Agnes Miegel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 març 1879  Königsberg | ||
| Mort | 27 octubre 1964 (85 anys) Bad Salzuflen (Alemanya) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia | ||
| Ocupació | periodista, escriptora, poetessa, editora col·laboradora | ||
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1940, 1940–) | ||
| Membre de | |||
| Segell discogràfic | Philips Records | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Premis | |||
    | |||
Agnes Miegel (Königsberg, 9 de març de 1879 - Bad Salzuflen, 27 d'octubre de 1964) va ser una escriptora, periodista i poetessa alemanya. Va ser membre de l'Acadèmia Alemanya de Poesia (Deutsche Akademie der Dichtung) i doctora Honoris causa per la Universitat de Königsberg.
Miegel va assistir a l'Escola Secundària de Noies de Königsberg i després va viure entre 1894 i 1896 en una casa d'hostes a Weimar, on va escriure els seus primers poemes. El 1898 va passar tres mesos a París. El 1900 es va formar com a infermera en un hospital infantil de Berlín. Entre 1902 i 1904 va treballar com a professora assistent en un internat de noies a Bristol, Anglaterra. El 1904 va assistir a una formació de professora a Berlín, que va haver d'interrompre per malaltia. Tampoc va completar un curs en una escola agrícola per a noies prop de Munic. El 1906 va haver de tornar a Königsberg per cuidar dels seus pares malalts, especialment del seu pare, que s'havia quedat cec. La seva mare va morir el 1913, el seu pare el 1917.[1]
El primer recull de poemes de Miegel va aparèixer el 1901 i es deia Gedichte . El 1945 ja havia publicat 33 llibres de poemes, contes i obres de teatre. També escrivia regularment per a diaris (especialment l' Ostpreußische Zeitung) i revistes. En els seus inicis, va escriure principalment sobre temes universals com el curs de la vida de l'home, la natura, la vida al camp, la relació amb Déu i el passat (especialment el passat alemany). Una minoria d'aquests poemes i contes estaven ambientats a la Prússia Oriental, i es van convertir en les seves obres més populars. El seu primer poema més famós va ser Die Frauen von Nidden ("Les dones de Nidden", 1907), en què el poble de Nidden (actual Nida a Lituània) és víctima d'una epidèmia de pesta bubònica. Les set dones que sobreviuen a la pesta es deixen enterrar vives per les dunes de sorra a la deriva prop del poble.
Durant el Tercer Reich, els temes nacionalsocialistes apareixen a la seva obra: queixes sobre el "jou pesat" que suportaven ciutats com Memel i Danzig, que havien estat separades d'Alemanya després de la Primera Guerra Mundial;[2] glorificació de la guerra;[3] glorificació de les mares que donen a llum fills alemanys.[4] Però ja en el seu poema de 1920 "Über der Weichsel drüben" ("A l'altra banda del Vístula") (reeditat a Ostland)[5] va propagar la por als polonesos, que, segons va suggerir, volien envair Prússia Oriental.[6] Va escriure dues odes a Adolf Hitler. La primera d'elles, Dem Führer, va ser publicada el 1936 i citada a Werden und Werk (1938), un estudi de la vida i les obres de Miegel.[7] El segon poema, *An den Führer *, és, en paraules de Tauber, una «adulació histèrica» de Hitler,[8] publicada com una mena de prefaci a Ostland. A la zona d'ocupació soviètica d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial, tant *Werden und Werk* com *Ostland* eren llibres prohibits. Cal dir que les seves obres estaven lliures d'antisemitisme, tot i que de cap manera estaven lliures de la ideologia Blut und Boden dels nazis.[9]
Després que s'aixequés la seva prohibició de publicació el 1949, va escriure principalment sobre la Prússia Oriental tal com la recordava. El títol del seu primer recull de poemes després de la guerra és característic: Du aber bleibst in mir ("Tu, però, roman dins meu"). Els seus relats i poemes més coneguts són reflexions melancòliques sobre la seva Heimat (pàtria) que havia estat destruïda i ara estava per sempre fora de l'abast. Això és certament cert pel que fa al seu poema més famós, Es war ein Land ("Això era un país", 1949). Blackbourn mostra que aquesta era "exactament la imatge idealitzada que cultivaven les organitzacions d'expulsats, com si tot hagués estat harmonia pastoral fins que l'Exèrcit Roig va marxar cap a l'oest, com si la fugida massiva d'alemanys hagués caigut d'un cel blau clar".[10]
o era venjativa envers els russos i polonesos que havien pres possessió de Prússia Oriental.[11] En un poema de 1951 va instar els seus lectors a nichts als den Haß zu hassen ("a odiar només odiar").[12]
Les seves obres més conegudes són balades escrites en la tradició clàssica i poemes sobre la seva terra, Prússia Oriental.
Obres
- Gedichte ("Poesies") de 1901
- Balladen und Lieder ("Balades" i Lieder) de 1907
- Spiele, un drama de 1927
- Neue Gedichte ("Noves poesies") de 1932
Premis i reconeixements
- Premi Kleist de poesia (1913)
- Premi Herder (1936)
- Premi Goethe de la Ciutat de Frankfurt (1940)
- Premi de literatura de l'Acadèmia Bavaresa d'Art (Literaturpreis der Bayerischen Akademie der Künste) (1959)
- Premi Cultural de Prússia Occidental (1962)
Referències
- ↑ Werden und Werk, page 209.
- ↑ In her poems Nachtgespräch ("Night talk", 1935) and Sonnenwendreigen ("Solstice dance", 1939), both published in her book Ostland (1940).
- ↑ In her poem An Deutschlands Jugend ("To Germany's youth", 1939), also published in Ostland.
- ↑ In her poem An die Reichsfrauenführerin Scholtz-Klink (1939).
- ↑ Pages 22-24.
- ↑ Über der Weichsel drüben has been analysed by Frank Bodesohn in Ostexpansion und deutsche Literatur: Verbreitung der Blut-und-Boden-Ideologie aus Hitlers "Mein Kampf" in der NS-Literatur, GRIN Verlag, Munich, 2012, pages 46-48.
- ↑ Pages 79/80. Dem Führer was reprinted under the title Dem Schirmer des Volkes in Dem Führer: Gedichte für Adolf Hitler, a bundle of poems by several authors on the occasion of Hitler's 50th birthday on 20 April 1939.
- ↑ Kurt P. Tauber, Beyond Eagle and Swastika: German Nationalism Since 1945, Volume 2, 1967, Page 1255: 'For Agnes Miegel's hysterical adulation of Hitler, see her poem, "To the Fuhrer", on Hitler's birthday, April 20, 1940.'
- ↑ Horst Matzerath about Agnes Miegel's role in Nazi Germany Arxivat 2013-12-30 a Wayback Machine..
- ↑ David Blackbourn, The Conquest Of Nature: Water, Landscape, and the Making of Modern Germany, W. W. Norton & Company, New York, 2007, pages 302-303.
- ↑ Miegel's thoughts about the reconstruction of the Kaliningrad region.
- ↑ She wrote this poem, Spruch, on the occasion of the opening of the Gedenkstätte des Deutschen Ostens und der Vertreibung (Memorial for Deportation and the Memorial of the German Eastern Provinces) in Burg Castle in Solingen.