Agota Kristof

Plantilla:Infotaula personaAgota Kristof
Imatge
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 octubre 1935 Modifica el valor a Wikidata
Csikvánd (Hongria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 2011 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Neuchâtel (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKőszeg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, prosa i poesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, poetessa, dramaturga, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis

IMDB: nm0471680 TMDB (persona): 35113 Allmovie (artista): p317554 Discogs: 5806462 Goodreads (autor): 134770 Modifica el valor a Wikidata

Agota Kristof (en hongarès Kristóf Ágota) (Köszeg, Hongria, 30 d'octubre de 1935 - Neuchâtel, 27 de juliol de 2011) fou una escriptora hongaresa que va viure a Suïssa i escrivia en francès. El 2001 va guanyar el premi Gottfried Keller a Suïssa i el Premi austríac de literatura europea el 2008.[1][2]

Biografia

Als 21 anys Agota Kristof abandonà el seu país, Hongria, quan l'exèrcit soviètic reprimí la insurrecció de Budapest. Ella, la filla de quatre mesos, i el seu marit –de qui després se separaria– fugiren cap a Suïssa, a Neuchâtel, localitat on va residir a partir de 1956. La seva obra està marcada per aquesta immigració forçada. Abans de començar a escriure en francès, la seva llengua d'adopció, havia treballat en una fàbrica.[3][1]

En els seus inicis com a dramaturga va aconseguir un gran èxit amb la seva trilogia sobre la història de dos bessons, iniciada amb John et Joe (1972), que s'ha traduït a moltes llengües. Va rebre el Prix du Livre européen pel primer llibre, Le Grand Cahier, el 1987, i el Prix du Livre Inter, pel tercer, Le Troisième Mensonge, el 1992.[1]

Va morir el 27 de juliol de 2011 a casa seva, a Neuchâtel (Suïssa).[4][5]

Obra

Teatre

  • John et Joe (1972)
  • La clé de l'ascenseur (1977)
  • Un rat qui passe (1972, versió definitiva 1984)
  • L'heure grise ou le dernier client (1975, versió definitiva 1984)
  • Le monstre et autres pièces (2007)

Novel·la

Traduccions al català

  • El Gran quadern, traducció de Sergi Pàmies. Barcelona: La Magrana, 1989. ISBN 978-84-7410-416-5.
  • La Prova, traducció de Sergi Pàmies. Barcelona: La Magrana, 1990. ISBN 978-84-7410-503-2.
  • L'Hora grisa, o, L'últim client ; John i Joe, traducció de Sergi Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2000. ISBN 978-84-8264-243-7.
  • L'analfabeta, traducció de Montserrat Solé Serra. Barcelona: Laertes, 2005. ISBN 978-84-7584-553-1.
  • Trilogia de Claus i Lucas, traducció de Sergi Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2007. ISBN 978-84-8966-285-8.
  • Ahir, traducció de Jordi Rourera Peret. Barcelona: Empúries, 2009. ISBN 978-84-9787-403-8.

Premis i reconeixements

Referències

Enllaços externs