Ahmed Boulane

Plantilla:Infotaula personaAhmed Boulane
Biografia
Naixement4 desembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Salé (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, ajudant de direcció, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0099424 TMDB (persona): 27664 Rottentomatoes: celebrity/ahmed_boulane Allmovie (artista): p263937
Instagram: boulaneahmed LinkedIn: ahmed-boulane-59469620 Modifica el valor a Wikidata

Ahmed Boulane (àrab: أحمد بولان, Aḥmad Būlān; Salé, Marroc, 1 de gener de 1956) és un director de cinema, productor i guionista marroquí. Conegut com l'enfant terrible du cinéma marocain pels seus enfrontaments amb els periodistes i els seus companys de cinema, se'l considera un dels directors més reeixits del Marroc.[1][2][3]

Biografia

Després d'una estada treballant al teatre i a la ràdio com a actor al Marroc i després a viure a Itàlia, va tornar al Marroc on va treballar durant 25 anys en diferents càrrecs de la indústria cinematogràfica: actor, director de localització, cap de producció, director de càsting i primer ajudant de direcció. Va ser primer ajudant de direcció en més de cinquanta llargmetratges internacionals per a directors de renom, com ara Giuliano Montaldo, Carlo Di Palma, Alan J. Pakula, Philippe de Broca, Jean Delannoy i John Landis, entre d'altres.

El seu primer curtmetratge, Voyage dans le passé va rebre el prestigiós premi Vatican al 7è Festival de Cinema Africà de Milà i va llançar el seu somni de convertir-se en director de llargmetratges.

El seu primer llargmetratge, Ali, Rabiaa et les Autres... va ser retirat de les sales de cinema pocs dies després de la seva estrena, considerat massa controvertit per al Marroc, però va guanyar diversos premis internacionals per aquest projecte.

Malgrat una producció caòtica on els permisos van ser denegats a última hora per certes administracions marroquines, el seu segon llargmetratge, Les Anges de Satan, va ser el primer a la taquilla al Marroc el 2008, per davant de pel·lícules com Harry Potter i 300.

Les seves pel·lícules més recents són Le Retour du Fils, de 2011, i La Isla, una coproducció amb Espanya estrenada el 2016.

El 2019 Ahmed Boulane va publicar el seu primer llibre, Ma vie est belle, traduït a l'anglès per Dana Schondelmeyer (What a Beautiful Life), una memòria de la seva infància, adolescència i principis dels anys vint.

El 2019 va ser nominat com a cap del gran jurat dels Golden Movie Awards Africa.[4]

Filmografia

  • 1990: Plateau idéal (director)
  • 1990: Crime imparfait (director)
  • 1993: Adopte-moi (director)
  • 1996: Voyage dans le passé (director, productor, guionista)
  • 2000: Ali, Rabiaa et les Autres… (director, productor, guionista)
  • 2001: Midnight Fly (co-productor)
  • 2002: Fetching Water i Go karts (director)
  • 2002: Casablanca, Casablanca (coguionista)
  • 2003: Moi, ma mère et Betina (director, guionista)
  • 2007: Les Anges de Satan (director, productor, guionista)
  • 2011: Le Retour du Fils (director, productor, guionista)
  • 2015: La Isla (director, productor, guionista)
Actor
  • 1977: El Kanfoudi, de Nabil Lahlou
  • 1979: Le Gouverneur général, de Nabil Lahlou
  • 1981: Rollover, de Alan J. Pakula
  • 1982: Al Jamra, de Farida Bourkia
  • 1983: Afghanistan pourquoi ?, de Abdellah Mesbahi
  • 1985: Ishtar, de Elaine May
  • 1987: Deadline, de Richard Stroud
  • 1988: Der Aufsteiger, de Peter Kevilc
  • 1989: Les 1001 nuits, de Philippe de Broca
  • 1990: Un submarí a les estovalles, de Ignasi P. Ferré
  • 1992: L'Enfant lion, de Patrick Grandperret
  • 1993: Enfance volée, de Hakim Noury
  • 1994: Marie de Nazareth, de Jean Delannoy
  • 1994: King David, de Robert Markowitz
  • 1996: Aouchtam, de Mohamed Ismaïl
  • 1997: Di cielo in cielo, de Roberto Giannarelli
  • 1997: Solomon, de Roger Young
  • 1997: Marrakech Express, de Gillies MacKinnon
  • 1998: The Seventh Scroll, de Kevin Connor
  • 1999: Passeur d'enfants, de Franck Apprederis
  • 2000: Ali, Rabiaa et les Autres…, d'Ahmed Boulane
  • 2001: Le Piano, de Lahcen Zinoun
  • 2002: Casablanca, Casablanca, de Farida Belyazid
  • 2003: Jawhara, de Saâd Chraïbi
  • 2004: Story of One, de Nick Murphy
  • 2005: Suspect, de Mohamed Caghat
  • 2006: Les Anges de Satan, d'Ahmed Boulane
  • 2007: Al Kadia, de Noureddine Lakhmari
  • 2007: Whatever Lola Wants, de Nabil Ayouch
  • 2008: Cicatrice, de Mehdi Salmi
  • 2011: Le Retour du Fils, d'Ahmed Boulane
  • 2013: Prisoners of the Sun, de Roger Christian
  • 2015: La Isla, d'Ahmed Boulane
  • 2016: Julie - Aicha, d'Ahmed Maanouni
  • 2017: Razzia, de Nabyl Ayouch
  • 2018: Instinto, de Carlos Sedes
  • 2019: The Spy, de Raf Gideon
  • 2020: Los Favoritos of Mida, de Mateo Gil
  • 2020: Rauhantekijä, d'Antti jussi Annilla
  • 2021: Bab Labhar, sèrie televisiva de Chawki Laoufir, produïda per Ali In.
  • 2022: Los frad, sèrie televisiva de Mariano Barroso
  • 2025: Calle Málaga, de Maryam Touzani

Referències

  1. ↑ Ahmed Boulane a doble-m.com
  2. ↑ Ahmed Boulane a Times
  3. ↑ Ahmed Boulane a africultures
  4. ↑ Ghanacelebrities.com. «Ahmed Boulane nominated as 2019 Golden Movie Awards Grand Jury Lead - News Ghana» (en anglès americà). newsghana.com.gh. [Consulta: 9 abril 2019].

Bibliografia complementària