Aigoforts
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Autor | Gabriel Maura i Montaner |
| Llengua | català |
| Publicació | segle XIX |
| Gènere | Costumisme |
Els Aigoforts són un aplec de set narracions breus obra de Gabriel Maura i Muntaner que daten de final del segle xix: es publicaren en revistes a partir de 1870, i la primera edició conjunta sortí el 1892. Constitueixen una de les obres més importants del costumisme mallorquí de la seva època.[1]
Els Aigoforts són narracions de caràcter urbà, sempre situades a Palma, i reflecteixen el caràcter de la classe mitjana ciutadana (els llavors anomenats mossons) amb un toc humorístic i moralista, de vegades nostàlgic i conservador, de vegades crític i satíric. Pel que fa a la llengua, són escrites en un català dialectal que reflecteix la parla ciutadana del segle xix.[1]
Edició i publicació
Gabriel Maura començà a publicar els Aigoforts a la dècada de 1870, i els anà publicant fins a la dècada següent:[2]
- «Un homo de ca seua»: al calendari de El Sarracossano de 1870
- Posteriorment, es publicà a la revista La Roqueta el 1887 (nº 52).
- «Donya Juanita»: al calendari de El Sarracossano de 1872
- Posteriorment, es publicà a la revista La Roqueta el 1887 (nº 48, 49 i 50).
- «Ses casetes»: a la Revista Balear (nº 19, 1879)
- «La Sang»: a la revista L'Ignorància (nº 3, 1879).
- «Un frac»: a la revista L'Ignorància (nº 53, 1880)
- «Escola pràctica»: a la revista La Roqueta (nº 4, 5 i 6, 1887)
Posteriorment, el seu amic Joan Alcover el convencé per publicar un recull amb aquestes narracions que havia anat traient en revistes i publicacions. Així, el 1892 (ed. J. Tous) sortí la primera edició dels Aigoforts, que incloïen aquestes sis narracions i una altra de fins llavors inèdita, Ses peparrines; el pròleg és a càrrec del mateix Alcover.[3]
L'aplec fou reeditat pòstumament el 1913 pel mateix J. Tous,[4] juntament amb un aplec de poesies en català del mateix Maura i un nou pròleg d'Alcover, procedent d'una conferència que llegí a l'Associació de la Premsa el mateix any. El 1920 l'Editorial Catalana en tragué una nova edició, prologada també per Alcover, i el 1935 J. Tous publicà una tercera edició, amb el mateix pròleg d'Alcover. El 1943 fou reeditat per l'Editorial Moll (llavors encara «impremta de Mossèn Alcover») a la col·lecció Les illes d'or, del qual el 1981 apareixeria la segona edició, el mateix any que l'Editorial Laia publicaria una nova edició a la col·lecció Les eines de butxaca prologada per Maria Carme Ribé. Posteriorment, l'Editorial Moll publicà l'obra a la Biblioteca bàsica de Mallorca amb un pròleg de Guillem Simó, i el Diari de Barcelona en tragué una edició el 1989. La darrera edició és la que s'inclou a Pegaso arando (2007), les obres completes de Maura en un sol volum.[5]
Referències
- 1 2 ««Aigoforts»». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fabián Montojo. «Digitalizar textos de D. P. (los 'aygo-forts')». Alta Mar.
- ↑ «Gabriel Maura (I): apunts biogràfics». Diari de Balears, 9 gener 2026.
- ↑ «Bibliografia». A: Diccionari Català-Valencià-Balear.
- ↑ Fabián Montojo. «Libros de recopilación (Gabriel Maura)». Alta Mar.
Enllaços externs
Viquitexts conté una còpia de Aygo-forts (1913).