Aigua Xelida

Plantilla:Infotaula indretAigua Xelida
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusplatja
platja d'arena daurada
codolar Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaPalafrugell (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
 41° 55′ 18″ N, 3° 12′ 56″ E / 41.9216°N,3.2155°E / 41.9216; 3.2155
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió12 (amplada) × 17 (longitud) m

Aigua Xelida, Aigua Xellida o Aigua-xellida[1] és una cala de la Costa Brava situada al nord de Tamariu, en el municipi de Palafrugell (Baix Empordà). S'ha convertit en símbol de l'anhel de la vida lliure de l'ideari palafrugellenc. Fou la primera escala d'un viatge frustrat de Josep Pla i Casadevall, que narra les seves peripècies amb el pescador Sebastià Puig Barceló l'Hermós a bord d'una petita embarcació, al llarg de la costa empordanesa.[2]

La cala d'Aigua Xelida està formada per diverses platges minúscules, com la de la Font, la de la Sorellera o la d'en Gotes, i una que és una mica més gran, la platja Gran.[3] La platja Gran té una longitud d'uns 46 metres, i una amplada d'uns dotze metres. La platja està formada per pedres i està envoltada de roques i pinar. El nucli més proper és a 1 quilòmetre i cal accedir-hi a peu.[4] Per arribar-hi cal anar fins a la urbanització del mateix nom i anar seguint fins a arribar al carrer de l'Illa Blanca. Si es va en cotxe s'ha d'aparcar per aquesta zona. Baixant aquest carrer es troben unes escaletes a mà dreta (que coincideixen amb la punta del Quart), que condueixen fins a la cala.[5]

Fins al 1950 Aigua Xelida va ser un punt de reunió aïllat de qualsevol nucli urbà i només comunicava amb Tamariu per un camí de terra, cosa que va ajudar a mantenir la cala i les pinedes del voltant aïllades i verges. Dues persones que exemplifiquen la vida de la gent que confluïa Aigua Xelida són Sebastià Puig Barceló l'Hermós i Emili Gotas Curet en Gotas (Begur, 1896 – Tamariu, 1949); aquest últim té un carrer dedicat a ell.[6]

El 2009 la platja petita d'Aigua Xelida va ser la icona de la candidatura de la Costa Brava al programa de Televisió de Catalunya El paisatge favorit de Catalunya, guanyadora del programa i defensada per Josep Cuní.[7]

Urbanització

Aquesta cala i el seu entorn han anat perdent el seu encant donat que s'han fet edificacions i tallat arbres. El 1978, el diari Los Sitios, de Girona, ja es planyia de la pèrdua de la bellesa natural d'aquesta cala.[8]

Des del 2018 es coneix que està previst construir-hi xalets de luxe davant de les queixes d'associacions com SOS Costa Brava.[9] A finals d'any una promotora va talar-hi arbres tot i no tenir-ne encara els permisos corresponents.[10]

El 2005 el límit entre els municipis de Palafrugell i Begur va ser modificat, de tal forma que una petita part de la superfície urbanitzada d'Aigua Xelida del municipi de Palafrugell va passar al terme de Begur.[11]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Aigua Xelida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 1r octubre 2010].
  2. ↑ manelts. «Aigua Xelida i l'Hermós», 09-12-2012. [Consulta: 26 setembre 2021].
  3. ↑ «Aigua Xelida». Agència Catalana de Turisme.
  4. ↑ «Aigua Xelida». Consell Comarcal del Baix Empordà.
  5. ↑ «Cala de Aigua Xelida» (en castellà). Trivago.
  6. ↑ Pous 2012: p. 83 – 85
  7. ↑ «Els paisatges de la sèrie». El paisatge favorit de Catalunya (Televisió de Catalunya). Arxivat de l'original el 2013-04-04. [Consulta: 31 agost 2012].
  8. ↑ «Sitios de Gerona, Los. 26/10/1978.». Arxivat de l'original el 2023-07-15. [Consulta: 25 juliol 2023].
  9. ↑ 324cat. «Alerta per un projecte d'urbanització del "paisatge preferit de Catalunya"», 21-09-2018. [Consulta: 30 desembre 2018].
  10. ↑ 324cat. «Una promotora tala més de 700 arbres a Aigua Xelida sense permís de l'Ajuntament», 30-12-2018. [Consulta: 30 desembre 2018].
  11. ↑ Puntí, Joan. «Entesa entre Begur i Palafrugell pel vial de circumval·lació - 27 juliol 2013», 08-09-2021. [Consulta: 19 abril 2025].

Bibliografia

  • Pous, Bibiana. Tamariu i la seva gent. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona, 2012 (Quaderns de Palafrugell). ISBN 978-84-936116-3-7.