Aigua de roses

Infotaula menjarAigua de roses
aigua de roses turc Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusbeguda sense alcohol i licor d'herbes Modifica el valor a Wikidata

L'aigua de roses o aigua-ros és un subproducte de la destil·lació dels pètals de rosa durant la fabricació de l'essència de roses. Té un gust molt perfumat i una olor de rosa concentrada.

Usos

Roses de Damasc, una de les varietats preferides per l'elaboració de l'aigua de roses.

L'aigua de roses és molt apreciada al Magreb, l'Orient Mitjà, l'Iran, el Pakistan i també entre les poblacions musulmanes de l'Índia com a condiment de dolços i begudes refrescants. També es fa servir per a elaborar el xarop de roses i per condimentar pastissos i plats a base d'arròs. Qamsar, a l'Iran, és un dels llocs més importants quant a la producció d'aigua de roses.

El melrosat és mel batuda amb aigua de roses i bullida fins a adquirir consistència de xarop. Tenia aplicacions com a correctiu i astringent en preparacions medicinals casolanes.[1]

L'aigua de roses també es fa servir en la producció de cosmètics com a fragància bàsica i per a la cura de la pell.

L'aigua de roses als Països Catalans

L'aigua-ros també s'ha produït i utilitzat durant segles als Països Catalans. A Catalunya, històricament s'emmagatzemava a les almorratxes, un recipient fet per a emmagatzemar-hi i escampar aigües perfumades, habitualment aigua de roses.[2] En algunes zones, aquest recipient també podia ser anomenat aigua-rosera[3] o aigua-roser.[4][5]

A diverses poblacions de Catalunya i Menorca, hi ha danses tradicionals que llencen aigua de rosa sobre els participants. Alguns exemples són la Gala de Campdevànol,[6] les Festes de Gràcia de Maó,[7] el Ball de l'Aiguarrós de Castellciutat (la Seu d'Urgell),[8] entre d'altres.

També apareix a la lletra d'una cançó infantil:

« Inès, Inès,

color de pes, oro, oro, si que n’és, les bosses del quiqué m’encontrí una cadernera, tu que va, tu que vens, tu que robes el martell, martell d’or i plata, qui serà la reina infanta? cantiret d’aigua-ros, fora sia el meu espòs; cantiret d’aigua-blanc, fora sia el meu galant.

»
— Cançoneta infantil popular, utilitzada abans dels jocs per determinar qui la para., https://www.animadedansa.com/ball/morratxa-ball-de-la-santa-coloma-de-queralt/

Referències

  1. ↑ Luisa De Aliprandini, Ricard Salvat, El teatre durant l'Edat Mitjana i el Renaixement
  2. ↑ «Almorratxa - Museu de Granollers». [Consulta: 25 octubre 2025].
  3. ↑ «INVENTARIS DELS BÉNS DE DIVERSOS VEÏNS DEL CARRER DE LA VALL DE CERVERA (1744-1799)» (en català). Associació d'Amics de Sant Magí. [Consulta: 25 octubre 2025].
  4. ↑ «L’almorratxa», 23-06-2021. [Consulta: 25 octubre 2025].
  5. ↑ «Morratxa, Ball de la (Fals)» (en castellà), 17-05-2017. [Consulta: 25 octubre 2025].
  6. ↑ admin. «La Gala – Patrimoni de Campdevànol». [Consulta: 25 octubre 2025].
  7. ↑ IB3. «Repartir l'aigua-ros és una de les tradicions més antigues que es conserven a Menorca», 04-09-2009. [Consulta: 25 octubre 2025].
  8. ↑ «Aiguarrós, ‘L (Castellciutat)» (en castellà), 20-07-2019. [Consulta: 25 octubre 2025].

Vegeu també

Enllaços externs

  • Recepta Arxivat 2009-02-04 a Wayback Machine. (anglès)