Aisha Odeh
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1944  (81/82 anys)Deir Jarir | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, professora, activista política | ||
| Partit | Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (1967–) Moviment dels Nacionalistes Àrabs (1966–1967) Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Ayesha Audi | ||
| Premis | |||
    | |||
Aisha Odeh (àrab: عائشة عودة, ʿĀʼixa ʿAwda) (Deir Jarir, Mandat britànic de Palestina, 1944) és una escriptora i activista política palestina.[1] Com a membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), va ser condemnada a presó perpètua després de participar el 1969 en un atemptat amb bomba a un supermercat de Jerusalem que va matar dos israelians. El 1979 va ser alliberada i, des de llavors, ha seguit participant en diverses organitzacions palestines. Ha publicat tres llibres, inclosa una autobiografia que detalla les acusacions d'abusos durant l'empresonament. El 2015 va rebre el Premi Ibn Rushd a la llibertat de consciència.[2]
Orígens
Odeh va cursar l'escola primària a la seva localitat natal, Deir Jarir.[1] Posteriorment, va completar els estudis a la propera Ramal·lah, on el 1966 va obtenir un diploma en educació a l'Escola de Mestres de Ramal·lah.[1] També va treballar com a professora de matemàtiques i ciències a l'Escola Secundària per a Noies d'Ein Yabrud des del 1966.[1]
Va començar a ser políticament activa a l'escola secundària i es va unir al Moviment dels Nacionalistes Àrabs.[1] Després de la seva dissolució el 1967, va continuar la seva participació política al Front Popular per a l'Alliberament de Palestina.[3]
Atemptat i empresonament
El 21 de febrer de 1969, va col·locar una bomba en un supermercat de Jerusalem que va provocar la mort de dos estudiants israelians.[3] Havia treballat amb una còmplice, Rasmea Odeh (sense parentiu), que va triar l'objectiu i va explorar la ubicació.[4]
L'1 de març de 1969, va ser arrestada per les forces israelianes[1] i, poc després, la casa dels seus pares va ser destruïda per l'exèrcit israelià com a part d'un càstig col·lectiu.[2] El 21 de desembre de 1970, va ser setenciada per un tribunal militar israelià a Lod a una condemna de dues presons perpètues més deu anys.[1] Odeh va ser reclosa a la presó de Neve Tirtza, l'únic centre penitenciari de dones a Israel.[5] Va recollir els esdeveniments del seu empresonament a les seves memòries, أحلام بالحرية (lit. ‘Somnis de llibertat’), incloent-hi acusacions de violència sexual, assetjament i violació per part dels seus captors israelians.
El 14 de març de 1979, va ser alliberada com a part d'un acord d'intercanvi de presoners, però va ser repatriada a Jordània.[1] El 24 de novembre de 1994 va tornar a Ramal·lah després de la signatura la de Declaració de principis dels Acords d'Oslo.[1][2]
Carrera d'escriptora
Odeh va publicar tres llibres: la seva autobiografia, que són dues parts, أحلام بالحرية (lit. ‘Somnis de llibertat’; 2004) i ثمناً للشمس (lit. ‘El preu del Sol’; 2012), i la col·lecció de contes curts يوم مختلف (lit. ‘Un dia diferent’; 2007).[1]
El 2015, va ser guardonada amb el Premi Ibn Rushd a la llibertat de consciència.[2] Les bases del premi d'aquell edició demanaven: «Un autor d'una obra de literatura carcerària que estimuli un ampli debat públic sobre la situació dels presos polítics, que mostri l'opressió i la violació dels drets humans i que exigisca el dret a la llibertat i la dignitat humana al món àrab».[2] Odeh va esclatar a plorar quan va saber que havia guanyat el premi i va comparar la sensació amb ser alliberada de la presó.[6]
Afiliacions organitzatives
Odeh és membre del Consell Nacional Palestí des de 1981 i de la Unió d'Escriptors Palestins des de 2005.[1] Va ser membre del consell administratiu de la Unió General de Dones Palestines del 1985 al 2007[1] i va formar part del comitè central del Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina del 1989 al 1991.[1]
El 2002 va fundar la Societat de Dones Deir Jarir i el 2010 l'Associació de Dones Empresonades per la Llibertat; és presidenta d'ambdós grups.[1] El 2011 també va fundar el Fòrum Cultural d'Ascaló i en continua sent membre.[1] Va ser vicepresidenta del Fòrum de Joves Artistes del 2006 al 2010.[1] Odeh participa activament en conferències i activitats culturals en escoles secundàries, universitats i centres juvenils.[1]
A la cultura popular
Odeh apareix al documental de 2004, Women in Struggle, on descriu la seva participació a l'atemptat de 1969.[4] Va ser entrevistada per al documental del 2007, Tell Your Tale, Little Bird, sobre la participació de les dones a la Resistència palestina.[7]
Obres
- 2004: أحلام بالحرية (lit. ‘Somnis de llibertat’)
- 2007: يوم مختلف (lit. ‘Un dia diferent’)
- 2012: ثمناً للشمس (lit. ‘El preu del Sol’)
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 «CV Aisha Odeh» (en anglès). Fundació Ibn Rushd, 27-11-2015. [Consulta: 10 abril 2023].
- 1 2 3 4 5 «Ibn Rushd Preis 2015 goes to Palestinian Author Aisha Odeh» (en anglès). Fundació Ibn Rushd, 27-11-2015. [Consulta: 10 abril 2023].
- 1 2 Marcus, Itamar. «Rasmieh Odeh is responsible for murder of two, her accomplice tells PA TV» (en anglès). Palestinian Media Watch, 08-12-2016. [Consulta: 10 abril 2023].
- 1 2 Lubet, Steven. «Meet the Palestinian Terrorist Who Lied Her Way Into America» (en anglès). Yahoo.com, 10-01-2022. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ «A Recipient of Ford's Church Offering» (en anglès). The Bastrop Daily Enterprise. Newspaper.com, 26-09-1976. [Consulta: 29 novembre 2024].
- ↑ Salama, Khaled. «عائشة عودة: كتابة تجربتي في السجن واجب تاريخي ("Aisha Odeh: Escriure la meva experiència a les presons israelianes és un deure històric")» (en àrab). Deutsche Welle, 27-11-2015. [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ «Tell Your Tale, Little Bird (2007)» (en anglès). Palestine Film Institute. [Consulta: 10 abril 2023].