Aixafem el feixisme

Infotaula d'obra artísticaAixafem el feixisme

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscartell i fotografia en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
CreadorPere Català i Pic;
Francesc Català-Roca Modifica el valor a Wikidata
Mida100 (alçària) × 70 (amplada) cm
Propietat deComissariat de Propaganda Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Col·leccióMuseu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc)
Museu Reina Sofia (Madrid)
Biblioteca de la Universitat de Barcelona (Barcelona) Modifica el valor a Wikidata

Aixafem el feixisme és un cartell fotogràfic de guerra creat el 1936 pel fotògraf, publicista i escriptor català Pere Català i Pic.[1] Fou un encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana de Catalunya a l'inici de la Guerra Civil espanyola i la primera obra publicitària que se'n derivà.[2] Se n'exposen exemplars al Museu Nacional d'Art de Catalunya,[3] al Museu Reina Sofia[4] i a la Col·lecció de Cartells del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.[5]

És considerada una de les millors fotografies publicitàries de la primera meitat del segle xx[6] i un dels missatges polítics i d'art gràfic més clars de resistència antifeixista d'aquesta etapa bèl·lica,[7][8] fins i tot també de la Segona Guerra Mundial.[6]

Característiques de la composició

Convent de la Mercè de Barcelona, al davant del qual es va retratar la fotografia del cartell

El cartell fou creat per Pere Català i Pic, cap tècnic de la secció d'Edicions,[7] amb l'ajuda del seu fill, Francesc Català i Roca, a través de la tècnica d'impressió fotomecànica de xarxa de punts sobre paper.[3][4] La mida del cartell és de 70x100 centímetres[3][4] a partir d'una composició fotogràfica de 29,6x19,5 cm.[3]

La imatge escenifica amb molta concisió un peu que presumptament correspondria al d'un mosso d'esquadra, calçat amb una espardenya i que trepitja una esvàstica nazi esquerdada sobre un paviment humit de llambordes.[2] Segons la família de Pere Català i Pic, el peu fou en efecte el d'un mosso, malgrat que el director del Comissariat de Propaganda, Jaume Miravitlles i Navarra, sostingué que es tractava de l'enginyer, intel·lectual, escriptor i polític català Carles Pi i Sunyer.[9]

Per a dur-la a terme, Català i Pic i el seu fill van modelar una creu gammada a l'inrevés,[7] feta de fang sense fornejar[2] i comprada al carrer dels Tallers barceloní.[10][11] Es van dirigir de nit a la porta del Convent de la Mercè barceloní amb el material fotogràfic i una cadira, i van demanar a un mosso que s'hi asseiés. Allà, van mullar el paviment de llambordins per tal que reflectissin millor la llum del focus i van col·locar la creu gammada a sota de l'espardenya de l'agent uniformat.[7][10]

La composició fotogràfica va emprar tècniques d'avantguarda de la primera meitat del segle xx pel que fa a l'escapçament, la perspectiva diagonal, la il·luminació i la fusió d'elements visuals.[2] El cartell original incloïa un marge exterior blanc amb la inscripció «Aixafem el feixisme» en majúscules a l'esquerra i la frase «Editat per la Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya» i l'autoria «(Fot. Catalá)» a la dreta.

Mesos després, la composició fotogràfica fou reeditada com a postal pel mateix Comissariat de Propaganda a través de la impremta Grafos Col·lectivitzada i amb el títol «Aixafem el feixisme» incrustat al frontal dins la imatge, amb les traduccions a l'anglès («Smash fascism»), el castellà («Aplastemos el fascismo») i el francès («Écrasons le fascisme») al revers.[2][12] Aquesta postal, de dimensions 9,5x14,5 cm i color sèpia pertanyia a la col·lecció «Edicions Flama. Sèrie B. Col·lecció de 10 postals a color».[13]

Simbologia

La imatge del peu calçat amb una espardenya esclafant la creu gammada, emblema del nazisme, sobre un terra de llambordes concentra elements rutinaris clau del catalanisme popular i alhora el símbol més representatiu de l'enemic.[2] El primer element principal és l'espardenya, inconfusible en l'imaginari col·lectiu de Catalunya, que representa i apel·la a la transversalitat d'oficis de la classe obrera, agricultora i militar catalana —inclosos els Mossos d'Esquadra com a forces d'ordre.[2] El segon, l'esvàstica nazi, apareix esquerdada per consolidar el missatge de derrota política de l'enemic i la seva inferioritat en la lluita armada.[11]

Per altra banda, i en segon pla, la granota de color blau era la vestimenta habitual dels treballadors de la Comissió d'Indústries de Guerra, que reforça el missatge polític i el pilar discursiu sobre la capacitat productiva catalana durant el conflicte bèl·lic.[2] A més a més, les llambordes molles pretenen fer palesa la tradició urbana de les revoltes obreres, present en altres episodis de la historiografia catalana.[14]

Atès que el cartell empra uns símbols àmpliament recognoscibles i no fa referència a cap partit polític concret, el missatge adquireix una retòrica purament visual que permet desvincular-la de qualsevol text o lema.[8] La seva escenificació també compleix les característiques d'una al·legoria.[3] Conté una capacitat comunicativa de gran impacte perquè aconsegueix, amb molt d'èxit i en una sola escena en blanc i negre, simplificar la situació política complexa en un missatge de resistència i un enemic inequívoc: el feixisme.[2][7][8] Aquesta comunicació explícita s'havia fet necessària en un moment convuls en què la Generalitat republicana havia de recordar quin era el rerefons del conflicte amb missatges ciutadans contundents i en què els carrers del país estaven atapeïts de cartells de tota mena.[11] En aquest sentit, el propi Català i Pic afirmà a les seves notes autobiogràfiques inèdites que fou una obra que elaborà «a gust de tothom».[7]

Referències

  1. ↑ Aira i Foix, Curto Gordo i Rom Rodríguez, 2009, p. 169.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Basilio, 2017.
  3. 1 2 3 4 5 «Aixafem el feixisme». Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 4 juliol 2021].
  4. 1 2 3 «Pere Català Pic - Aixafem el feixisme (Aplastemos el fascismo)» (en castellà). Museu Reina Sofia. Arxivat de l'original el 2021-11-07. [Consulta: 4 juliol 2021].
  5. ↑ «Aixafem el feixisme». Memòria Digital de Catalunya. [Consulta: 4 juliol 2021].
  6. 1 2 Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988, p. 155.
  7. 1 2 3 4 5 6 Boquera Diago, Ester. La batalla de la persuasió durant la Guerra Civil. El cas del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939) (Tesi). Universitat Ramon Llull, 2015-07-16. Arxivat 2021-11-07 a Wayback Machine.
  8. 1 2 3 Aira i Boix, Curto Gordo i Rom Rodríguez, 2009, p. 169.
  9. ↑ Castarnado, Esther. «"Aixafem el feixisme", la propaganda com a arma de la Guerra Civil». Betevé, 19 gener 2021. [Consulta: 5 juliol 2021].
  10. 1 2 Cabré i Trias, Jordi «Pere Català i Pic, amb una sabata i una espardenya». Sàpiens, n.d [Consulta: 5 juliol 2021].
  11. 1 2 3 Boquera Diago, Ester. «Aixafem el feixisme (Català Pic), insígnia del Comissariat de Propaganda». Comissariat de Propaganda, 10-01-2018. [Consulta: 4 juliol 2021].
  12. ↑ Cartoliste. «Aixafem el feixisme». Federació Internacional d'Estudis i Centres de Documentació Llibertaris (FICEDL). [Consulta: 4 juliol 2021].
  13. ↑ «Aixafem el feixisme» (en castellà). València: Archivo IR. [Consulta: 4 juliol 2021].
  14. ↑ Aixelà i Cardona, 2008, p. 37.

Bibliografia

  • Aira i Foix, Toni; Curto Gordo, Víctor; Rom Rodríguez, Josep. Comunicació política i d'institucions públiques. Primera edició en llengua catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2009 (Comunicació; 42). ISBN 978-84-9029-410-9. 
  • Aixelà, Griselda; Cardona, Francesc. Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer terç del segle XX. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya, 2008. 
  • Basilio, Miriam M. Visual propaganda, exhibitions, and the Spanish Civil War (en anglès). Abingdon: Routledge, 2017. ISBN 978-1-351-53742-1. 
  • Catalunya i la guerra civil, 1936-1939: cicle de conferències fet al CIC de Terrassa, curs 1986-1987. Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988 (Serra d'Or; 83). ISBN 84-7202-974-3.