Akaixà

Akaixà[1] (आकाश, ākāśa, 'cel', 'espai') és un mot sànscrit que se sol traduir per èter. Segons diverses escoles hindús es tracta d'un dels bajamahabhuta, o "cinc grans elements" que constitueixen la base del món material, i la seva principal característica és Xabda (el so).[2] D'aquests cinc elements en seria la quinta essència i els altres quatre (Aire, Foc, Aigua i Terra) en serien la conseqüència.[3]

Pel jainisme, l'akaixà és l'espai infinit que dona naixença a totes les coses.[4]

En el budisme, akaixà també se sol interpretar com a 'espai infinit'[5] i se subdivideix en tres parts: skandha, desa i pradesa.[6]

Referències

  1. ↑ Transcripció fonètica segons el Sanskrit-English Dictionary del sanscritòleg britànic Monier Monier-Williams (1819-1899)
  2. ↑ F. Max Muller, Six Systems of Indian Philosophy; Samkhya and Yoga; Naya and Vaiseshika Kessinger Publishing, 2003, p. 40. ISBN 0766142965
  3. ↑ Indian Metaphysics and Epistemology by Karl H. Potter, Usharbudh Arya, Motilal Banarsidass Publications, 1977, p. 71. ISBN 8120803094
  4. ↑ Narendra Singh, Encyclopaedia of Jainism, Anmol Publications PVT. LTD., 2001, p. 1623. ISBN 8126106913
  5. ↑ Tilmann Vetter, The Ideas and Meditative Practices of Early Buddhism, Brill: Leiden, 1988. pg. 65
  6. ↑ Nyanatiloka, Buddhist Dictionary, Buddhist Publication Society, 1998, pp. 9–10. ISBN 9552400198

Vegeu també