Alain Dodier
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 maig 1955  (71 anys)Dunkerque (França) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Còmic | ||
| Ocupació | autor de còmic, dibuixant, guionista de còmics, il·lustrador, guionista, escriptor, artista | ||
| Ocupador | Spirou | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
Signatura  | |||
Alain Dodier (Dunkerque, 2 de maig de 1955) és un autor de còmics, particularment conegut per la seva sèrie Jérôme K. Jérôme Bloche.
Biografia
Alain Dodier va néixer el 2 de maig a Dunkerque. És un dibuixant de còmics autodidacta. Després dels seus estudis, va fer de carter i va dibuixar còmics curts que enviava a fanzins. Així és com el 1973 va publicar un conte de sis pàgines al fanzin Falatoff.
De 1975 a 1976, va publicar dues cartes blanches.[a][2] a dues pàgines de la revista Spirou.
De 1977 a 1979, per a la revista Pistil, va publicar dues sèries de gags d'una pàgina. Janotus, agent spécial, i Marty et Titine.
De 1980 a 1981, va publicar dos contes de cinc pàgines sobre Suzy, la petita formiga, a la revista Djin i, a la revista Tintin, Léopold i Capucine,[2] un conte curt de sis pàgines. Al mateix temps, Alain Dodier va crear l'inspector Pijannot, el prototip de Jérôme. Aquest personatge finalment es publicaria a Spirou[2] el 1987, com a part d'un miniconte.
La seva carrera professional va fer un nou gir quan, el 1981, va coescriure les primeres aventures de Gully amb Pierre Makyo a la revista Mercredi. Les va continuar a la revista Spirou[3] dos anys més tard, després que Mercredi deixés de publicar-se. Aquesta sèrie
Va ser el 1982[4] que va crear la seva sèrie més coneguda, Jérôme K. Jérôme Bloche, per a la revista Spirou, amb Makyo i Serge Le Tendre. Makyo va escriure els guions del tercer i cinquè àlbums sol. Mentrestant, Dodier es va encarregar del quart àlbum sol, i des de llavors, ha escrit i dibuixat la sèrie ell mateix, publicant un àlbum de mitjana cada any i mig. La seva filla, Caroline Dodier, nascuda el 23 de febrer de 1999, apareix en alguns dels àlbums.
El 2008, després de publicar el volum 20 de Jérôme K. Jérôme Bloche, va sorprendre tothom prepublicant una sisena aventura de Gully a la revista Spirou, de nou amb un guió de Pierre Makyo.[5] L'àlbum va ser publicat per Dupuis, però no va ser seguit per cap altre.
El 2010 Alain Dodier va guanyar el premi de sèrie al Festival Internacional de Còmics d'Angoulême per Jérôme K. Jérôme Bloche .
Publicacions
- Gully, guió de Pierre Makyo, Dupuis .
- Les Aventures de Gully, 1985; reeditat: Le petit mélancolique, 1988
- Le Pays des menteurs, 1986, reeditat. 1989
- Le Poisson bleu, 1987 ; reeditat. 1989
- Le Petit Prince et les agressicotons, 1988
- Bella et Ouisti, 1990
- Les Vengeurs d'injures, 2008
- Jérôme K. Jérôme Bloche (29 àlbums)
Diversos
- Janotus, una obra primerenca publicada a Pistil, reeditada per Loup el 2004
- Pijannot à l'école, 1987, reeditat per Loup el 2003
- Portada del disc "Mets les Prout ou j'tue l'chien"! " Prouts el 2009
Premis
- 1985:
Premi del públic de Saint-Michel per Les Êtres de papier (Jérôme K. Jérôme Bloche, vol. 2), amb Makyo i Serge Le Tendre - 1997: Alph-Art Youth 9-12 anys al festival d'Angoulême per a Jérôme K. Jérôme Bloche, vol. 11 Le Cœur à droite
- 2010: Jérôme K. va guanyar el premi de la sèrie al Festival d'Angulema.
- 2018: Premi Diagonale a la millor sèrie per a Jérôme K. Jérôme Bloche.[6]
Notes
Referències
- ↑ «Les cartes blanches» (en francès). toutspirou.fr. [Consulta: 10 juliol 2026].
- 1 2 3 «Les débuts oubliés de Dodier». bdoubliees.com. [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ «Gully dans Spirou». [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ «Les débuts oubliés de Dodier». [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ «Gully dans Spirou». bdoubliees.com. [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ Daniel Muraz. «Catel, Grand Prix Diagonale-Le Soir». Le Courrier +, 13-05-2018..
Bibliografia
- Patrick Gaumer, « Dodier, Alain », dans Dictionnaire mondial de la BD, Paris, Larousse, 2010 (ISBN 9782035843319), p. 265.