Alajos Gobbi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 desembre 1842  Pest (Hongria) | ||
| Mort | 27 juliol 1932 (89 anys) Budapest (Hongria) | ||
| Sepultura | Cementiri Kerepesi, 47-1-105 | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director d'orquestra, pedagog, compositor | ||
| Instrument | Violí | ||
| Família | |||
| Germans | Henri Gobbi | ||
| Parents | Hilda Gobbi, neta József Ötvös, gendre | ||
 | |||
Alajos Gobbi (Pest, Terézváros, 24 de desembre, 1842[1] – Budapest, Erzsébetváros, 27 de juliol, 1932)[2] va ser un assessor governamental, professor de violí, director d'orquestra, director d'escola de música, director d'orquestra i compositor.
Família
Pares: Alajos Gobbi (Luigi Gobbi-Ruggieri, nascut el 21 d'abril de 1811), violinista d'origen mantua, i Mária Roth (morta el 30 d'agost de 1893, Budapest),[3] cantant vienesa. El seu germà Henrik Gobbi és pianista, i les seves netes Hilda Gobbi i Gitta Ötvös són actrius. El seu gendre József Ötvös és metge. La seva esposa, Ida Barabás, va morir el 12 de març de 1880. Es va casar per segona vegada amb, Jozefa Augustina Weisz, 20 anys més jove que ell, el 10 de maig de 1882 a l'església parroquial del centre de Budapest.[4]
Biografia
Entre els seus professors hi havia Mátyás Engeszer, Gotthard Wöhler, Károly Thern, Dávid Ridley-Kohne i Károly Huber. Va ser professor a l'Orquestra Nacional des del 1872, hi va treballar com a director des del 1886 i va ser el director de la institució del 1901 al 1918. Va ser membre de l'orquestra del Teatre Nacional des del 1863 i de l'orquestra de l'Òpera del 1884 al 1888. Com a director, va popularitzar les obres de Franz Schubert, Johannes Brahms i Ferenc Liszt, però també va treballar com a compositor. Des del 1910 va ser membre del comitè examinador de professors de violí. La seva tomba es troba al cementiri de Fiumei út (47-1-105).[5]
Va ser el propietari de la Creu de Cavaller i després de l'Orde Imperial de Francesc Josep, director general de l'Orquestra Nacional, concertino de la Reial Òpera Hongaresa, president honorari i director nacional hereditari del comitè artístic de l'Associació Nacional de la Cançó Hongaresa, president de la Societat Nacional de Socors de Músics Hongaresos i ciutadà honorari de Derekegyház.
Les seves obres
- Escola de violí. Introducció a l'ús de la primera posició, Rózsavölgyi i companyia, Budapest 1913. (escrit amb l'ajuda de József Waldbauer)
- Mencions d'honor
- 1923–03-15 Conseller Reial Hongarès[6] per la seva meritòria tasca en el camp del desenvolupament de la cultura musical hongaresa
- 1916-06-11 Creu d'Oficial de l'Orde de Francesc Josep[7] pel cinquantè aniversari de la seva activitat artística
- 1906-10-23 Conseller Reial[8] pels seus mèrits en el desenvolupament i la difusió de l'art musical
- 1898-02-15 Creu de Cavaller de l'Orde de Francesc Josep[9] pels seus mèrits en el camp de la música
Referències
- ↑ A pest-terézvárosi róm. kat. plébánia keresztelési anyakönyve, 1842. év, december hónap.
- ↑ Halálesete bejegyezve a Bp. VII. ker. állami halotti akv. 1159/1932. folyószáma alatt.
- ↑ A budapest-erzsébetvárosi r.k. plébánia halotti anyakönyve, 859/1893. folyószám.
- ↑ Budapest-belvárosi róm. kath. plébániatemplom házassági anyakönyve 1882. év, 97. folyószám.
- ↑ 47. parcella
- ↑ «Part oficial», Budapesti Közlöny, 15 de març de 1923. (Consulta: 18 d'abril de 2021.) «A proposta del Primer Ministre Reial Hongarès, atorgo el títol de Conseller Reial a Alajos Gobbi, Director General jubilat de la Música Nacional, en reconeixement de les seves meritòries activitats en l'àmbit del desenvolupament de la cultura musical hongaresa. Datat a Budapest, el dia 3 de març de 1923. Horthy s. k. Comte István Bethlen s. k.»
- ↑ «Part oficial», Budapesti Közlöny, 11 de juny de 1916. (Consulta: 18 d'abril de 2021.) «Per recomanació del meu ministre hongarès per als meus assumptes personals, atorgo la Creu d'Oficial de l'Orde de Joseph Ferencz a Alajos Gobbi, conseller reial, director de l'Orquestra Nacional, amb motiu del cinquantè aniversari de la seva activitat artística, en reconeixement dels seus mèrits en el camp de la música hongaresa. Datat a Viena, 27 de maig de 1916. Joseph Ferencz s. k. Baró Roszner Ervin s. k.»
- ↑ «Part oficial», Budapesti Közlöny, 23 d'octubre de 1906. (Consulta: 18 d'abril de 2021.) «Per recomanació del meu ministre hongarès per a la meva persona, concedeixo el títol de Conseller Reial a Alajos Gobbi, membre del consell d'administració de l'Orquestra Nacional, director d'orquestra i professor, en reconeixement dels seus mèrits en el desenvolupament i la difusió de l'art musical. Datat a Viena, 19 d'octubre de 1906. Ferencz József s. k. Comte Aladár Zichy s. k.»
- ↑ Hivatalos rész”, Budapesti Közlöny, 1898. február 15. (Hozzáférés: 2021. április 18.) „A Személyem körüli magyar ministerium ügyeinek ideiglenes vezetésével megbizott magyar ministerelnököm előterjesztése folytán Gobbi Alajos, a nemzeti zenede tanára és karnagyának, a zenészét körül szerzett érdemei elismeréséül, Ferencz József - rendem lovagkeresztjét adományozom. Kelt Bécsben, 1898. évi február hó 10-én. Ferencz József, s. k. Báró Bánffy, s. k.”
Fonts
- Lèxic biogràfic hongarès I-II. La redactora en cap Ágnes Kenyeres. Bp., Akadémiai Kiadó, 1967-1969.
- Obituari Arxivat el 18 de maig de 2015 a Wayback Machine