Alan Kotok

Plantilla:Infotaula personaAlan Kotok
Imatge
Kotok en una conferència a Boston (2004) (2004) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 2006 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Cambridge (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEstats Units
FormacióMassachusetts Institute of Technology, Clark University
Es coneix perWorld Wide Web Consortium, Digital Equipment Corporation, Spacewar!, Escacs per ordinador
Activitat
Ocupacióenginyer, informàtic Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióDigital Equipment Corporation, World Wide Web Consortium
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJudith Kotok

Alan Kotok (Filadèlfia, 26 de maig del 1941 - Cambridge, Massachusetts, 9 de novembre de 2006) fou un científic estatunidenc especialitzat en programació d'ordinadors conegut com un dels primers furoners de la història, juntament amb Peter Samson, Steve Russell o Bob Saunders entre d'altres.[1][2]

Va destacar sobretot pel seu treball a Digital Equipment Corporation i a World Wide Web Consortium. Anteriorment, ja havia contribuït en el desenvolupament del primer programa de joc d'escacs per ordinadors, co-inventat el primer videojoc de la història, Spacewar!,[3] i participat en el desenvolupament dels primers manuals de programació.

Va morir el 2006 d'un atac de cor a casa seva a Cambridge.

Precedents

Kotok va créixer a Vineland, Nova Jersey, fill únic d'una família benestant. Ben aviat va començar a demostrar que la seva intel·ligència superava la mitjana. A l'edat de tres anys, els seus pares recorden que va arrancar de la paret un endoll amb un tornavís, fent saltar espurnes i causant un curtcircuit. Als sis anys, jugava a construir i cablejar llums. A l'institut de Vineland el van avançar dos cursos per adequar Kotok a la seva capacitat i rendiment.[4] En els seus darrers anys d'institut, va tenir l'oportunitat de veure per primer cop un ordinador –en una època on gairebé ningú havia vist mai un ordinador, i encara menys fet servir un– en una excursió al Mobil Research Lab i va quedar tan fascinat que va ser llavors quan va decidir entrar al Massachusetts Institute of Technology (MIT).[4]

Massachusetts Institut of Technology i el grup S&P

Amb 16 anys, el 1958, va ingressar al MIT, on hi estudiaria i experimentaria fins al 1962.

El MIT era el lloc on tots els adolescents fanàtics de la ciència i la tecnologia –com Samon, Kotok i molts altres– aspiraven a ingressar. Tots els nerds, que rebatien als professors de matemàtiques, suspenien educació física, construïen màquines diverses per afició i que somniaven en entrar a la competició general d'electrònica, acabaven trobant-se al MIT.

Kotok i altes personatges il·lustres del món de la programació com Peter Samson, Steve Russell o Bob Saunders es van conèixer concretament al Tech Model Railroad Club (TMRC), un grup d'universitaris amants dels ferrocarrils. Aquest club estava subdividit en dos: els més interessats en els trens, i els més interessats en els sistemes elèctrics utilitzats, concentrats en el Signals and Power Subcommittee (S&P), on es trobaven Kotok i els altes esmentats i que va acabar sent una mena de laboratori d'intel·ligència artificial. Aquests darrers treballaven en un sofisticat sistema de telefonia que permetia controlar molts trens a l'hora. Havia estat donat al MIT i els membres del S&P es passaven hores, nits i dies modificant-lo, millorant-lo, experimentant i incrementant la seva complexitat. Durant el seu primer any, Alan Kotok es va guanyar la reputació de ser un dels membres més capaços de l'S&P.[5]

Joc d'escacs i intel·ligència artificial

Alan Kotok va desenvolupar la màquina que jugava a escacs, coneguda com a IBM 704,[6] i més tard vindria la 709 i la 7090. La intel·ligència artificial aplicada en aquest cas a fer que un ordinador aconseguís jugar a escacs com si portés 100 jugades d'experiència, és a dir, prou bé com per derrotar un aficionat, va ser la tesina de Kotok (Kotok-McCarthy). És si més no curiós que Kotok no va ser mai un gran jugador d'escacs.

El programa d'escacs de Kotok fins i tot va arribar a competir, durant la Guerra Freda, amb el millor programa rus en una partida entre ordinadors, tot i que va perdre l'oponent estatunidenc.

TX-0 i Spacewar!

L'ordinador TX-0 va ser la base sobre la qual l'equip S&P va treballar en la seva programació. Va ser una facilitat històrica per a la recerca. Utilitzava transistors de la mida d'un dit en comptes del marc inescrutable de tubs que era la 704.

Els estudiants del S&P feien torns nocturns per vigilar si algú faltava a les hores assignades per fer servir el TX-0 –que es trobava en una habitació del MIT, en funcionament les 24 hores– i poder accedir-hi ells.[7]

El joc Spacewar! és de concepció simple, però exigia una gran complicació tècnica que ja va agradar als S&P, perquè els va donar l'oportunitat de poder millorar el programari del TX-0 per poder programar-hi el joc. Spacewar! estava essencialment resolt a les alçades d'abril del 1962 i l'estiu d'aquell mateix any, Alan Kotok va marxar del MIT per treballar a la Digital Equipment Corporation.

Digital Equipment Corporation

Alan Kotok va treballar a la Digital Equipment Corporation des del 1962 fins al 1996 i va arribar a ocupar alts càrrecs d'enginyeria dins l'empresa. Ell pensava que acabaria fent programació, no creia que acabaria dissenyant maquinari, però l'oportunitat va aparèixer i va acceptar. Només va arribar a fer un projecte de software, perquè ràpidament es va centrar en l'equip de hardware de la DEC.

Va contribuir en el disseny lògic del PDP-4 (Programmed Data Processor-4), el model d'ordinador que desenvolupava la Digital, al qual va seguir el model PDP-5 i el PDP-6.[8] El PDP-6 va ser el primer ordinador comercial que podia treballar en xarxa en tot el món, dissenyat entre 1963 i 1964 i comprat pel govern australià, i que seria bàsicament un prototip eficient del posterior PDP-10, model que llançaria a la fama la Digital Equipment Corporation i el mateix Kotok.

Al llarg de la seva carrera a la DEC, Kotok va aconseguir molts èxits com a principal arquitecte i dissenyador de nombroses generacions de PDP-10, els processadors DECsystem-10 i DECsystem-20. També va introduir al mercat el 1984 el VAX 8600, conegut com a Venus, que seria l'ordinador més potent de la història digital fins al moment, amb un temps d'operació 4.2 vegades més ràpid que l'estàndard en aquell temps.[9]

World Wide Web Consortium (W3C)

Alan Kotok va saber endevinar el gran potencial que tenia el Web i va ajudar a fundar el World Wide Web Consortium mentre treballava a la DEC.

El 1994, Tim Berners-Lee, qui el 2008 anunciaria la World Wide Web Foundation, va començar a planejar la fundació d'una nova organització al MIT, MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory. Aquell mateix any, Kotok, Steve Fink, Gail Grant i Brian Reid, tots de la Digital, van viatjar al CERN per reunir-se amb Berners-Lee i parlar de la necessitat de coordinar el desenvolupament del Web. Kotok va ser una peça clau per integrar Internet i les tecnologies basades en el Web.[10]

Kotok va ser nomenat president associat de la W3C el 1997, on va desenvolupar diverses tasques fonamentals per l'avenç de la W3C, com la de conseller adjunt. A més, va continuar fent recerca com a científic al MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory.

Referències

  1. ↑ Schell, Bernadette H.; Martin, Clemens. Cybercrime: A Reference Handbook (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2004-10-18, p. 4. ISBN 978-1-85109-688-6.
  2. ↑ Cortés, Camilo Andrés García. Mucho hacker: Más allá de los héroes informáticos o de los delincuentes de la red (en anglès). Intermedio Editores S.A.S, 2017, p. 29. ISBN 978-958-757-334-3.
  3. ↑ Wolf, Mark J. P.. Encyclopedia of Video Games: The Culture, Technology, and Art of Gaming [2 volumes] (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2012-08-16, p. 218. ISBN 978-0-313-37937-6.
  4. 1 2 Markoff, John «Alan Kotok, 64, a Pioneer in Computer Video Games, Is Dead» (en anglès). The New York Times, 03-06-2006. ISSN: 0362-4331.
  5. ↑ Levy, Steven. HACKERS: Heroes of the Computer Revolution. A Delta BooK, 1984, p. 18. ISBN 0-385-31210-5.
  6. ↑ Nilsson, Nils J. The Quest for Artificial Intelligence (en anglès). Cambridge University Press, 2009-10-30, p. 215. ISBN 978-1-139-64282-8.
  7. ↑ Abramson, Bruce «Control strategies for two-player games». ACM Comput. Surv., 21, 2, 01-06-1989, p. 137–161. DOI: 10.1145/66443.66444. ISSN: 0360-0300.
  8. ↑ Hendrie, Garner «Oral History of Gordon Bell». Computer History Museum, 2005.
  9. ↑ Bell, C.G (et al) «The evolution of the DECsystem 10». Communications of the ACM,, 1978, p. 44-63.
  10. ↑ Berners-Lee, Tim; Fischetti, Mark. Weaving the Web : the past, present and future of the World Wide Web by its inventor. London : Orion Business, 1999, p. 77-78. ISBN 978-0-7528-2090-3.

Enllaços externs

  • Lloc web oficial Arxivat 2016-10-30 a Wayback Machine. (anglès)
  • Oral History of Alan Kotok  PDF (anglès)
  • Llibres
  • L'origen de Spacewar! (anglès)
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.