Alba Ventura

Plantilla:Infotaula personaAlba Ventura
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, professora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alba Ventura (Barcelona, 13 de novembre de 1978) és una pianista catalana amb una precoç trajectòria concertística.[1] Va realitzar el seu debut com a solista a l'edat de 13 anys amb el Concert núm.9 "Jeunehomme" KV 271, de W.A. Mozart, amb l'Orquestra de Cadaqués dirigida per Sir Neville Marriner a Sant Sebastià i a l'Auditori Nacional de Música de Madrid.[2]

Inicis

Va iniciar els seus estudis amb Sílvia Llanas i posteriorment ingressà a l'Acadèmia Marshall, on estudià amb Carlota Garriga i rebé classes magistrals d'Alicia de Larrocha. Als onze anys se li concedia una beca per estudiar amb Dimitri Bashkirov a l'Escola Superior de Música Reina Sofia. Després d'una audició a Berlín, Vladimir Ashkenazy es feu càrrec del seu desenvolupament musical passant a ser el seu tutor i organitzant els seus estudis amb la professora Irina Zaritskaya a la Purcell School del Regne Unit i posteriorment al Royal College Of Music. Ha rebut classes magistrals de Nikita Magalof, Maria Joao Pires i Radu Lupu. Va guanyar les audicions internacionals del Young Concert Artist Trust (YCAT).[3]

Trajectòria

Ha realitzat actuacions internacionals com a solista als auditoris europeus Wigmore Hall, Barbican i St. Martin in the Fields de Londres, Concertgebouw d'Amsterdam, Musikverein de Viena, Cité de la Musique de París, Laesizhalle d'Hamburg, Köln Philharmonie, Bozar de Brussel·les i la Sala Svetlanovsky de Moscú, actuant també, a més de les principals sales espanyoles, en l'Auditorio Mario Laserna de Bogotà i en l'Auckland Town Hall de Nova Zelanda. Ha estat dirigida per personalitats com Giovanni Antonini, Howard Griffiths, Miguel Harth-Bedoya, Christopher Hogwood, Salvador Mas, Eiji Oué, Antoni Ros Marbà i Tamas Vasary, i ha col·laborat amb importants orquestres i conjunts de cambra, com la Philarmonia Orchestra, Hallé Orchestra, London Mozart Players, Orquestra Filharmònica Nacional d'Hongria, la Simfònica Nacional Txeca i les principals orquestres espanyoles.

Alba Ventura és, a més, una devota música de cambra i ha col·laborat amb els quartets Brodsky, Takacs i Casals,[4][1] els violinistes Boris Belkin,[5] Gordan Nikolic,[6] Leticia Moreno,[7] Tai Murray[8] i Lina Tur Bonet;[9] la violista Isabel Villanueva[10] i els cellistes David Cohen[11] i Astrid Siranossian.[10]

En la temporada 2009-2010 va ser seleccionada com a única pianista solista pel programa Rising Stars que promou ECHO (European Concert Hall Organisation).[12] L'any 2014 va ser-li atorgat el Premi IMPULSA de la Fundació Princesa de Girona[13] i la Medalla de la Fundació Isaac Albéniz al 2019.[14]

Alba Ventura ha estat professora titular al Conservatori Superior de Música del Liceu[15] i actualment continua exercint la docència a l'Escola Superior de Música Forum Musikae de Madrid.[16]

Discografia

MOZART PIANO SONATAS Vol.1 (2020)[17]

Aquest doble CD, editat pel segell aglae música i enregistrat al Petit Palau de la Música al juliol de 2019, s'hi trobaran les sonates K.279, K.280, K.285, K.311, K.331 i K.545.[18]

És el primer volum del que serà la integral de les sonates de Mozart.

Aquest disc fou premiat amb el Premi MIN 2021 en la categoría de clàssica.[19]

ÉTUDES (2016)[20]

El formen una sèrie d'estudis per a piano. Ha seleccionat una col·lecció de pàgines musicals que grans compositors, que eren també virtuosos, van escriure pensant d'aconseguir la perfecció interpretativa.

S'inclouen estudis romàntics de Czerny, Mendelssohn, Chopin o Liszt i d'altres amb innovacions del segle xx amb autors com Prokofiev, Scriabin o Rautavaara.

El resultat és d'una gran bellesa compatible amb l'extrema dificultat de les obres interpretades.

RACHMANINOFF (2009)[21]

Conté la Sonata núm. 2, op. 36 i Moments Musicaux, op. 16 del compositor Serguei Rakhmàninov.

Referències

  1. 1 2 «Alba Ventura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 20 agost 2015].
  2. ↑ «Alba Ventura». Musicalitat.cat. [Consulta: 26 setembre 2023].
  3. ↑ «L'impresa Management - Artistes». Arxivat de l'original el 2020-02-07. [Consulta: 3 abril 2020].
  4. ↑ «Alba Ventura, piano». L'Impresa Management [Consulta: 20 agost 2015].
  5. ↑ «Boris Belkin llena de música el Jovellanos» (en castellà), 26-08-2008. [Consulta: 3 abril 2020].
  6. ↑ «Alba Ventura - Pianist» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2020].
  7. ↑ «"Clàssica pels joves d'avui" concert Alba Ventura i Leticia Moreno».
  8. ↑ «Musée d'Orsay: Tai Murray, Alba Ventura». [Consulta: 3 abril 2020].
  9. ↑ «Lina Tur Bonet & Alba Ventura Recital de violín y piano» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2020].
  10. 1 2 Sevilla, Diario de. «Punto y seguido con Schubert» (en castellà), 26-05-2018. [Consulta: 3 abril 2020].
  11. ↑ «Alba Ventura convida David Cohen a la Pedrera», 13-12-2011. [Consulta: 3 abril 2020].
  12. ↑ «Rising Stars, Past session, Season 2009-2010». European Concert Hall Organization (ECHO) [Consulta: 20 agost 2015].
  13. ↑ «Alba Ventura, Premio IMPULSA Cultura y Deportes». Impulsa Fòrum. Fundació Princesa de Girona [Consulta: 20 agost 2015].
  14. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 3 abril 2020].
  15. ↑ «Títol superior en música. Especialitat Interpretació - Piano i Orgue». Conservatori Superior de Música del Liceu [Consulta: 10 agost 2015].
  16. ↑ «ALBA VENTURA» (en castellà). [Consulta: 24 juliol 2026].
  17. ↑ «Mozart: Piano Sonatas, Vol. 1» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2020].
  18. ↑ Requena, Pau. «Notícies :: Recomanacions :: Alba Ventura: Mozart integral | Divulgació i actualitat musical de música clàssica i òpera». [Consulta: 3 abril 2020].
  19. ↑ «Alba Ventura, Mejor Álbum de Música Clásica en los Premios MIN 2021» (en castellà), 17-06-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].
  20. ↑ «Études» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2020].
  21. ↑ «Rachmaninoff: Sonata No. 2, Op. 36 - Moments Musicaux, Op. 16» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2020].

Enllaços externs