Albert Bastardas i Boada
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1951 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) | ||
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Laval | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sociolingüista, professor universitari, lingüista | ||
| Ocupador | Universitat de Barcelona, catedràtic d'universitat (1987–) | ||
Albert Bastardas i Boada (Vilafranca del Penedès, 1951) és un sociolingüista català,[1] que ha destacat com una de les figures principals en la renovació de la sociolingüística catalana.[2] Catedràtic de Sociolingüística i d'Ecologia i Política Lingüístiques al Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona d'ençà el 2003 fins a la seva jubilació el 2018. Fou director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) des de la seva fundació el 1998 fins al 2010.[2] A més a més, és membre de la Societat Catalana de Sociolingüística, del Consell Social de la Llengua Catalana i de l' UBICS - Universitat de Barcelona Institute of Complex Systems.
Al llarg de la seva carrera ha estat guardonat amb diversos premis, com ara l'accèssit al premi Sant Ramon de Penyafort (1984 i 1985), el premi a la recerca humanística de la Fundació Enciclopèdia Catalana el 1992, i el premi Idees Assaig Breu del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) el 2004.
Carrera professional
Albert Bastardas estudià filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, es doctorà amb una tesi sobre llengua i immigració a Catalunya el 1985 a la Universitat Laval de Quebec.[3] És coordinador de Sociocomplexitat. Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística,[4] reconegut per la Generalitat de Catalunya, i ha estat investigador principal de diversos projectes de recerca de caràcter públic sobre aspectes sociolingüístics de la llengua catalana.[5] Del 2011 al 2015 fou també investigador ICREA-Acadèmia.[6]
Les seves aportacions teòriques s'han centrat a desenvolupar una perspectiva de la sociolingüística, de la política i la planificació lingüístiques, i de la lingüística general, basada en una ecologia sociocognitiva, que ha evolucionat posteriorment cap al paradigma conegut com a complexitat.[7][8] Ha impulsat també l'estudi comparatiu de les comunitats lingüístiques mitjanes tecnoeconòmicament desenvolupades a fi de comprendre la seva evolució en el marc del procés general de globalització.[9]
Conceptualment, ha posat en circulació termes com subsidiarietat lingüística i sostenibilitat lingüística, orientats a renovar les bases de les polítiques lingüístiques contemporànies, caracteritzades per comunitats lingüístiques poliglotitzades que han de conciliar el manteniment dels seus codis propis amb les necessitats comunicatives de l'era glocal.[10]
Referències
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Tarragona digital, 22-10-2018. [Consulta: 5 agost 2019].
- 1 2 «Albert Bastardas i Boada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «The relation between the linguistic context, behaviour and competence: The second generation of Castilian-speaking immigrants in non-metropolitan Catalonia» (en anglès). CIRB - Centre International de Recherche sur le Bilinguisme, Université Laval, 1986. [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ «Sociocomplexitat». [Consulta: 17 juny 2024].
- ↑ Bastardas-Boada, Albert «Autobiografía intelectual». La lingüística en España. 24 autobiografías. Barcelona ed. UOC., 2014, p. 29-43..
- ↑ «ICREA-Acadèmia». [Consulta: 30 maig 2018].
- ↑ Bastardas Boada, Albert. Sociolingüística: per una mirada complèxica, 2014-12-20, p. 291–316. ISBN 9788447538188.
- ↑ «Publicacions». [Consulta: 16 maig 2018].
- ↑ «Comunitats Lingüístiques Mitjanes». [Consulta: 12 maig 2018].
- ↑ «Política lingüística mundial a l'era de la globalització: diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la 'complexitat'». [Consulta: 12 maig 2018].
