Alberto Veronesi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 abril 1967  (59 anys)Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, polític, compositor, músic |
| Ocupador | Festival Puccini (en)  Orchestra Sinfonica Siciliana (en) Teatro Petruzzelli (en) |
| Partit | Partit Democràtic Germans d'Itàlia - Aliança Nacional |
| Família | |
| Pare | Umberto Veronesi |
   | |
Alberto Veronesi (Milà, 2 d'abril de 1967) és un compositor i director d'orquestra italià. Director Musical de l'Orquestra de l'Òpera de Nova York, director artístic de la Fundació del Festival Puccini, director artístic de l'Orquestra Filharmònica del Teatro Comunale di Bologna, director titular de l'Òpera de Xangai. Primer Director de la Fundació Teatre Stabile Petruzzelli. Fundador de l'Orquestra Cantelli Guido i el seu director artístic i musical. Va ser també, director artístic i musical de l'Orquestra Simfònica Siciliana a Palerm.
Biografia
Es formà al Conservatori de Milà i posteriorment amplià estudis a l’Acadèmia Chigiana de Siena. Entre 2001 i endavant va exercir com a director titular i director artístic de la Palermo Ente Autonomo Orchestra Sinfonica Siciliana. Paral·lelament, des de 1998 era responsable musical i artístic del Festival Torre del Lago Puccini, havia assumit el 1993 la direcció de l’Orquestra Cantelli Guido de Milà i, a partir de l’any 2000, la de l’Orquestra Simfònica d’Itàlia.
El 1999 va ser distingit amb el segon premi a Canes en la categoria d’òpera preromàntica pel seu enregistrament de Falstaff de Salieri (Chandos), i amb el primer premi al concurs Koch de Munic com a millor gravació operística de l’any. Ha deixat una discografia notable amb segells de primer nivell i és una presència habitual en retransmissions televisives. La seva trajectòria l’ha dut a podis d’arreu del món i a treballar al costat de cantants i solistes de màxim prestigi.[1]
El 2006, Veronesi va començar a gravar per a Deutsche Grammophon, treballant amb Plácido Domingo, en òperes rares del repertori verista com Edgar de Puccini, I Medici i La nuit de mai (poema simfònic) de Leoncavallo, i Fedora de Giordano.