Alceu Valença
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r juliol 1946 São Bento do Una (Brasil) |
| Formació | Facultat de Dret de Recife |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Olinda |
| Ocupació | cantautor, compositor |
| Activitat | 1968 |
| Premis | |
| Lloc web | alceuvalenca.com.br |
Alceu Valença (São Bento do Una, 1 de juliol de 1946) és un cantautor brasiler. En la seva extensa carrera artística, amb més de 40 àlbums publicats, ha sigut reconegut per adaptar la música pròpia del nord-est del país a un estil a mig camí del pop i rock, gràcies a l'ús de sintetitzadors, baix i guitarra elèctrica.
Biografia
Alceu Valença va néixer a São Bento do Una, a l'agreste de Pernambuco. Els primers contactes en el món artístic es produeixen a la infància, doncs l'avi era poeta i guitarrista. Els seus referents a l'època eren Jackson do Pandeiro i Luiz Gonzaga, màxims exponents de la música regional.[1] A Recife, on va arribar amb 10 anys, va conèixer l'obra dels sambistes Orlando Silva i Dalva de Oliveira i també la dels estatunidencs Elvis Presley, Little Richard i Ray Charles, que van apropar-lo al rock, blues i soul.[2] A la capital pernambucana va formar-se en Dret per la Universitat Federal de Pernambuco,[3] i hi va treballar com a periodista pel diari Jornal do Brasil,[4] però aviat va decidir centrar-se en la seva carrera musical.

Encara a Recife, va conèixer els músics Zé Ramalho, Elba Ramalho i Geraldo Azevedo, amb els que va establir una gran amistat.[5] A començaments dels setanta, va traslladar-se amb Azevedo a Rio de Janeiro. Després de participar en alguns concursos musicals, van llançar plegats l'àlbum debut Quadrafônico (1972).[6] Va publicar quatre LPs més abans de sortir del país —com també van fer Raul Seixas o Jards Macalé—, en un "exili cultural" en oposició a la Dictadura militar del Brasil (1964-1985). Va viure a París, on va enregistrar un àlbum que no va veure la llum fins dues dècades més tard.[7]
De tornada al Brasil, va viure la seva etapa més exitosa, amb hits com "Coração Bobo", "Morena Tropicana", "Anunciação" o "La Belle de Jour".[8] Entre els 10 treballs publicats de 1980 a 1991, va recollir diversos discs de diamant i platí.[9] L'any 1996, Zé, Elba, Geraldo i Alceu es van reunir en una sèrie de concerts anomenats O Grande Encontro ("La gran trobada"), on tots quatre interpretaren els seus principals èxits. La gira s'ha repetit en tres ocasions més al llarg dels anys, però sense poder comptar amb el quartet al complet.[5]
Alceu Valença ha mantingut una reeixida carrera durant el segle xxi, demostrant la seva capacitat d'adaptar-se als canvis musicals, tot mantenint-se fidel a la seva identitat artística i a les seves arrels. La crítica musical l'ha atorgat multitud de guardons, com el Premi de la Música Brasilera de 2003 al millor cantant regional,[10] el Premi al Compositor Brasiler de 2022[11] o un Grammy llatí el 2023.[12]

Discografia
Estudi
|
|
|
En directe
|
|
|
Recopilatoris
|
|
|
Referències
- ↑ «Alceu Valença: biografia mostra a intensa relação do músico com a cultura popular» (en portuguès brasiler). Brasil de Fato, 21-06-2023. Arxivat de l'original el 2024-05-25. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Alceu Valença» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2024-11-16. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Alceu recebe registro da OAB quarenta anos depois de formado» (en portuguès brasiler). [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Alceu Valença» (en portuguès brasiler). Recordando a MPB, 10-04-2006. [Consulta: 6 febrer 2025].
- 1 2 Fuscaldo, Christina. «20 ANOS DEPOIS, UM NOVO E 'GRANDE ENCONTRO' ENTRE ALCEU, ELBA E GERALDO» (en anglès). Revista UBC. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Alceu Valença» (en portuguès brasiler). Música de Pernambuco, 06-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Alceu Valença recupera "disco perdido" gravado na França» (en portuguès brasiler). Jornal do Commercio, 08-11-2016. Arxivat de l'original el 2024-12-21. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Alceu Valença: a história, obra e maiores sucessos da carreira» (en portuguès brasiler). Novabrasil, 01-07-2023. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Alceu Valença: Lenda viva da música brasileira - In Conversation» (en portuguès brasiler). Revista Algomais, 04-04-2018. Arxivat de l'original el 2024-07-23. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Artista : Alceu Valença» (en portuguès brasiler). Cliquemusic, 15-06-2011. Arxivat de l'original el 2011-06-15. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «'Faço parte agora de um grupo seleto, não é mesmo?', diz Alceu Valença sobre prêmio» (en portuguès brasiler). Folha de S. Paulo. UOL, 09-11-2022. Arxivat de l'original el 2024-12-20. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ Ratner-Arias, Sigal. «Drexler arrasa con 6 Latin Grammys, Bad Bunny gana 5, Rosalía álbum del año: Lista de ganadores» (en castellà). Billboard, 17-11-2022. Arxivat de l'original el 2025-01-20. [Consulta: 6 febrer 2025].
