Alcioneu
  | |
| Tipus | gegant |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Assassinat/da per | Hèracles |
| Família | |
| Mare | Gea |
| Pare | Urà |
| Fills | Alciònides, Astèria, Ante, Ctònia (filla d'Alcioneu), Metone, Alcipe, Drimo i Pal·lene |
| Altres | |
| Equivalent | Alcioneu |
Alcioneu (en grec antic: Άλκυονεύς) va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill de Gea (la Terra) i d'Urà (el Cel).[1]
Era un dels gegants més alts i més forts, i va tenir un paper destacat en la rebel·lió contra Zeus, la Gigantomàquia, la lluita entre els gegants i els déus que va tenir lloc als Camps Flegreus, a Pal·lene, a Macedònia. Alcioneu no podia morir mentre estigués lluitant a la terra on havia nascut, i per això, Hèracles, que l'havia anat ferint amb les seves fletxes i veia que quan queia a terra s'aixecava immediatament, aconsellat per Atena, el va portar lluny de Pal·lene i el va travessar amb una fletxa,[1] però abans el gegant havia mort, esclafant-los amb una roca, a vint-i-quatre dels companys d'Hèracles. Les filles d'Alcioneu, les Alciònides, desesperades per la mort del seu pare, es van llençar al mar, i van ser transformades en ocells (els alcions).[2]
Una altra tradició diu que Hèracles el va matar amb una fletxa[3] a l'istme de Corint, on volia barrar el pas a l'heroi quan tornava d'Eritea amb el ramat de Geríon.[4]
Referències
- 1 2 Apol·lodor. Biblioteca, I, 6, 1; I, 9, 2
- ↑ Suïdas, sub voce Άλκυονίδες
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, XXXI, 11
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 22. ISBN 978-84-96061-97-2.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 14. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
Enllaços externs
- Àmplia informació sobre Alcioneu. (anglès)