Alda d'Este

Plantilla:Infotaula personaAlda d'Este
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juliol 1333 Modifica el valor a Wikidata
Ferrara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1381 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Francesc, Màntua, Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEste Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís II Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabetta Gonzaga, Francesc I Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
ParesObizzo III d'Este Modifica el valor a Wikidata  i Lippa Ariosti Modifica el valor a Wikidata
GermansNiccolò II d'Este, Marquis of Ferrara
Albert V d'Este
Aldobrandino III d'Este, Marquis of Ferrara
Ugo d'Este Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarlo I Malatesta, gendre Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Alda d'Este (Ferrara, 18 de juliol de 1333 - Màntua, 26 de setembre de 1381 (Gregorià)) fou una noble italiana membre de la Dinastia Este que va esdevenir senyora consort de Màntua.

Orígens familiars

Alda d'Este era filla d'Obizzo III d'Este i la seva segona esposa, Lippa Ariosti, i neta per línia paterna d'Aldobrandino II Este i Alda Rangoni. També germana, entre d'altres, d'Aldobrandino III Este, Nicolau II d'Este i Albert I d'Este.

La senyora de Mântua formava part d'una xarxa de comunicacions amb les corts de Ferrara, Rimini i Pésaro, la qual incloïa Margarida Malatesta, Isabel i Margarida Gonzaga.[1]

Núpcies i descendents

Es casà el 16 de febrer de 1365 amb Lluís II Gonzaga, fill de Guiu I Gonzaga i la seva tercera esposa, Beatriu de Bar. D'aquesta unió nasqueren:

Alda va morir el 26 de setembre de 1381, als 48 anys, i va ser enterrada en la Capella Gonzaga en el mausoleu dels senyors de Mântua, Església de São Francisco, en Mântua. Luís va manar erigir un monument en homenatge a l'esposa morta. En les col·leccions del Palau Ducal (a l'apartament de Guastalla, en la Cort Vecchia), es troba l'escultura funerària en marbre d'Alda atribuïda a Bonino de la Campione.[2] A la seva mort el 1381, el seu marit Ludovico I Gonzaga va fer erigir el seu monument funerari a l'església de San Francesco, que va ser destruïda el 1802.[3]

Referències

  1. ↑ Lazzarini, Isabella. Communication and Conflict Italian Diplomacy in the Early Renaissance, 1350-1520. OUP Oxford, 2015, p. 142.
  2. ↑ Amadei; Marani, Giuseppe; Ercolano. I ritratti gonzagheschi della collezione di Ambras. Mântua: Banca agricola mantovana, 1978, p. 284.
  3. ↑ Giuseppe Amadei e Ercolano Marani (a cura di), I ritratti gonzagheschi della collezione di Ambras, Mantova, 1980