Alemanys de Romania

Infotaula grup humàAlemanys de Romania
Tipusètnia per residència Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatRomania Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Modifica el valor a Wikidata
Mapa detallat que representa les àrees tradicionals d'assentament dels romanesos-alemanys a Transsilvània i al Banat, dues regions històriques situades al centre de la Romania actual, respectivament al sud-oest.

Els alemanys de Romania o Rumäniendeutsche constitueixen una minoria ètnica històrica dels països romanesos, especialment a Transsilvània. Segons una estimació demogràfica de 1989, constituïen una població d'uns 800.000 habitants (segons algunes fonts i estimacions que daten del 1939, a principi de la Segona Guerra Mundial),[1] xifra que ha caigut fins al c. 36.000 (segons el cens del 2011) dins les fronteres de Romania.

Malgrat compartir una llengua comuna, no constituïen un grup cultural unificat, a causa dels seus diferents orígens històrics.

Classificació dels alemanys romanesos

Els romanesos-alemanys) no són un grup unitari i homogeni, sinó una sèrie de diversos subgrups regionals, cadascun amb la seva cultura, tradicions, dialectes i història aferents.[2]

Aquesta afirmació prové del fet que diverses poblacions de parla alemanya havien arribat prèviament al territori de l'actual Romania en diferents onades o etapes d'assentament, inicialment començant per l'alta edat mitjana, en primer lloc fins al sud i nord-est de Transsilvània, Regne d'Hongria. Alguns d'ells fins i tot van creuar els Carpats exteriors fins a les veïnes Moldàvia i Valàquia. Posteriorment durant l'Edat Moderna en altres terres governades pels Habsburg (com Bucovina, a l'època part de Cisleitània o el Banat).[3] Posteriorment, l'Antic regne romanès també va ser colonitzat pels alemanys, primer a Dobruja i després gradualment a Moldàvia i Valàquia.

Per tant, donat el seu bagatge geogràfic bastant complex, a més de canvis fronterers importants van tenir lloc a la regió al llarg de la història, després de la Primera Guerra Mundial, Romania va ampliar el seu territori des dels 137.000 km² (abans de la Guerra) fins als 295.049 km². Per tal d'entendre la seva llengua, cultura, costums i història, els alemanys de Romania han de ser considerats com els següents subgrups independents:

  • Saxons de Transsilvània: la comunitat alemanya més gran i més antiga del territori de l'actual Romania (sovint simplement equiparada a tots els alemanys romanesos)
  • Landers transsilvans: protestants expulsats (luterans evangèlics) de la regió de Salzkammergut, Àustria contemporània al sud de Transsilvània durant el segle XVIII;
  • La majoria dels sueus del Banat, així com la totalitat dels sueus de Sathmar[4]- representen tots dos subgrups dels sueus del Danubi (alemany: Donau Schwaben) a Romania.
  • Alemanys de Bucovina: van tenir una presència demogràfica considerable o aclaparadora a tots els centres urbans de la regió històrica de Bucovina (més concretament Suceava, Gura Humorului, Siret, Rădăuți, Vatra Dornei i Câmpulung Moldovenesc) o algunes zones rurals del comtat de Suceava actualment nord-est de Romania; igualment a Cernăuți i a la província contemporània de Txernivts a l'oest d'Ucraïna entre els anys c. 1780–1940. D'altra banda, fins a aquesta data, el comtat de Suceava era un dels comtats romanesos amb una de les quantitats més importants d'ètnies alemanyes del país.[5][6]
  • Alemanys zipser, majoritàriament de Maramureş (incloent Borșa i Vişeu), però també amb una menor presència al sud de Bucovina a partir del segle xviii.[7][8]
  • Alemanys regat (incloent els alemanys de Dobrujan).[9]
  • Alemanys de Bessarabia, ciutadans romanesos del període 1918–1940, indígenes de Budjak al sud de Bessarabia.[10]
  • Alsacians, així com petits grups de viticultors de Walsers, que també es van establir al Banat provinents d'Alsàcia, Lorena i Suïssa per invitació de l'Imperi austrohongarès al segle xix (tot i que no només eren suïssos de parla alemanya, sinó també francesos i italians). ; Posteriorment, aquests colons van ser coneguts com a "Français du Banat".[11][12][13]

Contribucions a la cultura romanesa

La comunitat alemanya de Romania ha contribuït de manera activa i constant a la cultura del país. Alguns exemples destacats són:

Demografia

El cens de 1948, després de la Segona Guerra Mundial, va provocar l'èxode i expulsió de moltes de les poblacions germàniques assentades als països d'Europa Central i Oriental, oferia una població de 343.913 ciutadans alemanys assentats a Romania, que representaven un 2,2% del total de la població romanesa.

Durant la dictadura comunista la població alemanya va romandre més o menys estable, però des de la caiguda del dictador Nicolae Ceauşescu i l'obertura de Romania a Occident, gran part de la població alemanya ha emigrat fora del seu país, especialment a Alemanya.

  • 1930 -- 745.000
  • 1989 -- 1.000.000
  • 2009 -- 135.088
Alemanys a Romania (cens de 2002)

Casa Reial de Hohenzollern-Sigmaringen a Romania

En el moment de la transició de Romania d'un principat de mida mitjana a un regne més gran, els membres de la Dinastia dels Hohenzollern (procedents del Principat de Suàbia de Hohenzollern-Sigmaringen, part del Baden-Württemberg contemporani) van regnar inicialment sobre els principats units danubians de Moldàvia. i Valàquia (Principat de Romania) i, finalment, també sobre el Regne unificat de Romania, durant els segles XIX i XX. En conseqüència, els monarques romanesos governants que formaven part d'aquesta branca dinàstica eren els següents:

  Denota Regència
Rei Regnat Origen
Nº Retrat Nom
(Naixement–Mort)		 Inici regnat Final regnat Durada
1 Carles I de Romania
(1839–1914)		 15 Març 1881 10 Octubre 1914 33 anys, 209 dies Governat prèviament com Domnitor (és a dir, "Príncep") (1866–1881) (1866–1881)
2 Ferran I de Romania
(1865–1927)		 10 Octubre 1914 20 Juliol 1927 12 anys, 283 dies Nebot de Carol I
3 Miquel I de Romania
(1921–2017)		 20 Juliol 1927 8 Juny 1930
(Deposat)		 2 anys, 323 dies Net Ferran I
— Nicolau de Romania
(1903–1978)		 20 Juliol 1927 8 Juny 1930
(Deposat)		 2 anys, 323 dies Fill de Ferran I
4 Carles II de Romania
(1893–1953)		 8 Juny 1930 6 Setembre 1940
(Abdicat)		 10 anys, 90 dies Fill de Ferran I
(3) Miquel I de Romania
(1921–2017)		 6 Setembre 1940 30 Decembre 1947
(Abdicatat)		 7 anys, 115 dies Fill de Carol II

Pretendents al tron de Romania (després de 1947, quan el rei Miquel I va ser forçat a abdicar):

NºRetratPretendentPretendent dePretendent fins
1Miquel I de Romania30 Decembre 19471 Març 2016
2Margarida de Romania1 Març 20162018
3Elena de Romania2018present

Referències

  1. ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Romania's ethnic Germans get their day in the spotlight | DW | 18.11.2014» (en anglès britànic). [Consulta: 19 setembre 2021].
  2. ↑ Daniel Ursprung (2015). "The German Minority in Romania: a Historical Overview" (PDF). University of Zürich. Retrieved 21 June 2020.
  3. ↑ Dr. Hans Georg Franchy, Horst Göbbel, Heide Wellmann, Annemarie Wagner, Werner Reschner (2010). "Wir Nösner, Beiträge zur Geschichte und Kultur der Stadt Bistritz und des Nösnerlandes" (PDF). HOG Bistritz-Nösen e.V. (en alemany). Retrieved 27 June 2020.
  4. ↑ Monica Barcan, Adalbert Millitz, The German Nationality in Romania (1978), page 42: "Els sueus de Satu Mare són autèntics suecs, el seu lloc d'origen és Württemberg, a la terra de Baden-Württemberg. Van ser colonitzats entre 1712 i 1815. Els seus assentaments més importants són Satu Mare (alemany: Sathmar) i Petrești (alemany: Petrifeld) al nord-oest de Romania.
  5. ↑ Ministry of Foreign Affairs of Romania. «The 16th session of the Romanian-German Joint Governmental Commission on the problems of German ethnics in Romania | Ministry of Foreign Affairs». [Consulta: 19 setembre 2021].
  6. ↑ Nägler, Thomas. «The Germans In Romania». Institul Cultural Român (ICR). [Consulta: 19 setembre 2021].
  7. ↑ Ingrao, Charles W.; Szabo, Franz A. J.. The Germans and the East (en anglès). Purdue University Press, 2008, p. 4. ISBN 978-1-55753-443-9.
  8. ↑ Cercel, Cristian. Romania and the Quest for European Identity: Philo-Germanism without Germans (en anglès). Routledge, 2019-03-15, p. 19. ISBN 978-1-317-06172-4.
  9. ↑ Forumul Democrat al Germanilor din Constanța. «On The Germans Of Dobrogea». Institutul Cultural Român, 2003. [Consulta: 19 setembre 2021].
  10. ↑ Merten, Ulrich. Voices from the Gulag: The Oppression of the German Minority in the Soviet Union (en anglès). American Historical Society of Germans from Russia, 2016-02, p. 151-157. ISBN 978-0-692-60337-6.
  11. ↑ Creţan, Remus; Turnock, David; Woudstra, Jaco «Identity and multiculturalism in the Romanian Banat» (en anglès). Méditerranée. Revue géographique des pays méditerranéens / Journal of Mediterranean geography, 110, 01-01-2008, p. 17–26. DOI: 10.4000/mediterranee.523. ISSN: 0025-8296.
  12. ↑ «The French in Banat». Genealogy.ro. [Consulta: 19 setembre 2021].
  13. ↑ Aspera. «De l'Ouest à l'Est et de l'Est à l'Ouest : les avatars identitaires des Français du Banat». Memoria.ro. [Consulta: 19 setembre 2021].
  14. ↑ Rouă, Victor. «The History Of The Medieval Saxon Fortified Churches In Transylvania» (en anglès britànic). The Dockyards, 27-05-2017. [Consulta: 19 setembre 2021].
  15. ↑ Rouă, Victor. «Top 5 Transylvanian Saxon Fortified Churches You Should Visit» (en anglès britànic). The Dockyards., 22-09-2015. [Consulta: 19 setembre 2021].
  16. ↑ Rouă, Victor. «10 Mesmerising Medieval Landmarks of Transylvania» (en anglès britànic). The Dockyards., 14-10-2015. [Consulta: 19 setembre 2021].
  17. ↑ Rouă, Victor. «Top Five Transylvanian Saxon Fortified Cities You Should Visit In Romania» (en anglès britànic). The Dockyards, 04-09-2015. [Consulta: 19 setembre 2021].
  18. ↑ Macrea, Dimitrie. Probleme ale structurii și evoluției limbii române (en romanès). Editura Științifică și Enciclopedică, 1982, p. 32.
  19. ↑ Dindelegan, Gabriela Panã; Maiden, Martin. The Grammar of Romanian (en anglès). OUP Oxford, 2013-04-25, p. 3. ISBN 978-0-19-964492-6.
  20. ↑ Strazny, Philipp. Encyclopedia of Linguistics (en anglès). Routledge, 2013-02-01, p. 907. ISBN 978-1-135-45522-4.
  21. ↑ Keul, István. Early Modern Religious Communities in East-Central Europe: Ethnic Diversity, Denominational Plurality, and Corporative Politics in the Principality of Transylvania (1526-1691) (en anglès). BRILL, 2009, p. 76. ISBN 978-90-04-17652-2.
  22. ↑ Ring, Trudy; Watson, Noelle; Schellinger, Paul. Northern Europe: International Dictionary of Historic Places (en anglès). Routledge, 2013-10-28, p. 684. ISBN 978-1-136-63944-9.
  23. ↑ Ionescu, Stefano (2005). Antique Ottoman Rugs in Transylvania(PDF) (1st ed.). Rome: Verduci Editore.

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.