Alessandro Ziliani
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 juny 1906  Busseto (Itàlia) | ||
| Mort | 18 febrer 1977 (70 anys) Milà (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera, actor, cantant, músic | ||
| Veu | Tenor | ||
  | |||
Alessandro Ziliani (Busseto (Emilia-Romagna), 3 de juny, 1906 - Milà (Llombardia), 12 de febrer, 1977), fou un tenor italià.
Biografia
Alessandro Ziliani va estudiar a Milà amb Alfredo Cecchi.[1] Va debutar el 1929 a Madama Butterfly al Teatre Dal Verme de Milà, amb un gran èxit, fins al punt que va ser contractat per gravar La Traviata per a His Master's Voice l'any següent (amb Anna Rózsa i Luigi Borgonovo).[1] Aquest mateix any, 1930, va dur a terme una sèrie de concerts pels Països Baixos; en 1931 va ser contractat per una Companyia d'Òpera Italiana amb la qual va cantar "Bohème", "Traviata", "Tosca", "Rigoletto", i "Lucia", també als Països Baixos.[1]
El 1932, va aconseguir un gran èxit a Parma en el rol de Rodolfo.[1] El 1934 va debutar a La Scala a "La Gioconda" (amb Cigna, Stignani i Galeffi), i a L'Arena de Verona, a "Lucia" (amb la dal Monte i Armando Borgioli).[1]
Va ser un dels principals tenors de La Scala durant diversos anys, prenent part a la primera representació de Maria Egiziaca de Ottorino Respighi, en aquest teatre. Altres òperes que va cantar a la Scala: "Louise", "Francesca da Rimini", "Mefistofele", i "Madama Butterfly". Durant aquests anys va fer més discos per a HMV.[1]
El 1938 va cantar a San Francisco amb Mafalda Favero (la seva dona). Mai va actuar al MET.[1] Va cantar també amb assiduïtat a l'Alemanya nazi, principalment a Berlin i Munic.[1]
De la pel·lícula "Liebeslied", existeixen dues versions, una en alemany i una altra en italià. Hi ha qui afirma que la seva dicció en alemany era impecable; per a alguns la millor de qualsevol cantant italià; a Alemanya va cantar també Opereta.[1] Després de la Segona Guerra Mundial va continuar cantant alguns anys a Itàlia. El seu darrer enregistrament data de 1952 (Armida de Gluck, en viu amb la Callas).[1]
Poc després Ziliani va deixar de cantar, va fundar una agencia i es va convertir en un dels agents de cantants més importants d'Itàlia; el nom de la seva agència era Alci.[1]
Alessandro Ziliani a Lucia di Lammermoor, Arena di Verona, 1934