Alessandro d'Ancona
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1835  Pisa (Itàlia) | ||
| Mort | 9 novembre 1914 (79 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Batle de Pisa | |||
| 18 gener 1906 – 10 juliol 1907 ← Dario Baldi – Giuseppe Gambini (en)  → | |||
| 7è Director de l'Escola Normal Superior de Pisa | |||
| 1892 – 1900 ← Enrico Betti – Ulisse Dini → | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ciència de la literatura, literatura i crítica literària | ||
| Ocupació | escriptor, professor universitari, estudiós de la literatura, historiador de la literatura, especialista en literatura, periodista, crític literari, polític, periodista d'opinió | ||
| Ocupador | Universitat de Pisa Escola Normal Superior de Pisa | ||
| Membre de | |||
| Professors | Giacinto Casella | ||
| Alumnes | Michele Barbi, Giovanni Rosini, Ireneo Sanesi i Fedele Romani (en) | ||
| Família | |||
| Fills | Paolo D'Ancona | ||
| Premis | |||
Alessandro d'Ancona (Pisa, 1835 — Florència, 1914) va ser un crític i historiador de la literatura italià.
Va dirigir el diari “La Nazione” i va ser professor de literatura a la Universitat de Pisa (1860) i va esdevenir un dels crítics més importants del seu temps.[1]
Obres
- Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI (1873)
- Le origini del teatro in Italia (1877)
- La poesia popolare italiana (1878)
- Scritti danteschi (1913)
Referències
- ↑ «Alessandro d'Ancona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.