Alex Txikon
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (eu) Jon Alexander Txikon Narváez  12 desembre 1981 (44 anys)Lemoa (Biscaia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escalador en roca, aixecador de pedra, aizkolari, himalayist (en)  , alpinista, orador motivacional | ||
| Esport | escalada en roca | ||
| Lloc web | alextxikon.com | ||
    | |||
Alex Txikon (Lemoa, Biscaia, 12 de desembre de 1981) és un alpinista i aizkolari.[1]
Trajectòria
Va ascendir amb èxit onze dels catorze vuit mils, dos d'ells per primera vegada a l'hivern sense oxigen suplementari, i ha participat en més de 30 expedicions.
L'any 2013 realitza la primera ascensió hivernal (Primera hivernal) al Laila Peak (6.096m) juntament amb José M. Fernández, en una expedició que completaven Juanjo Sant Sebastià, Ramón Portilla, tancaven l'equip Sebastián Álvaro i Mariano Izquierdo.
L'any 2016 acompanyat per Simone Moro, Tamara Lunger i Ali Sadpara va completar la primera ascensió hivernal al Nanga Parbat,[2] sobrenomenada la muntanya assassina per l'alt índex de mortalitat entre els quals intenten ascendir-la.
En 2019 emprèn una expedició amb l'objectiu de ser la primera persona a aconseguir el cim del K2 a l'hivern en la qual destaca la construcció d'iglús en els campaments en lloc d'utilitzar tendes de campanya.
A més d'alpinista, és aizkolari i també ha practicat salt BASE, l'any 2013 va obtenir el rècord d'Espanya de Salt BASE en realitzar el salt des de 3200 metres, un espectacular salt des del Pic Penell, a Granada juntament amb Patrick Gisasola i Darío Barrio.
Ascencions a vuit mils
- 2023: el sis de gener de 2023 aconsegueix l'ascens per primera vegada a l'hivern sense oxigen de la vuitena muntanya més alta del planeta, el Manaslu. Acompanyat dels seus companys els xerpes aconsegueix el cim a les 09.30 hora local aconseguint un altre gran fita per a l'alpinisme basc.
- 2019: Després d'un gran anunci a Bilbao sobre la nova expedició al K2 hivernal, únic vuit mil encara verge a l'hivern, Txikon decideix emprendre la seva nova aventura al K2 en els vessants del Karakorum utilitzant una tècnica mai abans emprada en l'alpinisme hivernal: els iglús.
- 2018: Txikon torna a intentar l'Everest sense oxigen hivernal però es veuen obligats a abandonar pel fred extrem i el mal temps.
- 2017: Txikon fa un intent hivernal sense oxigen artificial a l'Everest, però acaba per renunciar degut sobretot a les dificultats meteorològiques.[3]
- 2016: Nanga Parbat (Primera hivernal)
- 2013: Lhotse
- 2011: Gasherbrum I i Gasherbrum II enllaçant les dues cimeres en 8 dies i emulant la gesta de Reinhold Messner en 1984, registrada per Werner Herzog en el seu documental Gasherbrum - Der Leuchtende Berg[4] ("Gasherbrum la Muntanya Lluminosa"). L'ascensió de Txikon també va quedar registrada en el documental Aizkora hotsak goi mendietan.
- 2010: Annapurna i Shisha Pangma
- 2009: Shisha Pangma
- 2008: Dhaulagiri i Manaslu
- 2007: Shisha Pangma
- 2004: Cho Oyu i Makalu
- 2003: Broad Peak
Referències
- ↑ «El Pont de Mahoma 80. Dani Andrada a La Rambla (9a+) i Alex Txikon com a aizkolari | El pont de Mahoma – Tarragona Ràdio», 06-04-2017. [Consulta: 15 maig 2026].
- ↑ «Álex Txikon, Ali Sadpara y Simone Moro, ¡cima en el Nanga Parbat invernal!». Arxivat de l'original el 28 de agosto de 2016. [Consulta: 27 agost 2016].
- ↑ «Alex Txikon relata su intento a la cima del Everest invernal» (en castellà). desnivel.com. Arxivat de l'original el 2 de abril de 2017. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Gasherbrum Der Leuchtende Berg 1984 Werner Herzog (sub español)».