Alex Wurman
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1966  (59 anys)Chicago (Illinois) | ||
| Formació | Oak Park and River Forest High School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores, músic | ||
| Activitat | 1993 - | ||
| Lloc web | alexwurman.com | ||
     | |||
Alex Wurman (Chicago, 5 d'octubre de 1966) és un compositor estatunidenc originari de Chicago. És conegut sobretot per les seves bandes sonores per a les pel·lícules March of the Penguins, El reporter, Passat de voltes i la sèrie de televisió Patriot.
Primers anys de vida i carrera
Els pares de Wurman foren Brenda i Hans Wurman, tots dos músics. El seu pare era un arranjador i compositor jueu que va impressionar el món de la música electrònica amb una de les primeres gravacions de sintetitzador Moog ('Moog Strikes Bach', RCA 1969), i abans d'això va escapar d'Àustria durant el període de l'Anschluss del govern nazi.[1] El seu germà era el violoncel·lista Felix Wurman.[2][3][4]
Wurman va estudiar a l'Oak Park and River Forest High School d'Oak Park, Illinois, i a la Chicago Academy for the Arts. Va estudiar a la Universitat de Miami a Coral Gables i més tard al Conservatori Americà de Música de Chicago.
Després de traslladar-se a Los Angeles amb vint anys, Wurman va començar a fer música per a pel·lícules per a estudiants de l'American Film Institute.[5]
Wurman ha escrit moltes bandes sonores per a pel·lícules, incloent-hi les del documental guanyador de l'Oscar March of the Penguins, a més de Hollywood: Departament d'homicidis, El cop de les nou reines, El reporter, Confessions of a Dangerous Mind, What Doesn't Kill You The Nines, Hero, Un petit canvi, Unfinished Business, Run Fatboy Run, Passat de voltes, les interpretacions contemporànies de l'impressionisme francès a Thirteen Conversations About One Thing, la primera temporada de The Newsroom i Temple Grandin, per la qual va guanyar el premi Emmy del 2010 a la millor composició musical per a una minisèrie, pel·lícula o especial (banda sonora dramàtica original).[6] Anteriorment va ser nomenat a un premi Primetime Emmy el 2008 per Bernard and Doris.
Wurman també va ser jutge dels 10è Independent Music Awards anuals per donar suport a les carreres d'artistes independents.[7]
A partir del juny de 2019, la seva banda sonora més recent és la sèrie de televisió Epix Perpetual Grace, LTD.[8]
Premis
Primetime Emmy Awards
- 2010: Temple Grandin (Outstanding Music Composition for a Miniseries, Movie or a Special (Original Dramatic Score))
- 2008: Bernard and Doris (nomination)
BMI Film and TV Awards
- 2007: Talladega Nights: The Ballad of Ricky Bobby (BMI Film Music Award)[9]
- 2006: March of the Penguins (BMI Film Music Award)[10]
- 2005: Anchorman: The Legend of Ron Burgundy (BMI Film Music Award)[11]
The Jackson Hole Wildlife Film Festival Awards
- 2011: The Last Lions (Best Music)[12]
Referències
- ↑ Kate Linthicum «Felix Wurman dies at 51; cellist founded Church of Beethoven performance series». , 31-12-2009.
- ↑ Linthicum, Kate. «Felix Wurman dies at 51; cellist founded Church of Beethoven performance series». Los Angeles Times, 31-12-2009. [Consulta: 24 maig 2019].
- ↑ Mix Magazine
- ↑ «Official Biography». Arxivat de l'original el 2018-08-01. [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ «Alex Wurman - Biography - IMDB». IMDb. [Consulta: 23 maig 2019].
- ↑ Billboard.com Glee, Composers Sean P. Callery, Alex Wurman Win At Creative Arts Emmys'
- ↑ Independent Music Awards - Past Judges Arxivat July 13, 2011, a Wayback Machine.
- ↑ «Alex Wurman Scoring Epix's 'Perpetual Grace, LTD' | Film Music Reporter» (en anglès americà). [Consulta: 25 maig 2019].
- ↑ BMI Film and TV Awards 2007
- ↑ BMI Film and TV Awards 2006
- ↑ BMI Film and TV Awards 2005
- ↑ «Jackson Hole Film Festival Awards 2011». Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 5 setembre 2015].