Alexandre Varille
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 març 1909  3r districte de Lió (França) |
| Mort | 1r novembre 1951 (42 anys) Joigny (França) |
| Causa de mort | accident de trànsit |
| Activitat | |
| Ocupació | egiptòleg, arqueòleg |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Mathieu Varille |
Alexandre Varille (3r districte de Lió, 12 de març de 1909 - Joigny, 1 de novembre de 1951) fou un egiptòleg francès.
Biografia
Alexandre Varille és fill de Mathieu Varille i Jeanne Rougier. Durant els seus estudis, que li van valer una llicenciatura en economia política i literatura, Varille va conèixer Victor Loret, el seu professor d'egiptologia a la Universitat de Lió, el qual li va transmetre la seva passió per l'arqueologia egípcia. Varille va començar a treballar a Egipte el 1931 i l'any següent fou elegit membre de l'Institut français d'archéologie orientale al Caire.[1]
El 1939, va excavar les portes monumentals Ptolemeu III i Ptolemeu IV del temple de Nag al-Madamud, les quals es troben avui al Museu de Belles Arts de Lió.[2]
De 1940 a 1943, va treballar al temple de Karnak -Nord amb l'arquitecte Clément Robichon. Coneixen René Adolphe Schwaller de Lubicz. Junts, l'any 1943, van fundar la “Grup Luxor". El 1946, aquest grup va publicar Disssertation on a Pharaonic Stele,[3][4] un desxifrat filològic i esotèric al marge de l'egiptologia oficial. Alexandre Varille i Clément Robichon publiquen un àlbum de fotografies titulat A Egipte . Una versió anglesa de l'obra sota el títol Eternal Egypt, traduïda per Laetitia Gifford, es va publicar el 1955 a Nova York.
El 1944, fou contractat com a expert pel Servei d'Antiguitats, va continuar la seva recerca amb el "Grup Luxor» al qual s'afegiran Alexandre Stoppelaëre i l'arqueòleg belga Arpag Mekhitarian. Alexandre Varille era un apassionat d'Amenhotep, fill d'Hapou, li va dedicar un primer estudi co-escrit amb Clément Robichon, i publicat l'any 1936 per l'IFAO.: El Temple de l'Escriba Reial Amenhotep, fill d'Hapou, llavors una tesi universitària que es va publicar pòstumament Inscripcions sobre l'arquitecte Amenhotep, fill d'Hapou (1960) [5]
Loret li va llegar els seus arxius, però poc després del traspàs del seu mestres, Varille morí en un accident de cotxe el 1951, als 42 anys, sense poder-los explotar. Van ser venuts el 2000 pels seus hereus a Ars Libris, una llibreteria de vell dels Estats Units especialitzada en llibres d'art. La Universitat de Milà els adquirí el 2002 per 225.000 euros.
Referències
- ↑ «A. Varille et les portes de Médamoud» (en francès). www.mba-lyon.fr. [Consulta: 20 març 2021]..
- ↑ 2009, p. 1350.
- ↑ Stèle D52 du musée d'art et d'archéologie de Genève
- ↑ Réédition, Éditions du Tricorne, Genève, 2004. Diffusion l'Harmattan. Introduction, prolégomènes, notes et bibliographie, Emmanuel Dufour-Kowalski
- ↑ 1968, p. 114.