Alexandre de Hales
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1175  Halesowen (Anglaterra) | ||
| Mort | 21 agost 1245 (69/70 anys) París | ||
| Religió | Església catòlica | ||
| Formació | antiga Universitat de París | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Ocupació | filòsof, professor universitari, teòleg, escriptor | ||
| Ocupador | antiga Universitat de París | ||
| Alumnes | Bonaventura de Bagnoregio i Eudes Rigaud | ||
| Orde religiós | Orde de Frares Menors | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
Alexandre de Hales (1183-1245), també conegut com a Alesius, va ser un filòsof medieval pertanyent a l'escolàstica anglesa. Nascut a Halles Owen,[1] destaca pels seus comentaris a Pere Llombard i el seu gran nivell en el debat, que va exercitar a la universitat de París i en més de 1500 pàgines d'escrits. Quan va entrar a l'orde dels franciscans, en 1222, va crear manuals d'estudi per als monjos joves, amb resums de teologia, on barrejava la doctrina catòlica amb els ensenyaments d'Aristòtil i els menys coneguts aleshores del Pseudo-Dionís l'Aeropagita.
Va defensar que els sagraments del baptisme, la confirmació i l'orde sacerdotal imprimeixen caràcter, idea de Sant Agustí que seria declarada dogma al Concili de Trento. També va plantejar una pregunta teològica de gran repercussió posterior: s'hauria encarnat Jesús si la humanitat no hagués pecat mai?
Referències
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 5 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.