Alexandru Hrisanide

Plantilla:Infotaula personaAlexandru Hrisanide
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1936 Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista, músic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Alexandru Hrisanide (Petrila (Romania), 15 de juny, 1936 - Haarlem, Països Baixos, 19 de novembre, 2018), va ser un pianista i compositor romanès,[1] representant de l'avantguarda romanesa de finals del segle XX.

Resident als Països Baixos des del 1974, va ensenyar piano i composició a les Acadèmies de Música d'Amsterdam i Tilburg. La música de Hrisanide aconsegueix una síntesi original entre melos i modes arcaics, d'una banda, i els èxits de l'escola vienesa moderna, de l'altra. Va guanyar el Premi de la "Fundació Lili Boulanger" el 1965.[2][3]

Biografia

Nascut a Hrisanide va estudiar piano i composició a l'Acadèmia de Música de Bucarest entre el 1953 i el 1964. Els seus professors de composició van ser Mihail Jora, Paul Constantinescu i Tudor Ciortea; va estudiar piano amb Florica Musicescu i Cornel Gheorghiu. El 1965 va continuar els seus estudis musicals amb Nadia Boulanger al Conservatori Americà de Música (Fontainebleau, França), i el 1965 i el 1966 va participar als "Darmstadt Internationale Ferienkurse", tallers de música contemporània.

Des del 1959 va ser professor a l'Escola Superior de Música núm. 1 de Bucarest. Més tard va ensenyar a l'Acadèmia de Música de Bucarest fins al 1972, quan va deixar Romania. També va ser actiu com a solista de piano, particularment en el camp de la música nova. Molts compositors romanesos van dedicar les seves obres a Hrisanide. És el primer pianista romanès que ha actuat en recitals amb un piano preparat. Els seus estudis i articles van aparèixer a "Muzica i Contemporanul". Entre el 1972 i el 1974 va ser professor visitant a la Universitat d'Oregon, i el 1974 va esdevenir professor a les Acadèmies de Música d'Amsterdam i Tilburg. Va actuar com a pianista a França, Alemanya, els Països Baixos, Iugoslàvia, Bèlgica, Espanya, els Estats Units, Grècia, Suïssa, Àustria, Itàlia, Gran Bretanya i Canadà.

Hrisanide va morir als 82 anys a Haarlem, Països Baixos.

Composicions

  • Música escènica: Acte pour un homme seul de Samuel Beckett (1965), música per a cinta.
  • Música vocal-simfònica: C'était issue stellaire, cantata per a cor masculí, orgue, vents i percussió, poema de S. Mallarmé. París, Edition Salabert, 1969 estrenada a Zagreb, 1997 Biennal de Música Contemporània, Orquestra de la RTV Croata.
  • Música simfònica: Poema per a orquestra (1959); Passacaglia per a gran orquestra (1959), estrenada a Bucarest. 1967, Orquestra de la RTV, Ludovic Bács (director); Vers-Antiqua. Homenatge a Eurípides (1960), estrenada a Hannover, 1966; Ad perpetuam rei memoriam (1967), tres peces per a orquestra, Wiesbaden, Edició Ahn-Simrock, 1968, estrenada a Bucarest, 1967, Orquestra Filharmònica de Bucarest, Mircea Basarab (director); RO per a gran orquestra (1968); Sonets (1990), concert per a clavicèmbal i orquestra, estrenat a Bucarest, 1994, Setmana de Música Nova; "...el passat i el present i..." Concerto Per Cello [1995–1996].
  • Música de cinema: Les mans del pintor (1967), Nina Behar (directora).
  • Música de cambra: Suite clàssica per a piano (1954–1957), Sonata núm. 1 per a piano (1955–1965), Bucarest, Edició Muzicală, 1966; Piano Pieces I–XIII (1955–1964), Köln, Edició Hans Gerig, 1968, també a Rumänische Klavierminiaturen für Kinder und Jugendlichen, Leipzig, Edition Peters, 1976 (Sunset); La sonata núm. 1 per a flauta i piano (1957); La sonata núm. 3 per a flauta i piano (1957), Sonata per a violí i piano (1957), Bucarest, 1968; Trio per a violí, viola i fagot (1958); Quartet de corda (1958), Bucarest, Edit . 1969; Sonata per a piano núm. 2 "Sonata Piccola" (1959, 1967); Sonata per a clarinet i piano (1960–1962), Bucarest, Edició Muzicală, 1964; Sonata núm. 2 per a piano i flauta (1960–1962), Bucarest, Edició Muzicală, 1969; Volums, Invencions per a violoncel i piano (1963), Bucarest, Edició Muzicală, 1967, també París, Edició Salabert, 1969; Sonata per a piano núm. 3 "Picasso Sonata" (1956–1964), Bucarest, 1968; Música per a viola i piano (Sonata), 1965, Bucarest, 1968, Edició Gerig, 1974; Ona (unda)

per a orgue (1965), París, Edition Salabert, 1969; Recherchant la verticalitat (In căutarea verticali) (1965), tres peces per a oboè sol, Colònia, Edition Hans Geig, 1969; Mr. P. 5 (Música per a 5), quintet per a violí, viola, violoncel, saxòfon tenor (o clarinet en Si) i piano, París, Edition Salabert, 1969, estrenat a Colònia, Westdeutscher Rundfunk (Musica Nova); Directions (1967–1969), quintet per a vents, París, Edition Salabert, 1969; Mers-Tefs per a violí sol (1968); Música per a R. A., Primera música per a RA (1968–1969), experiment per a piano i cinta magnètica, estrena, Südwestfunk Baden-Baden, 1969; Segona música per a RA (1969), experiment per a piano i cinta, estrena a Colònia, Westdeutscher Rundfunk, 1969; Tercera música per a RA (1970), piano i cinta magnètica; Quarta música per a RA` (1970); Sisena música per a RA (1970), piano i cinta magnètica; Soliloquium II per a quartet de corda (1970).

  • Música coral: Quan va néixer la primera estrella, 1959, cor mixt, text d'Eugen Frunza; Una cançó per a la llum i el sol (1961), cor mixt, text de Nina Cassian; Fulla pàl·lida, fulla groga, cor a dues veus iguals, text de Tudor Arghezi a Cançons i madrigals, editat per Petru Simionescu, Bucarest, Edició Muzicala, 1966.
  • Música vocal: Tres cançons per a nens, veu i piano (1955), Bucarest, Edició Musical, 1963; "Quatre Lieder" (1956), veu i piano, text de Tudor Arghezi; Dos Lieder (1957), veu i piano, text de Lucian Blaga; Dos Lieder (1958), veu i piano, text de Zaharia Stancu (Electrecord CS 030); El riu (1959), text de Nicolae Coman; La nena (Iada) (1961), veu i piano, text de Tudor Arghezi, Bucarest, Edició Musical; Fertilitat (1962), veu i piano, versos de Nina Cassian; C'était issu stellaire (1965), veu i piano, text de St. Mallarmé, a "Jeune école contemporaine", París, Edició Salabert, 1969; Mirabile auditu (1968), veu i piano, text de Nichita Stanescu; Patru sen (??) (1969) per a veu, oboè¸clarinet i arpa, text de Radu Rupea.

Font principal: Viorel Cosma, Lexicon Muzicieni din România.[4]

Edició crítica

  • Neue Rumänische Klaviermusik, Köln, Edició Hans Gerig, 1969.

Discografia

  • Trio for violin, viola and bassoon (1958), 1969, Electrecord CS 022.
  • M. P. 5 ( Music for 5), quintet per a violí, viola, violoncel, saxòfon tenor (o clarinet en si) i piano, Music Nova, Electrecord CS 022.
  • Sonata for clarinet and piano (1960–1962), 1969 (ECE 0389).
  • Sonata no. 2 for piano and flute (1960–1962), Bucarest, 1969, Electrecord CS 020.
  • Volumes, Inventions for violoncello and piano (1963), Bucarest, 1969 Electrecord CS 020.
  • Searching the vertical (In cautarea verticalei), 1965, tres peces per a oboè sol, Electrecord CS 032).
  • Two Lieder (1958), veu i piano, text de Zaharia Stancu, Electrecord CS 030.
  • ...the past, the present and... (Concert per a violoncel), a: Quatre concerts per a violoncel, Conjunts del Conservatori de Brabant, Jan Cober (director), Mirel Iancovici (violoncel), Fontijs KKCD 97019, 1996.
  • 3 peces per a piano, CD I de Pàgines musicals de la carrera del pianista Liana Serbescu, Electrecord, EDC 1089-1090, 2013.
  • Anatol Vieru: Jeux, Radio-Television Studio Orchestra, Ludovic Baci conductor, Alexandru Hrisanide (piano), Electrecord ECD 1152.

Estudiants

  • Mayke Nas, Jan-Willem Rozenboom,[5] Hawar Tawfiq,[6] Vera Micznik,[7] Christian Blaha.

Referències

  1. ↑ Sandu-Dediu, Valentina (2003). "Towards modern music in Romania". East Central Europe. 30 (2): 1–19. doi:10.1163/187633003x00117.
  2. ↑ Grigorovici, Lucian (1969). "Younger Rumanian Composers". Perspectives of New Music. 7 (2): 182–185. doi:10.2307/832304. JSTOR 832304.
  3. ↑ Viorel Cosma, Lexicon Muzicieni din România (Nadia Boulanger), p. 75, Bucharest, Edition Muzicală, 2001: "Hrisanide has a powerful personality doubled by a high intelligence, with outstanding compositions to his credit."
  4. ↑ Viorel Cosma, Lexicon Muzicieni din România "Alexandru Hrisanide", pàg. 72–76, Bucarest, Edició Muzicală, 2001
  5. ↑ Biografia de Jan-Willem Rozenboom, en neerlandès
  6. ↑ Jan-Hawar Tawfiq's biography, in Dutch
  7. ↑ Vera Micznik;https://music.ubc.ca/vera-micznik/ Arxivat 2019-08-17 a Wayback Machine.

Bibliografia

  • Coman, Lavinia: "Alexandru Hrisanide, un campió de l'avantguarda musical", Muzica, sèrie nova, XXVII, 6, p. 44–71.
  • Cosma, Viorel: "Hrisanide, Alexandru", a Romanian Musicians, Lexicon, Bucarest, Editorial Musical de la Unió de Compositors, 2016, pàg. 237–238.
  • Cosma, Viorel: "Hrisanide, Alexandru", dins Músics romanesos, lèxic, vol. 4 (H–J), Bucarest, Editorial Musical, 2001, pàg. 72–76.
  • Cosma, Viorel: "Alexandru Hrisanide", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, Londres, Macmillan, 1980.
  • Baker's Biographical Dictionary of Musicians, sisena edició, Londres, Collier Macmillan, 1978.
  • Dalhaus, C. i Eggebrecht, A. H.: Brockhaus Riemann Musiklexikon, vol. II, Mainz, Edició Schott i München, Edició Piper, 1989.
  • Frank Paul, Altmann W.: Kurzgefasstes Tonkünstler-Lexicon, A–K, 2, 15a edició, Wilhelmshaven, Verlag de Heinrichshofen.
  • Sava, Iosif i Vartolomei, Luminita: Small Musical Encyclopaedia, Craiova, Edició Aius, 1997.
  • Sandu-Dediu, Valentina: "Cap a la música moderna a Romania". "Europa central oriental". 30 (2): 1–19.
  • Șerbescu, Liana: "Enigma Alexandru Hrisanide", Studii de Musicologie, Iași, XIV, 2019, pàg. 196–207.
  • Șerbescu, Liana «Joves sense vellesa: Compositor Alexandru Hrisanide (15 de juny de 1936 – 19 de novembre de 2018)» (en romanès). Revista Muzica, vol. 30, 5, 2019, p. 39–56.
  • Popovici, Doru : Primeres audicions a Tribuna, Cluj, 6, núm. 28 (284), 12.07. 1963.
  • Balan George: "Alexandru Hrisanide", a Contemporanul, 4 (850), 25.01.1963.
  • Apunts de concerts a Contemporanul, 26 (976), 25.06.1965.
  • Pinter, Lajos: "Alexandru Hrisanide külfoldi sikerei" (Èxit d'Al. Hrisanide a l'estranger. Entrevista) a Üj Élet, Tg. Mureș, 15.16.1966.
  • Scurtulescu, Dan: "Obres d'Alexandru Hrisanide" a ??? Bucurest 16, núm. 8, VIII 1966.
  • Codreanu, Petre: "Concert de l'Orquestra de Ràdio i Televisió: Alexandru Hrisanide – Ludovic Baci", a Informatia Bucurestiului, 14,. 4193, 3 II 1967
  • Constantinescu, Grigore: "Passacaglia by Alexandru Hrisanide", a Muzica, Bucarest 17, núm. 3.III 1967.
  • Miereanu, Costin: Alexandru Hrisanide: "Ad Perpetuam Rei Memoriam", dins Contemporanul, Bucarest, núm. 52 (1107), 29 XII 1967.
  • Țăranu, Cornel: Primeres audicions. Alexandru Hrisanide "Ad Perpetuam Rei Memoriam", a Tribuna, Cluj, 12, núm. 7 (577), 15 II 1968.
  • R.R. : "Entrevista a Al. Hrisanide sobre Música = Poesia + Lògica", a Ateneu, Bacau, 5, núm. 9 (50), IX 1968.
  • Sava, Iosif: "Al. Hrisanide: Camins oberts per a la música contemporània", a Scînteia Tineretului, 24, núm. 6073, 28 XI 1968 (en romanès).
  • Țipei, Sever: "Alexandru Hrisanide", a Romania Literară, Bucarest, 2, núm. 19, 8 V 1969.
  • Hoffman, Alfred: "Música de cambra", a Romania Liberă, Bucarest, 28, núm.8049, 9 IX 1970.
  • Țipei, Sever: "Alexandru Hrisanide: La música romanesa encaixa perfectament amb la música del món", a România Literară, Bucarest, núm.47, 19 XI 1970 (en romanès).
  • Ionescu, Miruna: Interlocutor: Al. Hrisanide. "En primer lloc, m'interessa la música contemporània romanesa", a Informația Bucureștiului, Bucarest, 18, núm. 5478, 16 IV 1971.
  • Ziffren, Abbie: "Pianista romanesa debuta als Estats Units", a The Valley News, 17 I 1973.
  • Finn, Robert: "Compositor insta a estudiar els clàssics", a The Plain Dealer, Cleveland, 4 V 1973.
  • Finn, Robert: "Pianista presenta obres de compatriotes", a The Plain Dealer, Cleveland, 5 V 1973.
  • "Al. Hrisanide" a Contemporanul, Bucarest, núm. 30 (1393), 20 VII 1973.
  • Moravcsik, Michael: "Artista de Bucarest", a Old Oregon, Oregon, vol. 52, núm. 3 de primavera de 1973.
  • Honegger, Marc i Massenkeil, Günter: Das grosse Lexicon der Musik, vol. IV, Herder, Friburg-Basel-Wien, 1976.
  • Pedigo, Alan: International Encyclopaedia of Violin-Keyboard Sonates and Composer Biographies, Boonville, Arriaga Publications, 1979.
  • "Música romanesa al Carnegie Hall", a Jurnal Intern, 2, núm. 158, 11 VI 1991.
  • Cosma, Viorel: "El Festival Internacional George Enescu i la diàspora romanesa", a Romania Libera Extern, 2, núm. 68, 8 IX 1991.
  • Florea, Anca: "Alexandru Hrisanide: pianista i compositor". A Vestitorul Românesc, Bucarest, núm. 37 (85), 17 IX 1991.
  • Manea, Ion: Enciclopèdia. Romanians in Western science and culture, Davis, Edició ARA Publications, vol. 13, 1992.
  • Zottoviceanu Elena: "Còpia mestra", a Spectacolul Muzicii, Bucarest, núm. 36, 25 X 1995 (en romanès).
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.