Alfabet lidi

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet lidi
Tipusalfabet, escriptura de caixa única i escriptura natural Modifica el valor a Wikidata
Llengüeslidi Modifica el valor a Wikidata
Creació700 aC Modifica el valor a Wikidata
Període700-200 aC
Basat enalfabet grec Modifica el valor a Wikidata
Sistema pare
ISO 15924Lydi Modifica el valor a Wikidata (116 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textde dreta a esquerra Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+10920-1093F Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet lidi era el que s'emprava per escriure en lidi. Com en altres alfabets d'Anatòlia durant l'edat del ferro, l'alfabet lidi està relacionat amb l'alfabet grec oriental,[2][3] si bé té característiques úniques com un signe d'interrogació en forma de triangle rectangle. Els textos lidis primerencs s'escrivien tant d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra; posteriorment, tots els textos es llegeixen de dreta a esquerra. Ha sobreviscut un text escrit en escriptura bustrofèdica.

Roberto Gusmani va fer la primera codificació moderna de l'alfabet lidi el 1964, en una combinació de lexicó, gramàtica i col·lecció de textos. L'alfabet conté lletres per 26 sons; alguns estan representats per més d'un símbol, que es considera una "lletra". A diferència de l'alfabet carià, que tenia una f derivada de Φ, la f lídia té la peculiar forma de 8 que també es pot trobar a l'alfabet etrusc.

Alfabet lidi
LletraTransliteracióSo
(AFI)
Notes
TextImatge
𐤠a[a]
𐤡b[p], [b]Pronunciat [b] abans de nasals i probablement [r]
𐤢g[ɡ]De vegades substituït per /k/.
𐤣d[ð]?Potser una altra fricativa pronunciada com a [z].
𐤤e[eː]Relativament alta i llarga, com la ει grega; només ocorre si s'accentua.
𐤥v[v]
𐤦i[i]
𐤧y?Aparentment un al·lòfon de /i/, potser quan no s'accentuava. Atestat només 11 cops: artymu- ~ artimu-.[4] Podria provenir de la 𐊹 cària.
𐤨k[k], [ɡ]Pronunciat [ɡ] abans de nasals i probablement [r]
𐤩l[l]
𐤪m[m]
𐤫n[n]
𐤬o[oː]Relativament alta i llarga, com la ου grega; només ocorre si s'accentua.
𐤭r[r]
𐤮ś[s]Una [s] simple tot i la seva transcripció
𐤯t[t], [d]Pronunciat [d] abans de nasals i probablement [r]
𐤰u[u]
𐤱f[f]
𐤲q[kʷ]Almenys històricament [kʷ]; no és clar si aquesta era la pronúncia quan es feia servir l'alfabet.
𐤳s[ç] or [ʃ]*s palatalitzada.
𐤴τ[ts] or [tʃ]
𐤵ãvocal nasalPotser [ãː]. Només apareix accentuada. Ã o a si es troba abans d'una consonant nasal: aliksãntru ~ aliksantru.[5]
𐤶ẽvocal nasalNo [ẽ]; potser [ã]. Només apareix accentuada.
𐤷λ[ʎ]*l palatalitzada.
𐤸ν[ɲ] or [ŋ]?Prové de *m i *n a final de paraula; més tard la pèrdua de vocals finals va fer que contrastés amb aquests sons.
𐤹c[dz]?Pronunciada com a africada o fricativa: [z], [dz], o [dʒ], etc. Un origen és la *d assibilada.

Referències

  1. ↑ Himelfarb, Elizabeth J. "First Alphabet Found in Egypt", Archaeology 53, Issue 1 (Jan./Feb. 2000): 21.
  2. ↑ Adiego (2007) pàgina 769.
  3. ↑ Everson (2006).
  4. ↑ Gérard (2005) pàgina 36.
  5. ↑ Gérard (2005) pàgina 35.

Bibliografia

  • Adiego, I. J.. A History of Ancient Greek From the Beginning to Late Antiquity. Cambridge University press, 2007. ISBN 0-521-83307-8. «Greek and Lydian» . Translator Chris Markham.
  • Gérard, Raphaël. Phonétique et morphologie de la langue lydienne. Louvain-la-Neuve: Peeters, 2005. ISBN 9042915749.  French language text.
  • Everson, Michael. «N3019R2: Proposal to encode the Lycian and Lydian scripts in the SMP of the UCS» (pdf). DKUUG Standardization. Danish Unix User Group (DKUUG), 05-02-2006. Arxivat de l'original el 2012-02-09. [Consulta: 18 març 2008].