Alfabet mongol

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet mongol
Tipusalfabet, Mongolian writing system (en) Tradueix, escriptura natural, escriptura de caixa única i sistema d'escriptura alfabètic Modifica el valor a Wikidata
Llengüesmongol, manxú, daur, evenki i xibe Modifica el valor a Wikidata
CreadorTata Tonga Modifica el valor a Wikidata
Creació1204 Modifica el valor a Wikidata
Basat enalfabet uigur antic Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Mong Modifica el valor a Wikidata (145 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textvertical d'esquerra a dreta i d'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+11660-1167F i U+1800-18AF Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet mongol o escriptura mongola tradicional o clàssica (en escriptura mongola: ᠮᠣᠩᠭᠣᠯ
ᠪᠢᠴᠢᠭ
, Mongγol bičig; en alfabet ciríl·lic mongol: Монгол бичиг Mongol bichig), també conegut com a Hudum Mongol bichig, va ser el primer sistema d'escriptura creat específicament per a la llengua mongol, i fou el més usat fins a la introducció del ciríl·lic el 1946. Derivat de l'antic alfabet uigur, el mongol és un autèntic alfabet, amb lletres diferents per a consonants i per a vocals.[1] L'alfabet mongol ha estat adaptat per escriure llengües com l'Oirat i el Manxú. S'han utilitzat alfabets basats en aquesta escriptura clàssica vertical a la Mongòlia Interior i altres parts de la Xina fins a l'actualitat per escriure mongol, Xibe i, experimentalment, Evenki.

Història

Estàndard de Tüden a l'aimag de Setsen Han, a l'est de Mongòlia. Escriptura en alfabet mongol

L'escriptura mongol vertical es va desenvolupar com una adaptació de l'antic alfabet uigur per a la llengua mongol.[2]:545 Del segle VII i VIII fins al XV i XVI, la llengua mongola es dividia en els dialectes meridional, oriental i occidental. Els principals documents del període mitjà són: en el dialecte oriental, el text famós La història secreta dels Mongols, monuments en l'escriptura quadrada, materials del Glossari xinès-mongol del segle xiv zh (Chinese–Mongolian glossary of the fourteenth century) [zh], i materials de llengua mongola del període mitjà en transcripció xinesa, etc. En el dialecte occidental, materials del diccionari àrab-mongol i del diccionari persa-mongol, textos mongols en transcripció àrab, etc. Les característiques principals del període són que les vocals ï i i havien perdut el valor fonemàtic, creant el fonema i (en el dialecte Chakhar, el Mongol Estàndard de la Mongòlia Interior, encara es manté la diferenciació); les consonants intervocàliques γ/g, b/w havien desaparegut i el procés preliminar de la formació de vocals llargues mongoles ja havia començat; l'inicial h es va conservar en moltes paraules; les categories gramaticals eren parcialment absents, etc. El desenvolupament sobre aquest període explica per què l'escriptura mongola sembla una escriptura àrab vertical (en particular la presència del sistema de punt).[3]:1–2

Amb el temps, es van fer concessions menors a les diferències entre l'uigur i el mongol: en els segles xvii i xviii, es van associar versions més llises i més angulars de la lletra sade amb els sons [dʒ] i [tʃ] respectivament, i en el segle xix, es va adoptar la lletra iod del manxú per representar el so inicial [j]. La lletra zain es va deixar d'utilitzar, ja que era redundant per al so de [s]. Es van desenvolupar diverses tendències en ortografia, algunes basades en l'ús de diacrítics diacrítics, per evitar l'ambigüitat.[2]:545

El mongol s'escriu verticalment. L'escriptura uigur i els seus descendents — mongol, oirat Clar, Manxú, i Buryat — són els únics sistemes d'escriptura verticals escrits d'esquerra a dreta. Això es va desenvolupar perquè els uigurs van girar 90 graus en el sentit contrari de les agulles del rellotge la seva escriptura derivada del sogdian, originalment escrita de dreta a esquerra, per emular l'escriptura xinesa, però sense canviar l'orientació relativa de les lletres.[4] L'instrument d'escriptura habitual era el càlam fins al segle xviii, quan el pinzell va prendre el relleu sota influència xinesa.[5]:422

Els mongols aprenien la seva escriptura com un sil·labari, dividint les síl·labes en dotze classes diferents, basat en els fonemes finals de les síl·labes, tot del qual acabat en vocals.[6]

El Parlament de Mongòlia va aprovar el 2015 que, en el termini de deu anys, les autoritats mongoles introduïssin per fases l'ús de l'alfabet tradicional, o bichig, al costat del ciríl·lic, que continua essent la forma d'escriptura dominant. En la darrera fase, a partir de 2025, això inclou les comunicacions oficials, els documents d'identitat o la projecció pública de l'alfabet, entre d'altres. El 2020, el govern mongol va anunciar que entrava en la tercera fase de la implementació d'aquest pla, que tenia com un dels seus eixos principals la preparació dels entorns digitals per a l'ús del bichig, a fi de resoldre la problemàtica introducció de l'alfabet mongol a l'estàndard informàtic de caràcters, l'unicode. A la regió de la Mongòlia del Sud —o Interior,— a la Xina, el bichig s'havia continuat usant i les autoritats l'empraven parcialment en alguns webs i rètols públics. A Mongòlia, alguns webs —com el del president— també incloïen versió en alfabet mongol.[7]

Nom

L'escriptura mongol tradicional és coneguda amb molts altres noms diferents. A causa de la seva forma semblant a l'escriptura uigur, fou conegut com a escriptura uighurjin Mongol guió (mongol: Уйгуржин монгол бичиг). Durant l'era comunista, quan el ciríl·lic va esdevenir el sistema d'escriptura oficial per al mongol: Хуучин монгол бичиг, i l'escriptura tradicional va passar a denominar-se antiga escriptura mongola (Mongol:), en contrast amb la nova escriptura (Mongol:), referint-se al Ciríl·lic. El nom d'antiga escriptura mongol va arrelar, i encara es denomina així entre la generació de més edat, que no va rebre educació en la nova escriptura.

Lletres

L'alfabet mongol clàssic o tradicional, de vegades anomenat Hudum 'tradicional' en Oirat per contraposició amb escriptura clara (o Todo 'exacte'), és la forma original de l'escriptura mongola utilitzada per escriure la llengua mongola. No distingeix diverses vocals (o/u, ö/ü, a/e final) i consonants (t/d i k/g a inici de síl·laba, i de vegades ǰ/y), distincions que no existien en l'antic alfabet uigur, l'antecedent de l'alfabet mongol.[4] El resultat és una mica comparable al cas de l'anglès, el qual ha de representar deu o més vocals amb únic cinc lletres i utilitza el dígraf th per dos sons diferents. L'ambigüitat de vegades es desfà pel context, mentre que els requisits d'harmonia de vocal i seqüència de síl·laba normalment indiquen el so correcte. A més, mentre hi ha poques paraules amb una ortografia exactament idèntica, les ambigüitats reals són rares per a un lector que coneix l'ortografia.

Les lletres tenen formes diferents depenent de la seva posició en una paraula: inicial, medial, o final. En alguns casos, les variants gràfiques addicionals són seleccionades per harmonia visual amb el caràcter següent.

Ordre alfabètic

  • tradicional: n q/k, (Gamma, ү)/g, b, p, s, š, t, d, l, m, č. .[8]
  • modern: n, b, p, q/k, ү/g, m, l, s, š, t, d, č. .[8]
  • Existeixen també altres maneres modernes d'ordenar les lletres que s'apliquen en diccionaris específics.[9]
Caràcters[10] Transliteració
inicial central final Llatí[11] Ciríl·lic
a А
e Э

i, yi И, Й, Ы, Ь
o, u О, У
ö, ü Ө, Ү

n Н
ng Н, НГ
b Б, В
p П
q Х
ɣ Г
k Х
g Г
m М
l Л
s С
š Ш
t, d Т, Д
č Ч, Ц
ǰ Ж, З
y *-Й, Е*, Ё*, Ю*, Я*
r Р
v В
f Ф
ḳ К
(c) (ц)
(z) (з)
(h) (г, х)


Galeria

Sistemes d'escriptura derivats

L'alfabet mongol ha estat la base dels alfabets de diverses llengües.

Escriptura clara (alfabet oirat)

El 1648, el monjo budista Oirat Zaya-pandita Namkhaijamco va crear aquesta variant amb l'objectiu d'acostar la llengua escrita a la pronunciació real de l'oirat i facilitar la transcripció del tibetà clàssic i el sànscrit. L'escriptura va ser utilitzada pels Calmucs de Rússia fins al 1924, quan va ser reemplaçada per l'alfabet ciríl·lic. A Xinjiang, Xina, els oirats encara l'utilitzen.

Alfabet manxú

L'alfabet manxú es va crear a partir de l'escriptura mongola a principis del segle xvii per escriure el manxú. Una variant encara s'utilitza per escriure xibe. També s'utilitza per al Daur. La seva variant plegada, per exemple, es pot trobar en segells xinesos de la dinastia Qing.

Alfabet Vagindra

Un altre alfabet, que de vegades s'anomena Vagindra o Vaghintara, va ser creat el 1905 pel monjo buriat Agvan Dorjiev (1854–1938). Pretenia també reduir l'ambigüitat, i poder transcriure la llengua russa a més del mongol. El canvi més significatiu, tanmateix, era l'eliminació de les variacions de forma posicionals. Totes les lletres es basen en la variant medial de l'alfabet mongol original.

Alfabet Evenki

L'emperador Qianlong de la dinastia Qing va identificar erròniament els kitan i la seva llengua amb el Solons, cosa que va portar-lo a utilitzar el solon (Evenki) per "corregir" les transcripcions dels caràcters xinesos de noms kitan en la Història de Liao en el seu projecte "Explicació en llengua nacional de tres històries de Jin Yuan de l'imperi Liao" (欽定遼金元三史國語解/钦定辽金元三史国语解 Qīndìng Liáo Jīn Yuán Sānshǐ Guóyǔjiě). En aquesta obra les paraules evenki estan escrites en alfabet manxú.

Als anys 1980 es va crear un alfabet experimental per a l'Evenki.

Unicode

L'alfabet mongol va ser afegit al Unicode Estàndard el setembre de 1999 amb la publicació de la versió 3.0. El bloc d'Unicode per al mongol és U+1800–U+18AF. Inclou lletres, dígits i diverses marques de puntuació per Hudum Mongol, Todo Mongol, Xibe (Manchu), Manxú, i Ali Gali, així com extensions per transcriure sànscrit i tibetà.

1800
᠀
Birga
1801
᠁
Ellipsis
1802
᠂
Comma
1803
᠃
Full Stop
1804
᠄
Colon
1805
᠅
Four Dots
1806
᠆
Todo Soft Hyphen
1807
᠇
Sibe Syllable Boundary Marker
1808
᠈
Manchu Comma
1809
᠉
Manchu Full Stop
180A
᠊
Nirugu
180B
᠋
Free Variation Selector One
180C
᠌
Free Variation Selector Two
180D
᠍
Free Variation Selector Three
180E
᠎
Vowel Separator
1810
᠐
Zero
1811
᠑
One
1812
᠒
Two
1813
᠓
Three
1814
᠔
Four
1815
᠕
Five
1816
᠖
Six
1817
᠗
Seven
1818
᠘
Eight
1819
᠙
Nine
1820
ᠠ
A
1821
ᠡ
E
1822
ᠢ
I
1823
ᠣ
O
1824
ᠤ
U
1825
ᠥ
Oe
1826
ᠦ
Ue
1827
ᠧ
Ee
1828
ᠨ
Na
1829
ᠩ
Ang
182A
ᠪ
Ba
182B
ᠫ
Pa
182C
ᠬ
Qa
182D
ᠭ
Ga
182E
ᠮ
Ma
182F
ᠯ
La
1830
ᠰ
Sa
1831
ᠱ
Sha
1832
ᠲ
Ta
1833
ᠳ
Da
1834
ᠴ
Cha
1835
ᠵ
Ja
1836
ᠶ
Ya
1837
ᠷ
Ra
1838
ᠸ
Wa
1839
ᠹ
Fa
183A
ᠺ
Ka
183B
ᠻ
Kha
183C
ᠼ
Tsa
183D
ᠽ
Za
183E
ᠾ
Haa
183F
ᠿ
Zra
1840
ᡀ
Lha
1841
ᡁ
Zhi
1842
ᡂ
Chi
1843
ᡃ
Todo Long Vowel Sign
1844
ᡄ
Todo E
1845
ᡅ
Todo I
1846
ᡆ
Todo O
1847
ᡇ
Todo U
1848
ᡈ
Todo Oe
1849
ᡉ
Todo Ue
184A
ᡊ
Todo Ang
184B
ᡋ
Todo Ba
184C
ᡌ
Todo Pa
184D
ᡍ
Todo Qa
184E
ᡎ
Todo Ga
184F
ᡏ
Todo Ma
1850
ᡐ
Todo Ta
1851
ᡑ
Todo Da
1852
ᡒ
Todo Cha
1853
ᡓ
Todo Ja
1854
ᡔ
Todo Tsa
1855
ᡕ
Todo Ya
1856
ᡖ
Todo Wa
1857
ᡗ
Todo Ka
1858
ᡘ
Todo Gaa
1859
ᡙ
Todo Haa
185A
ᡚ
Todo Jia
185B
ᡛ
Todo Nia
185C
ᡜ
Todo Dza
185D
ᡝ
Sibe E
185E
ᡞ
Sibe I
185F
ᡟ
Sibe Iy
1860
ᡠ
Sibe Ue
1861
ᡡ
Sibe U
1862
ᡢ
Sibe Ang
1863
ᡣ
Sibe Ka
1864
ᡤ
Sibe Ga
1865
ᡥ
Sibe Ha
1866
ᡦ
Sibe Pa
1867
ᡧ
Sibe Sha
1868
ᡨ
Sibe Ta
1869
ᡩ
Sibe Da
186A
ᡪ
Sibe Ja
186B
ᡫ
Sibe Fa
186C
ᡬ
Sibe Gaa
186D
ᡭ
Sibe Haa
186E
ᡮ
Sibe Tsa
186F
ᡯ
Sibe Za
1870
ᡰ
Sibe Raa
1871
ᡱ
Sibe Cha
1872
ᡲ
Sibe Zha
1873
ᡳ
Manchu I
1874
ᡴ
Manchu Ka
1875
ᡵ
Manchu Ra
1876
ᡶ
Manchu Fa
1877
ᡷ
Manchu Zha
1880
ᢀ
Ali Gali Anusvara One
1881
ᢁ
Ali Gali Visarga One
1882
ᢂ
Ali Gali Damaru
1883
ᢃ
Ali Gali Ubadama
1884
ᢄ
Ali Gali Inverted Ubadama
1885
ᢅ
Ali Gali Baluda
1886
ᢆ
Ali Gali Three Baluda
1887
ᢇ
Ali Gali A
1888
ᢈ
Ali Gali I
1889
ᢉ
Ali Gali Ka
188A
ᢊ
Ali Gali Nga
188B
ᢋ
Ali Gali Ca
188C
ᢌ
Ali Gali Tta
188D
ᢍ
Ali Gali Ttha
188E
ᢎ
Ali Gali Dda
188F
ᢏ
Ali Gali Nna
1890
ᢐ
Ali Gali Ta
1891
ᢑ
Ali Gali Da
1892
ᢒ
Ali Gali Pa
1893
ᢓ
Ali Gali Pha
1894
ᢔ
Ali Gali Ssa
1895
ᢕ
Ali Gali Zha
1896
ᢖ
Ali Gali Za
1897
ᢗ
Ali Gali Ah
1898
ᢘ
Todo Ali Gali Ta
1899
ᢙ
Todo Ali Gali Zha
189A
ᢚ
Manchu Ali Gali Gha
189B
ᢛ
Manchu Ali Gali Nga
189C
ᢜ
Manchu Ali Gali Ca
189D
ᢝ
Manchu Ali Gali Jha
189E
ᢞ
Manchu Ali Gali Tta
189F
ᢟ
Manchu Ali Gali Ddha
18A0
ᢠ
Manchu Ali Gali Ta
18A1
ᢡ
Manchu Ali Gali Dha
18A2
ᢢ
Manchu Ali Gali Ssa
18A3
ᢣ
Manchu Ali Gali Cya
18A4
ᢤ
Manchu Ali Gali Zha
18A5
ᢥ
Manchu Ali Gali Za
18A6
ᢦ
Ali Gali Half U
18A7
ᢧ
Ali Gali Half Ya
18A8
ᢨ
Manchu Ali Gali Bha
18A9
ᢩ
Ali Gali Dagalga
18AA
ᢪ
Manchu Ali Gali Lha

El bloc suplementari mongol (U+11660–U+1167F) va ser afegit al Unicode Estàndard dins juny, 2016 amb la publicació de la versió 9.0:

Teclat

Referències

  1. ↑ Campbell, George L. Handbook of Scripts and Alphabets (en anglès). Psychology Press, 1997. ISBN 978-0-415-18344-4.
  2. 1 2 Daniels, Peter T. The World's Writing Systems (en anglès). Oxford University Press, 1996. ISBN 978-0-19-507993-7.
  3. ↑ Poppe, Nicholas. Grammar of Written Mongolian (en anglès). Otto Harrassowitz Verlag, 1974. ISBN 978-3-447-00684-2.
  4. 1 2 György Kara, "Guions d'Arameu per Llengües Altaiques", en Daniels & Brillant els sistemes d'Escriptura del Món, 1994.
  5. ↑ Shepherd, Margaret. Learn World Calligraphy: Discover African, Arabic, Chinese, Ethiopic, Greek, Hebrew, Indian, Japanese, Korean, Mongolian, Russian, Thai, Tibetan Calligraphy, and Beyond (en anglès). Potter/Ten Speed/Harmony/Rodale, 2013-07-03. ISBN 978-0-8230-8230-8.
  6. ↑ Chinggeltei. (1963) Una Gramàtica del Mongol Llengua. Nova York, Frederick Ungar Editorial Co. p. 15.
  7. ↑ «El govern de Mongòlia vol generalitzar l'ús oficial de l'alfabet tradicional el 2025». Nationalia, 25-03-2020. [Consulta: 28 març 2020].
  8. 1 2 «Unicode Technical Report #2». [Consulta: 13 desembre 2017].
  9. ↑ «Mongolian Traditional Script». [Consulta: 7 desembre 2017].
  10. ↑ «Mongolian alphabets, pronunciation and language». [Consulta: 7 febrer 2017].
  11. ↑ Poppe, Nicolai Grammar of Written Mongolian 3rd ed. University of Washington, 1974.

Enllaços externs