Alfons de Molina
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1202  Lleó | ||
| Mort | 6 gener 1272 (69/70 anys) Salamanca | ||
| Sepultura | Calatrava la Nueva (en)  | ||
| Religió | Cristianisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Altres | |||
| Títol | Infant de Lleó Senyor de Molina | ||
| Família | Casal de Borgonya a Lleó | ||
| Cònjuge | Mafalda González de Lara (1222 (Gregorià)–) Teresa González de Lara Mayor Alfonso de Meneses | ||
| Fills | Alfonso Téllez of Molina (  ) Mayor Alfonso de MenesesTeresa Alfonso de León ( ) Alfons IX de LleóAldonza Martínez de SilvaJuan Alfonso de Molina ( ) Berenguela Alonso de Molina ( ) Urraca Alfonso ( ) Blanca Alfonso de Molina ( ) Mafalda González de LaraJuana de Molina ( ) Teresa González de LaraMaria de Molina ( ) Mayor Alfonso de Meneses | ||
| Pares | Alfons IX de Lleó i Berenguera de Castella | ||
| Germans | Ferran III de Castella Berenguera de Lleó Dolça I de Lleó Sança de Lleó Urraca Alfons de Lleó Constança de Lleó Elionor de Lleó Ferran de Lleó Martín Alfonso de Lleó | ||
Alfons de Molina (Lleó, 1202 - Salamanca, 6 de gener de 1272) fou infant de Lleó, i de Castella fill del rei Alfons IX de Lleó, i de la seva segona esposa, la reina Berenguela de Castella, va passar a ser senyor de Molina i Mesa després del seu primer matrimoni amb Mafalda González de Lara, hereva d'aquests territoris.[1][2]
Fill del rei Alfons IX de Lleó, i de la seva segona esposa, la reina Berenguera I de Castella, era net per part paterna del rei Ferran II de Lleó i de la seva primera esposa, la reina Urraca de Portugal i pel costat matern d'Alfons VIII de Castella i de la reina Leonor Plantagenet.[2]
Va contreure matrimoni el 1223, segons Salazar i Acha, amb Mafalda González de Lara, filla de Gonzalo Pérez de Lara, III senyor de Molina i Mesa, i de la seva esposa, Sancha Gómez de Trava.[3][4] Fruit del seu matrimoni van néixer dos fills:
- Fernando Alfons de Molina (1242-c.1250); va morir quan tenia uns vuit anys.[4]
- Blanca Alfons de Molina (1243-1293), hereva del senyoriu de Molina a la mort del seu pare.[4][5]
Va contreure un tercer matrimoni, després de l'any 1260, amb Major Alfonso de Meneses, senyora de Meneses[4] i Villanueva, vídua de Gonzalo Gil de Villalobos i filla d'Alonso Téllez II de Meneses, IV senyor de Meneses, de Sant Román i de Villanueva, i de la seva primera esposa María Yáñez de Limia. Fruit del seu tercer matrimoni van néixer dos fills:
- Alfonso Téllez de Molina (c. 1262-1314), senyor de Meneses i senyor de Tiedra, Montealegre, Grajal, Alba de Liste, San Román y San Felices.[6] També va ser propietari de la meitat del senyoriu d'Alburquerque.
- María de Molina (c. 1260-1321).[7] regna consort de Castella pel seu matrimoni amb el seu nebot Sancho IV, fill d'Alfons X i de la reina Violante d'Aragó.[6]
Referències
- ↑ Estepa Díez, 2000, p. 83.
- 1 2 Salazar y Acha, 2021, p. 257.
- ↑ Estepa Díez, 2006, p. 46.
- 1 2 3 4 Salazar y Acha, 2021, p. 258.
- ↑ Estepa Díez, 2000, p. 82.
- 1 2 Salazar y Acha, 2021, p. 259.
- ↑ Alonso Álvarez, 2007, p. 687.
Bibliografia
- Alonso Álvarez, Raquel «Los promotores de la Orden del Císter en los reinos de Castilla y León: Familias aristocráticas y damas nobles». Anuario de Estudios Medievales, 37/2, 2007, p. 653-710. ISSN: 0066-5061.
- Estepa Díez, Carlos «Frontera, nobleza y señoríos en Castilla: el señorío de Molina (siglos XII-XIII)» (en castellà). Studia histórica. Historia medieval. Ediciones Universidad de Salamanca [Salamanca], 24, 2006, p. 15-86. ISSN: 0213-2060.
- Salazar y Acha, Jaime de; Colección Historia de la Sociedad Política, dirigida por Bartolomé Clavero Salvador. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. La casa del Rey de Castilla y León en la Edad Media. 1.ª. Madrid: Rumagraf S.A., 2000. ISBN 978-84-259-1128-6.