Alfred Barnard Basset

Plantilla:Infotaula personaAlfred Barnard Basset
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1854 Modifica el valor a Wikidata
Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Holyport (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
FormacióLincoln's Inn (1875–1878)
Trinity College (1873–1877) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria algebraica, electrodinàmica clàssica i hidrodinàmica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, advocat litigador, físic, conveyancer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLincoln's Inn (1879–1882) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeEdith Sarah Irwin Dechaundre
ParesAlfred Basset i Anne Dennison
Premis

Alfred Barnard Basset (Londres, 25 de juliol de 1854 - Holyport, 5 de desembre de 1930) va ser un matemàtic aficionat anglès.

Vida

El seu pare, Alfred Basset, era un comerciant de Croydon que es va fer molt ric com a soci de la firma Basset and Harris dedicada al comerç internacional de cereals. Va morir el 1867, quan ell tenia tretze anys. La seva mare també va morir el 1873, just el mateix any que ell es matriculava al Trinity College de la universitat de Cambridge. Es va graduar el 1877, però com que volia seguir una carrera d'advocat, va estudiar al Lincoln's Inn des de 1875.[1] Va començar a exercir el 1879, però com que havia heretat una fortuna suficient per a no treballat, ho va deixar córrer aviat.[2]

El 1882 es va casar i la família es va instal·lar en la seva mansió, anomenada Fledborough Hall, a Holyport(Berkshire) on vivien amb més de mitja dotzena de servents. Van tenir dues filles.

Basset va dedicar el seu temps a l'estudi de les matemàtiques. Va publicar cinc llibres (vegeu relació més endavant), entre els quals el més notable és el primer de 1888: un tractat d'hidrodinàmica que comença amb una introducció històrica de les teories sobre el tema. En aquest llibre proposa solucions enginyoses per modelitzar el moviment d'una cadena penjant[3] o per entendre l'efecte Kerr amb una funció de Bessel modificada.[4] Però l'aportació més important del llibre és la teoria de l'avui coneguda com força de Basset (o força de Bousinescq-Basset),[5] que és la força inestable que actua sobre una partícula en moviment[6] submergida en un fluid, que ja havia estat investigada per primera vegada per Joseph Valentin Boussinesq i que es defineix per la fórmula (BF=Força de Basset):[7]

Les seves obres següents es van inclinar cap a les matemàtiques pures, però no van ser tan penetrants com aquesta. El 1917 va morir la seva filla, Almina, en un accident; pocs anys després moria la seva esposa. Els darrers anys de la seva vida va perdre l'interès per les matemàtiques i cada cop assistia menys a les reunions de la Societat Matemàtica de Londres de la que era membre i es quedava reclòs a Fledborough Hall. Va morir a la seva casa de Holyport el 1932.[8]

Obres publicades

Referències

Bibliografia

Enllaços externs