Alfred Herrhausen

Plantilla:Infotaula personaAlfred Herrhausen
Imatge
(1988) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1930 Modifica el valor a Wikidata
Essen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1989 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Bad Homburg vor der Höhe (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, dispositiu explosiu Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWaldfriedhof (Bad Homburg vor der Höhe) Modifica el valor a Wikidata
President Deutsche Bank
valor desconegut – 1989 (assassinat) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colònia
Escola de Dret de Feldafing
Institut Carl Humann Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia bancària i economia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Frankfurt del Main
Düsseldorf
Dortmund Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, professor universitari, financer, polític, banquer Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeTraudl Herrhausen Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
30 novembre 1989assassinat d'Alfred Herrhausen Modifica el valor a Wikidata

Alfred Herrhausen (Essen, 30 de gener de 1930-Bad Homburg vor der Höhe, Hessen, 30 de novembre de 1989) va ser un banquer alemany, que va exercir el càrrec de president del Deutsche Bank, sent assassinat quan ostentava aquest lloc en 1989.[1] Va ser membre del comitè directiu del Grup Bilderberg,[2] així com també membre de la direcció del Deutsche Bank des de 1971, ocupant llocs directius des de llavors.

D'altra banda, va exercir com a conseller econòmic de Helmut Kohl, sent partidari de la integració econòmica europea, com també conegut en el disseny de polítiques per a països en vies de desenvolupament.[1][3] Va ser assassinat per un projectil penetrant format per a explosió que va destruir el seu cotxe blindat. Encara que mai es va resoldre l'autoria del crim, les sospites van apuntar a l'organització d'extrema esquerra Fracció de l'Exèrcit Roig.[4]

Trajectòria

Alfred i la seva germana bessona Anne van néixer a Essen, sent fill del topògraf Karl Herrhausen i la seva esposa Wilhelmine (Hella), de soltera Funke, en el si d'una família de classe mitjana alta. Tots dos nens van ser batejats com a catòlics, però la seva educació no va respondre a cap confessió religiosa. Karl Herrhausen es va incorporar a com a empleat a finals de 1927 a la companyia Ruhrgas AG, en aquell temps la major empresa de gas natural d'Alemanya. Una vegada acabada l'escola secundària va estudiar administració d'empreses a la Universitat de Colònia.[5][6]

Assassinat

Herrhausen va ser assassinat per un sofisticat aparell explosiu col·locat al carrer, que va esclatar quan el seu cotxe sortia de casa seva, a Bad Homburg vor der Höhe, a Hessen, el 30 de novembre de 1989.[7] El cotxe era un Mercedes-Benz blindat, conduit per un xofer i escortat per guardaespatlles, tant per davant com per darrere.[1] La bomba de 7 kg. es trobava amagada en una motxilla en una bicicleta que es trobava en un dels carrers que els assassins sabien que el comboi de Herrhausen prendria. Abans de l'assassinat, i per un període de temps, havien estacionat la bicicleta en aquell mateix lloc amb la motxilla sense cap explosiu, la qual cosa va passar desapercebut per l'equip de seguretat de Herrhausen. La bomba va detonar quan el cotxe de Herrhausen va interceptar una llum infraroja a l'altura de la bicicleta. L'explosiu va destruir la part més vulnerable del vehicle —la porta on Herrhausen es trobava assegut— i va requerir una sincronització d'una fracció de segon per a superar el vehicle blindat utilitzant un mecanisme que va produir l'efecte Misznay-Schardin, causant el mal en forma perpendicular al vehicle. Una placa de coure, col·locada entre l'explosiu i l'objectiu, va quedar deformada i va sortir disparada per la força de l'explosió. Aquesta massa de coure va sortir projectada cap al vehicle a una velocitat de gairebé dos quilòmetres per segon, penetrant eficaçment en el cotxe blindat. Herrhausen va perdre les cames a l'acte i va morir dessagnat. La Fracció de l'Exèrcit Roig es va atribuir l'assassinat.[8]

Conseqüències

Monument commemoratiu marcant el lloc exacte de l'assassinat de Herrhausen.

Cap persona va ser imputada per l'assassinat. Durant un llarg temps, les autoritats alemanyes solament van assenyalar a Andrea Klump i Christoph Seidler, membres de la Fracció de l'Exèrcit Roig, com els únics responsables. Inicialment, l'Oficina Federal d'Investigació Criminal va utilitzar un testimoniatge, el de Siegfried Nonne, que primer va afirmar i després es va desdir d'haver allotjat a casa seva a quatre activistes vinculats al crim. Posteriorment, el germanastre d'aquest, Hugo Föller, va declarar que no hi havia cap altra persona a l'apartament quan els fets van ocórrer. L'1 de juliol de 1992, es va revelar que la Verfassungsschutz, l'agència alemanya d'espionatge interior, havia dictat les declaracions de Nonne sota amenaça per convertir-lo en el principal testimoni. Aquell mateix any, es va crear l'Associació Alfred Herrhausen (Alfred Herrhausen Gesellschaft) com a fundació per a honorar la seva memòria.[9][10] El 2004, un fiscal federal va rebutjar tots els càrrecs contra la Fracció de l'Exèrcit Roig i els seus membres, deixant la recerca oberta sense cap sospitós. Des de llavors, es va sostenir la tesi que l'assassinat es trobava vinculat a l'Stasi de la República Democràtica Alemanya.[11]

Membres del Consell Federal mantenen un minut de silenci en memòria de Herrhausen.

Durant el segle xxi van sorgir teories conspiratives involucrant al president rus Vladímir Putin, en aquell temps agent del KGB a Dresden, Alemanya Oriental, com a instigador de l'atac per part dels membres del grup comunista.[12] No obstant això, una recerca duta a terme el 2023 pel periòdic Der Spiegel va afirmar que aquests rumors mai van sorgir de fonts oficials de la República Federal Alemanya i sempre van ser considerades «notòriament fabulatòries» amb «moltes contradiccions, com a testimoniatges falsos».[13]

El 2008, la periodista Carolin Emcke va publicar el llibre Stumme Gewalt (traduïble com a «Força mútua») en homenatge a Herrhausen, qui va ser el seu padrí, en favor de la promoció del diàleg entre faccions polítiques i la no violència.[14] Per la seva publicació va rebre el Premi Theodor Wolff.[15]

El documental alemany de 2001 Black Box BRD detalla aspectes de la vida i de l'assassinat de Herrhausen, com també de Wolfgang Grams, membre de la RAF assenyalat com un dels responsables de l'atac.[16] L'assassinat es recrea al quart episodi de la sèrie Deutschland 89.[17]

Herrhausen: el banquer i la bomba[18] és una minisèrie alemanya de 2024, que explora la vida i l'assassinat d'Alfred Herrhausen. A través d'una combinació de dramatització i testimoniatges dels qui el van conèixer, la sèrie examina tant la seva carrera com les seves innovadores i controvertides idees sobre l'economia global, així com l'impacte de la seva mort a l'Alemanya de postguerra i el misteri que encara envolta el seu assassinat.[19]

Referències

  1. 1 2 3 Protzman, Ferdinand. «Head of Top West German Bank Is Killed in Bombing by Terrorists» (en anglès). The New York Times, 01-12-1989. [Consulta: 5 gener 2016].
  2. ↑ «Former Steering Committee Members» (en anglès). Grup Bilderberg. Arxivat de l'original el 2 de febrero de 2014. [Consulta: 8 febrer 2014].
  3. ↑ Dittmer, Diana. «Mord an Herrhausen bleibt ein Rätsel» (en alemany). N-tv, 28-11-2014. [Consulta: 13 gener 2016].
  4. ↑ «Asesinado el principal banquero de la RFA» (en castellà). El País, 30-11-1989. [Consulta: 12 gener 2024].
  5. ↑ Sattler, Friederike. Herrhausen: Banker, Querdenker, Global Player. Ein deutsches Leben (en alemany). Múnic: Siedler Verlag, 2019, p. 43–51. ISBN 978-3827500823.
  6. ↑ Platthaus, Andreas. Alfred Herrhausen. Eine deutsche Karriere (en alemany), 2006, p. 55–60.
  7. ↑ Hambling, David. «Superbomb Mystery: The Herrhausen Assassination» (en anglès). Wired, 29-07-2008. [Consulta: 19 novembre 2019].
  8. ↑ Boehmer, George. «West Germany's Most Powerful Banker Killed In Bomb Blast» (en anglès). Associated Press, 30-11-1989. [Consulta: 2 juliol 2021].
  9. ↑ «Deutsche Bank Corporate Responsibility Report 2016 - Units and foundations» (en anglès). Cr-Bericht.db.com. [Consulta: 23 juny 2017].
  10. ↑ «Alfred Herrhausen» (en alemany). Associació Alfred Herrhausen. Arxivat de l'original el 8 de desembre de 2016. [Consulta: 23 juny 2017].
  11. ↑ Crawford, David. «The Murder of a CEO» (en anglès). The Wall Street Journal, 16-09-2007. [Consulta: 5 novembre 2016].
  12. ↑ Belton, Catherine. «Did Vladimir Putin Support Anti-Western Terrorists as a Young KGB Officer?» (en anglès). Politico, 20-06-2020. [Consulta: 2 juliol 2021].
  13. ↑ «Were Vladimir Putin's Years in Germany Less Thrilling than the Stories?» (en anglès). Der Spiegel, 07-06-2023. [Consulta: 3 juny 2023].
  14. ↑ «Interview: "Ich möchte, dass die Täter sprechen"» (en alemany). Die Zeit, 14-05-2008. [Consulta: 6 juliol 2010].
  15. ↑ «Theodor-Wolff-Preis 2008, prämiierter Text, Bewertung der Jury und Vita» (en alemany). Bdzv.de. Arxivat de l'original el 19 de setembre de 2011.
  16. ↑ Moser, Thomas. «Andreas Veiel: Black Box BRD. Alfred Herrhausen, die Deutsche Bank, die RAF und Wolfgang Grams» (en alemany). Deutschlandfunk, 23-12-2002. [Consulta: 5 novembre 2025].
  17. ↑ «Das Chaos nach dem Mauerfall - so endet die DDR-Agentenserie» (en alemany). Stern, 29-09-2020. [Consulta: 12 gener 2024].
  18. ↑ «Herrhausen: el banquer i la bomba». Filmin. [Consulta: 5 novembre 2025].
  19. ↑ Iglesias, Eulàlia. «Qui va matar l'arquitecte econòmic de l'Europa actual?». Ara, 23-01-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].

Enllaços externs

  • Tomba d'Alfred Herrhausen, amb l'epitafi «Hem de dir el que pensem. Hem de fer el que diem. També hem de ser el que fem.» 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.