Alfredo Ottaviani
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 octubre 1890  Roma | ||
| Mort | 3 agost 1979 (88 anys) Ciutat del Vaticà | ||
| Arquebisbe titular | |||
| 5 abril 1962 – Diòcesi: bisbat de Berea | |||
| Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |||
| 1954 – 1958 ← Giuseppe Bruno – Eugène Tisserant → | |||
 Cardenal | |||
| 12 gener 1953 – 8 gener 1968 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Formació | Pontifici Seminari Romà Major | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1962–), sacerdot catòlic (1916–), canonista, teòleg, escriptor, jurista | ||
| Ocupador | Universitat Pontifícia Urbana Universitat Pontifícia Lateranense | ||
| Consagració | 19 d'abril de 1962 per Joan XXIII | ||
| Proclamació cardenalícia | 12 d'abril de 1953 per Pius XII Cardenal diaca de Santa Maria in Domnica | ||
| Participà en | |||
| 19 juny 1963 | conclave de 1963 | ||
| 11 octubre 1962 | Concili Vaticà II | ||
| 28 octubre 1958 | Conclave de 1958 |
||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
Semper Idem | |||
 | |||
Alfredo Ottaviani (nascut en Roma, el 29 d'octubre de 1890 i mort a la Ciutat del Vaticà, el 3 d'agost de 1979) fou un cardenal italià i un Prefecte emèrit de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Va servir com a secretari del Sant Ofici en la Cúria Romana des de 1959 a 1966 que eixe dicasteri va ser reorganitzat com la Congregació per a la Doctrina de la Fe, de la qual ell era Pro-Prefecte fins a 1968.[1]
Ottaviani fou una figura prominent en l'església del seu temps i va ser la principal veu conservadora en el Concili Vaticà II.
Referències
- ↑ «Murió el cardenal Ottaviani». El País, 04-08-1979 [Consulta: 4 octubre 2022].