Alice Phoebe Lou

Plantilla:Infotaula personaAlice Phoebe Lou
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1993 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Ciutat del Cap (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositora de cançons, cantant, músic de carrer Modifica el valor a Wikidata
Activitat2013 Modifica el valor a Wikidata -
GènereBlues i indie pop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu i guitarra Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEdel Records Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalicephoebelou.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6869152 Bandcamp: alicephoebelou Soundcloud: alicephoebelou Spotify: 03uMw43UVu9MsQCcHVSGjX Last.fm: Alice+Phoebe+Lou Musicbrainz: 9c14317c-87b9-4f7c-a5a5-80add17a1709 Discogs: 3393458 Allmusic: mn0003268947
Facebook: alicephoebeloumusic X: alicephoebelou Instagram: alicephoebelou Youtube (canal): UCgYqDQHmeM1ZIt7rYVdflVA Modifica el valor a Wikidata

Alice Phoebe Lou (Ciutat del Cap, 19 de juliol de 1993) és una cantant i compositora sud-africana. Ha editat tres EPs i tres àlbums d'estudi. El desembre del 2017, la seva cançó "She" de la pel·lícula Bombshell: La història de la Hedy Lamarr va ser inclosa en la llista dels Oscars per Millor Cançó Original.[1] Des del 2019, també ha estat activa en el seu projecte amb Ziv Yamin, Strongboi.[2]

Infantesa

Lou va passar la seva infantesa a Kommetjie, a la costa oest de la Península de Cap dins Sud-àfrica i va assistir a una Waldorf escola.[3] Els seus pares són documentalistes. Va rebre classes de piano i de guitarra quan era petita.[4][5] Quan tenia 14 anys, estava interessada en la música trance i va començar a fer fotografies de concerts, de vegades, també li pagaven.[6] El 2010, durant l'estiu, se n'anà a París, primer vivint amb una tieta, però aviat, se'n va anar a viure amb un amic i va començar a guanyar diners fent jocs amb foc al carrer.

Carrera

Inicis

Després de graduar-se a l'institut el 2012 a Sud-àfrica, va fer un any sabàtic, tot viatjant per Europa. Primer va anar a Amsterdam i després a Berlín.[4]

A la capital alemanya, va començar a cantar i a tocar la guitarra. Va descobrir que podia guanyar més diners amb la música que fent jocs amb foc, feina que feia quan va començar a viatjar. Quan va finalitzar el seu any sabàtic, va sospesar retornar a Sud-àfrica, a la universitat. Finalment, va comprar-se un amplificador per la guitarra i va tornar a Berlín.[7]

A Berlín, actuava principalment a parades del S-Bahn i U-Bahn i a parcs.[8] Després d'un mes allà, va aparèixer en un programa de televisió.[9] L'abril del 2014, va autoeditar un EP, anomenat Momentum. La cançó "Fiery Heart, Fiery Mind" de l'EP apareix a la banda sonora de la pel·lícula "Ayanda", presentada l'any 2015.[10] També, va començar a tocar en locals.

Després d'una actuació a TEDx a Berlín el 6 de setembre de 2014, va començar per aconseguir ofertes de discogràfiques, però l'Alice es va voler mantenir independent.[11][12][4][5][13] El desembre de 2014 va publicar un àlbum en directe "Live at Grüner Salon" mentre aconseguia diners per finançar l'enregistrament del seu àlbum debut d'estudi.[14]

El 2015 va començar a fer gires, i a més, toca per primera vegada al festival SXSW als EUA.[14] Ha repetit la fita de forma successiva els següents anys.[15][16][17][18] També, ha actuat al TEDGlobal Londres el mateix any i ha estat telonera del músic Rodríguez en la seva gira de Sud-àfrica, l'any 2016.[19][20]

Orbit (2016)

L'abril del 2016, l'Alice Phoebe Lou va editar el seu àlbum "Orbit", produït per Matteo Pavesi i Jian Kellett-Liew.[5][21][13] Va ser nominada per la categoria Millor artista femenina el 2016 als premis alemanys de la crítica a Alemanya i va ser convidada diversos programes de televisió alemanys per entrevistes i actuacions.[22][23][24] Durant el mateix any, va girar per Europa, Sud-àfrica i els Estats Units i va tocar 3 vegades al planetari de Berlín, amb totes les entrades esgotades.[25][26] Tot i això, ha continuat tocant al carrer a Berlín.[27]

El desembre del 2017, va editar un EP autoeditat anomenat "Sola", com també un llibre anomenat "Songs, poems and memories" (Cançons, poemes i records).[28][29][30] El mateix mes es va anunciar que la seva cançó "She" de la pel·lícula Bombshell: La història de Hedy Lamarr forma part de la llista per als premis de l'acadèmia els Òscars, en la categoria de Cançó Original Millor.[1] El 23 de febrer de 2018, va sortir un vídeo musical per la mateixa cançó, "She" dirigit per Natalia Bazina.[31] Aquest vídeo va ser nominat en la categoria Millor Cançó en els Berlin Music Video Awards (premis berlinesos per a vídeos musicals).[32] En el vídeo hi ha dues escenes importants de la pel·lícula alemanya Kokon: Quan 'Nora' i 'Romy' es troben en el sostre d'un edifici, escoltant música; i al final, mentre 'Nora' troba que la seva eruga ha fet la metamorfosi en la seva forma adulta. Durant el 2018, l'Alice Phoebe Lou va fer concerts per Europa, Nord-amèrica (Canada i els Estats Units), Sud-àfrica i el Japó.[33]

Paper Castles (2019)

Alice Phoebe Lou a Funkhaus Berlín, l'1 de desembre de 2018.

El primer senzill, "Something Holy" del seu segon àlbum "Paper Castles" va veure la llum el 30 de novembre de 2018.[34][35] El segon, "Skin Crawl", es va editar el 15 de gener de 2019.[36] El vídeo d'aquest segon senzill va guanyar al juny un tercer premi als Berlin Music Video Awards (premis berlinesos de vídeos musicals) en la categoria de millor concepte.[37] L'últim senzill d'aquest àlbum, "Galaxies", va sortir el 15 de febrer del mateix any i uns dies després, el 8 de març de 2019 va sortir oficialment "Paper Castles".[38][39][40]

El març del 2019, l'Alice va ser l'artista del mes a la publicació Consequence of Sound.[41] I el 6 de març, es va publicar el vídeo de "Galaxies" filmat al Zeiss Planetarium amb la col·laboració de l'actriu Maisie Williams.[42]

El 12 de juliol del 2019, l'EP digital "A Place of My Own (Mahogany Sessions)", que conté quatre cançons de l'àlbum "Paper Castles", es publica en forma de vídeo gravat en directe i les cançons a plataformes de reproducció.[43] El 7 d'agost es publica un vídeo per la cançó "Lost in LA", que forma part, en un inici, del seu EP "Sola".[2]

El 15 de novembre, l'Alice va ser entrevistada en un programa de televisió de ZDF alemany i va tocar cançons del disc amb el seu grup.[44]

"Paper Castles" va ser considerat el 19è millor disc de 50 del 2019 segons la revista de NBHAP i 7è segons la revista de FMS entre 35 àlbums i EPs de 2019.[45][46]

Durant el 2019, va fer una gira de més de 100 concerts a Europa, Japó, Estats Units i Canadà.[47][48][49] Per exemple, va actuar el 30 de maig de 2019 a l'escenari principal del Primavera Sound a Barcelona. Més tard, realitzà un concert en petit format a l'escenari Paper Sessions d'OCB.[50][51] El 28 de febrer de 2020, el canal alemany de televisió Bayerischer Rundfunk va retransmetre el concert que realitzà al festival PULS a Múnic el 30 de novembre de 2019.[52] Tot i que realitza grans gires al llarg de l'any, continua tocant a parcs i estacions de l'U-Bahn a Berlín. Durant el 2020, va fer una petita gira i, posteriorment, durant el confinament i més endavant va realitzar directes en línia i concerts per a televisió que es van retransmetre per exemple a Arte.[53][54][55]

El 13 de març de 2020 va publicar la cançó "Witches".[56] La setmana anterior, el 6 de març, van editar el vídeo "Strongboi" del projecte que té amb Ziv Yamin, anomenat "Strongboi". El senzill digital va ser distribuït la setmana següent, el 20 de març.[57] Posteriorment, es van editar 2 senzills nous "Honey Thighs", el 10 d'abril i "Tuff Girl" el 7 d'agost.[58][59]

L'1 de maig del 2020, va publicar el disc en directe "Live at Funkhaus", gravat el desembre del 2019 a la sala berlinesa. També publicà un documental curt dirigit i filmat per Julian Culverhouse, en què grava i relata la gira del disc "Paper Castles".[60] El 26 de juny, publica la cançó "Touch".[61][62] Posteriorment, edita un vinil amb els dos senzills "Touch" i "Witches" el 18 de setembre del mateix any.[63]

Glow (2021)

El novembre del 2020, s'anuncia el seu tercer disc "Glow". Aquest es publica el març del 2021.[63] El 4 de desembre el vídeo i cançó "Dusk" es publiquen.[64] El 10 de desembre, l'Alice versiona una cançó no editada de Paul McCartney "Deep Deep" per la campanya "12 Days of Paul".[65] El 19 de febrer de 2021, el segon senzill, titulat "Dirty Mouth" es publica amb un vídeo musical[66]"Glow" va ser publicat el 19 de març de 2021.[67]

Child's Play (2021)

La sud-africana publica de forma inesperada el dia 3 de desembre de 2021 el disc Child's Play, produït per David Parry del grup Loving i gravat al Canadà en 10 dies.[68][69]

Discografia

Àlbums

  • Live at Grüner Salon (2014)[41]
  • Orbit (autoeditat el 2016)[70]
  • Paper Castles (autoeditat el 8 de març de 2019, amb distribució de Motor Entertainment)[71][72][73]
  • Live at Funkhaus (editat en vinil l'1 de maig de 2020, vinil i digital)[60]
  • Glow (editat el 19 de març de 2021, CD, vinil i digital)[67]
  • Child's Play (autoeditat el 3 de desembre de 2021, CD, vinil, casset i digital).

EPs

  • Momentum (EP, 2014, autoeditat)[41]
  • Sola (EP, 2017, 12 polzades i mp3)
  • A Place of My Own (Mahogany Sessions) (2019, digital)[43]

Senzills

  • Something Holy (Senzill, 2018, 7 polzades, versió instrumental en la cara B)
  • Witches/Touch (Senzill, 2020, 7 polzades i mp3/wav)

Referències

  1. 1 2 «70 original songs vie 2017 Oscar». oscars.org, 18 desembre 2017. [Consulta: 22 desembre 2017].
  2. 1 2 «Who is Alice Phoebe Lou? Not your indie dreamgirl». documentjournal.com, 7 agost 2019. [Consulta: 17 agost 2019].
  3. ↑ «Straßenmusikerin Alice Phoebe Lou - Freiheit, Wünsche, große Träume». taz.de, 12 maig 2015. [Consulta: 27 desembre 2017].
  4. 1 2 3 «Alice Phoebe Lou: Berlin’s best-kept secret». cafebabel.com, 11 juny 2015. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2017. [Consulta: 20 desembre 2017].
  5. 1 2 3 «Porträt der Songwriterin Alice Phoebe Lou Freiheitsliebe und ein dickes Fell». tagesspiegel.de, 13 maig 2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
  6. ↑ «Jag kunde förlorat rörligheten i mina fingrar». gaffa.se, 15 octubre 2015. Arxivat de l'original el 22 de març 2019. [Consulta: 22 març 2019].
  7. ↑ «With the Artist: Alice Phoebe Lou». stalker.smagazine.com, 1 novembre 2016. Arxivat de l'original el 24 desembre 2017. [Consulta: 21 desembre 2017].
  8. ↑ «Alice Phoebe Lou sees street music as a gift». Mail & Guardian, 7 abril 2015. [Consulta: 27 desembre 2017].
  9. ↑ «Frühstücksfernsehen Casting: Alice Phoebe Lou». sat1.de, 21 juny 2013. [Consulta: 3 gener 2018].
  10. ↑ «AYANDA - DIFF». mahala.co.za, 17 juliol 2015. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2017. [Consulta: 21 desembre 2017].
  11. ↑ «Performance - Alice Phoebe Lou - TEDxBerlin». tedxberlin.de. Arxivat de l'original el 24 desembre 2017. [Consulta: 21 desembre 2017].
  12. ↑ «Alice Phoebe Lou: SA’s viral star who's anything but a sell-out». channel24.co.za. [Consulta: 3 gener 2018].
  13. 1 2 «Ground Level: An Interview with Alice Phoebe Lou». thefourohfive.com, 3 juny 2016. Arxivat de l'original el 24 desembre 2017. [Consulta: 20 desembre 2017].
  14. 1 2 «SXSW 2015 Schedule - Alice Phoebe Lou». sxsw.com. [Consulta: 21 desembre 2017].
  15. ↑ «SXSW 2016 Schedule - Alice Phoebe Lou». sxsw.com. [Consulta: 21 desembre 2017].
  16. ↑ «SXSW 2017 Schedule - Alice Phoebe Lou». sxsw.com. Arxivat de l'original el 24 desembre 2017. [Consulta: 21 desembre 2017].
  17. ↑ «SXSW 2018 Schedule - Alice Phoebe Lou». sxsw.com. Arxivat de l'original el 28 març 2018. [Consulta: 28 març 2018].
  18. ↑ «SXSW 2019 Schedule - Alice Phoebe Lou». sxsw.com. [Consulta: 4 març 2019].
  19. ↑ «Soaring imaginations, harsh realities: A recap of TEDGlobal>London». ted.com, 16 juny 2015. [Consulta: 22 desembre 2017].
  20. ↑ «Alice Phoebe Lou to open for Rodriguez during SA tour». channel24.co.za, 15 gener 2016. [Consulta: 21 desembre 2017].
  21. ↑ «Alice Phoebe Lou: Orbit - A quietly cathartic artistic piece of soundscape.». texxandthecity.com, 25 abril 2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
  22. ↑ «Das sind die Gewinner des „Preis für Popkultur“ 2016». musikexpress.de, 10 setembre 2016. [Consulta: 21 desembre 2017].
  23. ↑ «Alice Phoebe Lou - NDR Kultur Neo». NDR, 9 maig 2016. Arxivat de l'original el 4 de gener 2018. [Consulta: 1 gener 2018].
  24. ↑ «Inas Nacht Folge 6». daserste.de, 27 agost 2016. [Consulta: 1 gener 2018].
  25. ↑ «Alice Phoebe Lou reveals debut album ‘Orbit’ + Euro tour 2016». withguitars.com, 22 abril 2016. [Consulta: 21 desembre 2017].
  26. ↑ «From The Streets To The Stars: Alice Phoebe Lou, A Role Model for Modern Musicianship». nbhap.com, 16 desembre 2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
  27. ↑ «"Ich will meine Unabhängigkeit bewahren"». morgenpost.de, 27 juny 2016. [Consulta: 26 desembre 2017].
  28. ↑ «EP Sola vinyl». alicephoebelou.com. Arxivat de l'original el 24 desembre 2017. [Consulta: 22 desembre 2017].
  29. ↑ «Song book from Alice». alicephoebelou.com. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2018. [Consulta: 22 desembre 2017].
  30. ↑ «Alice Phoebe Lou is not afraid to bare her soul». iol.co.za, 25 abril 2018. [Consulta: 29 agost 2018].
  31. ↑ «Alice Phoebe Lou unveils single on NPR, announces SXSW official showcase». ventsmagazine.com, 23 febrer 2018. [Consulta: 25 febrer 2018].
  32. ↑ Berlin Music Video Awards. «Berlin Music Video Awards 2018 Nominees». www.berlinmva.com, 22 abril 2021.
  33. ↑ «Interview with Alice Phoebe Lou about "Orbit"». neol.jp, 13 agost 2018. [Consulta: 29 agost 2018].
  34. ↑ «Alice Phoebe Lou ‘Something Holy’». girlundergroundmusic.com, 7 desembre 2018. [Consulta: 18 desembre 2018].
  35. ↑ «Alice Phoebe Lou releases first single from new album, announces international tour in support». withguitars.com. [Consulta: 18 desembre 2018].
  36. ↑ «Alice Phoebe Lou’s "Skin Crawl" is a song you need to hear today». thefader.com, 15 gener 2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  37. ↑ «Winners BMVAs 2019!». berlinmva.com. Arxivat de l'original el 4 juny 2019. [Consulta: 4 juny 2019].
  38. ↑ «Young Independent Woman: Alice Phoebe Lou On Her Life As A Female Songwriter». nbhap.com, 8 agost 2018. [Consulta: 29 agost 2018].
  39. ↑ «Alice Phoebe Lou Finds Her True Self on the Intoxicating Paper Castles». consequenceofsound.net, 7 març 2019. [Consulta: 14 març 2019].
  40. ↑ «Spill album review: Alice Phoebe Lou - Paper Castles». The Spill Magazine. [Consulta: 14 març 2019].
  41. 1 2 3 «Artist of the Month Alice Phoebe Lou on Street Performing, Femininity, and Space». consequenceofsound.net, 7 març 2019. [Consulta: 3 juny 2019].
  42. ↑ «Maisie Williams Stars in Alice Phoebe Lou's Stellar "Galaxies" Video». , 6 maig 2019.
  43. 1 2 «A Place of My Own (Mahogany Sessions) - EP». music.apple.com, 12 juliol 2019. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2019. [Consulta: 14 juliol 2019].
  44. ↑ «aspekte vom 15. November 2019». zdf.de, 15 novembre 2019. Arxivat de l'original el 16 novembre 2019. [Consulta: 16 novembre 2019].
  45. ↑ «NBHAP’s 50 Best Albums Of 2019». NBHAP magazine, 4 desembre 2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  46. ↑ «FMS Magazine's top 35 albums & EPs of 2019». FMS magazine, 30 desembre 2019. [Consulta: 1 gener 2020].
  47. ↑ «Alice Phoebe Lou premieres new video, "Galaxies"». withguitars.com, 15 febrer 2019. [Consulta: 18 febrer 2019].
  48. ↑ «Alice Phoebe Lou disclosed honesty». metalmagazine.eu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 4 març 2019].
  49. ↑ «Alice Phoebe Lou Announces US Tour Dates». broadwayworld.com, 14 agost 2019. [Consulta: 17 agost 2019].
  50. ↑ «Primavera Sounds kicks off summer festival season in Barcelona». thelast-magazine.com, 14 juny 2019. [Consulta: 16 juny 2019].
  51. ↑ «Five breakthrough acts of the 2019 festival season». festileaks.com, 19 setembre 2019. Arxivat de l'original el 29 febrer 2020. [Consulta: 29 febrer 2020].
  52. ↑ «"PULS Festival 2019 - Alice Phoebe Lou"». Bayerischer Rundfunk, 28 febrer 2020. [Consulta: 29 febrer 2020].
  53. ↑ «Alice Phoebe Lou auf Tour mit Milky Chance». themellowmusic.com. Arxivat de l'original el 18 de gener 2021. [Consulta: 7 juny 2020].
  54. ↑ «Alice Phoebe Lou - Berlin Live». Arte.tv, 5 abril 2020. Arxivat de l'original el 31 d'octubre 2020. [Consulta: 10 abril 2020].
  55. ↑ «United We Stream #18: Baketown Avec DJ Gigola, Digby, Puto Production, P.D.O.A., Strongboi...». Arte.tv, 5 abril 2020. Arxivat de l'original el 19 de gener 2021. [Consulta: 11 abril 2020].
  56. ↑ «Alice Phoebe Lou Shares New Song "Witches": Stream». consequenceofsound.net, 13 març 2020. [Consulta: 13 març 2020].
  57. ↑ «Strongboi, Alice Phoebe Lou's new alter-ego side project, just debuted and it's fiery and funky». texxandthecity.com, 10 març 2020. [Consulta: 16 març 2020].
  58. ↑ «Honey Thighs - Strongboi». music.apple.com, 10 abril 2020. Arxivat de l'original el 18 de febrer 2022. [Consulta: 8 maig 2020].
  59. ↑ «List pick - Strongboi Tuff Girl». themostradicalist.com. Arxivat de l'original el 2020-10-16. [Consulta: 18 setembre 2020].
  60. 1 2 «Alice Phoebe Lou Shares New Album Live at Funkhaus: Stream - Plus, a new documentary short about her "Paper Castles Tour"». consequenceofsound.net, 4 maig 2020. [Consulta: 8 maig 2020].
  61. ↑ «Neues am Sonntag mit Knowsum, Alice Phoebe Lou u.a.». fauves.de. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2020. [Consulta: 3 juliol 2020].
  62. ↑ «Alice Phoebe Lou Wants To Feel It All On Melodic New Single “Touch”». nbhap.com, 20 juliol 2019. [Consulta: 18 setembre 2020].
  63. 1 2 «Alice Phoebe Lou kündigt ihr neues Album „Glow“ an». themellowmusic.com, 8 novembre 2020. Arxivat de l'original el 21 d'abril 2021. [Consulta: 24 novembre 2020].
  64. ↑ «Alice Phoebe Lou Announces New Album Glow, Shares Origins of Single “Dusk”: Stream». consequenceofsound.net, 4 desembre 2020. [Consulta: 4 desembre 2020].
  65. ↑ «Alice Phoebe Lou covers unreleased Paul McCartney song». NME, 10 desembre 2020. [Consulta: 11 desembre 2020].
  66. ↑ «Alice Phoebe Lou shares new single and video for “Dirty Mouth”». withguitars.com, 19 febrer 2021. [Consulta: 20 febrer 2021].
  67. 1 2 «Alice Phoebe Lou Embraces Heartache and Emotion on Crackling Glow: Review». consequenceofsound.net, 19 març 2021. [Consulta: 25 març 2021].
  68. ↑ «Alice Phoebe Lou drops surprise fourth album, ‘Child’s Play’» (en anglès britànic), 04-12-2021. [Consulta: 23 gener 2022].
  69. ↑ «Alice Phoebe Lou surprise releases jangly new indie folk album 'Child's Play'» (en anglès americà), 02-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-02. [Consulta: 23 gener 2022].
  70. ↑ «ALICE PHOEBE LOU / ORBIT». motormusic.de. Arxivat de l'original el 12 d'octubre 2017. [Consulta: 18 desembre 2018].
  71. ↑ «Alice Phoebe Lou / Paper Castles». motormusic.de. Arxivat de l'original el 2019-03-22. [Consulta: 22 març 2019].
  72. ↑ «Was ist Motor Entertainment?». motormusic.de. [Consulta: 22 març 2019].
  73. ↑ «What It Means To Be An Independent Artist Today». npr.org, 26 març 2019. [Consulta: 29 març 2019].

Bibliografia addicional

Enllaços externs

  • Alice Phoebe Lou - Lloc web oficial (anglès)
  • Oficial Youtube pàgina
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.