Alicia Perrers

Plantilla:Infotaula personaAlicia Perrers
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1348 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Hertfordshire Modifica el valor a Wikidata
Mort1400 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Activitat
Ocupaciódama de companyia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWilliam de Windsor Modifica el valor a Wikidata
ParellaEduard III d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan (?)
 () Eduard III d'Anglaterra
Nicholas Lytlington
 () Eduard III d'Anglaterra
John de Southeray
 () Eduard III d'Anglaterra
Jane (?)
 () Eduard III d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata

Alice de Salisbury, també coneguda com a Alice de Windsor (cap al 1348 –1400/1401) va ser una amant del rei Eduard III d'Anglaterra. Com a resultat del seu mecenatge, es va convertir en la dona més rica i influent del país. Va ser molt menyspreada i acusada d'aprofitar-se del rei en la seva vellesa.[1][2]

Biografia

Primers anys de vida

Alícia va néixer cap al 1348. No es conserva cap registre de naixement, però sembla que Perrers era el cognom del seu primer marit.[3] La seva ascendència ha estat objecte de molta especulació, que es detalla a continuació. Cap al 1360, als 12 anys, es va casar amb Janyn Perrers, un joier que va morir cap al 1364.[4][5]

La reina Felipa, emplea Alice Perrers a la seva coronació 1330
Vida a la cort reial

Perrers va formar part de la casa de la reina Felipa (1310/1315–1369) com a domicella ("donzella") abans de 1359.[3] Va esdevenir l'amant del rei Eduard III (1312–1377) cap al 1366, quan ella tenia uns 18 anys i el rei 55.[6] Durant la vida de la reina, van tenir tres fills junts. Tres anys després de l'inici de la seva relació, la reina va morir, cosa que va devastar el rei i va fer que s'inclinés més cap a Perrers. Això va fer que rebés més atenció, majoritàriament negativa, de la cort.

Perriers va explotar la creixent senilitat d'Edward i el va convèncer de comprar-li les mateixes joies una vegada i una altra, que ella després tornaria a obtenir més diners.[7] D'aquesta manera, va acumular una fortuna de més de 20.000 lliures, que valdria uns 6.000.000 lliures a partir del 2016.

El 1367, Anthony de Lucy, tercer baró Lucy, i el seu company cavaller John de Moulton van demanar diners prestats a Alice Perrers per finançar la seva participació en una croada del Nord contra els lituans pagans sota els Cavallers Teutònics.

El poder de Perrer va créixer encara més entre 1370 i 1376. Segons sembla, va provocar por i ningú es va atrevir a demandar-la. Va ser vista com una oportunista ambiciosa, calculadora i sense cor que manipulava el rei ancià. Cap al final de la vida d'Eduard III, Perrers va ser acusada fins i tot de fer-li la vida impossible, i es diu que fins i tot li va robar els anells dels dits després de la mort del rei.[8][9]

Com que la salut del rei estava deteriorada, Perrers va contraure un matrimoni secret el novembre de 1375, a l'edat de 27 anys, amb Sir William de Windsor, Baró Windsor (cap a 1325–1384), de 53 anys, per garantir la seva seguretat i la seva subsistència després de la mort d'Eduard. Ell era el lloctinent del rei a Irlanda.[10] De Windsor va passar llargs períodes fora d'Anglaterra, cosa que feia menys probable que el rei descobrís el matrimoni. La parella va romandre unida fins a la mort del marit el 15 de setembre de 1384, però no van tenir fills.

Exili

El 1376, una ordenança dirigida específicament a Perrers establia sancions per a les dones que practicaven la "manutenció", interferint en el degut procés legal.[11] Una descripció contemporània de l'ordenança és la següent:

« "Com que es va presentar una queixa al rei que algunes dones han dut a terme diversos negocis i disputes a les corts del rei mitjançant la manutenció, subornant i influint en les parts, cosa que desagrada al rei; el rei prohibeix a qualsevol dona que ho faci, i especialment a Alice Perrers, sota pena de qualsevol cosa que les esmentades Perrers puguin perdre i de ser desterrada del regne.[11] »

Perrers va ser jutjada per corrupció i posteriorment exiliada d'Anglaterra pel "Bon Parlament", amb les seves terres confiscades. El maig de 1379, el tresorer reial Thomas Brantingham va lliurar 21.868 perles confiscades a Alice Perrers al vestuari reial.[12] Més tard va poder tornar i recuperar algunes de les seves terres, però passaria la resta de la seva vida intentant recuperar-ho tot.[7]

Iglésia de Sant Llorenç a Upminster, on va ser enterrada Alice Perrers

Mort

Perrers va morir durant l'hivern de 1400/1401, amb uns 52 anys, i va ser enterrada a l'església de St Laurence a Upminster.

Terres En el punt àlgid del seu poder, Perrers posseïa 56 mansions, castells i cases en més de 25 comtats d'Anglaterra, només 15 dels quals eren regals del rei. Aquestes propietats incloïen Playford Hall a Suffolk,[13] i la mansió de Gaynes a Upminster, Essex. Quan van sorgir disputes de propietat amb l'abat de St. Albans el 1374, Perrers, amb l'autoritat del rei al darrere, es va asseure al tribunal per intimidar els jutges i assegurar-se que l'abat abandonés la seva reclamació.[cal citació]

Influència en la literatura

Es creu que Perrers va servir com a model de l'Esposa de Bath de Geoffrey Chaucer a Els contes de Canterbury.[13] També va ser una mecenes important de Chaucer.[14] La seva influència en la literatura també es pot haver estès a Lady Mede de William Langland a Piers Plowman.[15] Langland descriu Lady Meed portant anells de la més pura "perreize", una paraula per a pedres precioses possiblement escollida per jugar amb el cognom Perrers.[16]

Ascendència

Com que no es conserva cap registre de naixement d'Alice Perrers, han sorgit moltes teories sense fonament sobre la seva ascendència. La tradició més antiga parlava d'un naixement humil, ja sigui com a neboda de William de Wykeham (1320/1324–1404), bisbe de Winchester i Lord Canceller, o com a filla d'un teixidor de Devon. Segons el cronista contemporani Thomas Walsingham, era "de la ciutat de Henny" i "de baix naixement" com a filla d'un paner.[17] El relat de Walsingham sovint es qüestiona a causa de la seva hostilitat oberta contra la cort reial i especialment contra Perrers.[18] Altres proves suggereixen que el seu cognom de naixement era Salisbury[19] i que tenia almenys un germà, John.[20][21]

Tradicions posteriors van establir un llinatge més elevat per a ella: s'ha suggerit que era filla de John Perrers de Holt i esposa de Sir Thomas de Narford, o filla il·legítima d'un comte de Warenne (molt probablement Richard Fitzalan, 1346–1397) per un membre de la família Narford. Haldeen Braddy ha argumentat que va ser la segona esposa de William Chaumpaigne de Londres i madrastra de Cecilia Chaumpaigne, la dona en el segrest o violació de la qual Geoffrey Chaucer podria haver jugat un paper, però això ja ha estat refutat per Martha Powell Harley.[22] Segons l'Encyclopædia Britannica, probablement pertanyia a la família Perrers de Hertfordshire.[1] Això probablement la convertiria en la filla de Sir Richard Perrers.[3]

"En aquella mateixa època hi havia una dona a Anglaterra que es deia Alice Perrers. Era una prostituta descarada i impudent, i de baix llinatge, ja que era filla d'un paner de la ciutat de Henny, elevada per la fortuna. No era atractiva ni bonica, però sabia compensar aquests defectes amb la seducció de la seva veu. La fortuna cega va elevar aquesta dona a tals altures i la va promoure a una intimitat amb el rei més gran del que era apropiat, ja que havia estat la criada i l'amant d'un home de Llombardia. I mentre la reina encara era viva, el rei estimava aquesta dona més que la reina."

— Thomas Walsingham, The St Albans Chronicle

Problema

Perrers va tenir tres fills il·legítims amb el rei Eduard III durant la vida de la reina Felipa, és a dir, entre 1366 (quan va començar la seva relació) i 1369 (la mort de la reina):

  • Sir John de Southeray (cap al 1364 - 1383), que es va casar amb Maud Percy, filla de Henry Percy, 3r baró Percy, i no va tenir descendència;
  • Jane (nascuda cap al 1365), que es va casar amb Richard Northland;
  • Joan (cap al 1366 - abans del gener que es va casar amb Robert Skerne, advocat i membre del parlament.[23]

Des del seu matrimoni amb William de Windsor, no va tenir fills.[8]

En la ficció

Candace Robb apareix amb Alice Perrers a la seva sèrie Medieval Mysteries i Perrers és la protagonista principal de The King's Mistress de Robb, escrita com a Emma Campion.[24] Apareix a la novel·la Katherine d'Anya Seton del 1954. Alice Perrers és el personatge principal de la novel·la The People's Queen de Vanora Bennett del 2010. És un personatge de Vow on the Heron de Jean Plaidy. És retratada a Das Lächeln der Fortuna de Rebecca Gablé, una novel·la històrica en alemany sobre l'època. És la protagonista de la novel·la The King's Concubine d'Anne O'Brien del 2012. També apareix a The Traitor's Noose, la quarta novel·la de la sèrie Lions and Lilies de Catherine A. Wilson i Catherine T. Wilson.

Referències

  1. 1 2 «Alice Perrers» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 18 maig 2022].
  2. ↑  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: Kingsford, Charles Lethbridge. «Perrers, Alice». A: Sidney Lee. Dictionary of National Biography. 45. Londres: Smith, Elder & Co, 1896.
  3. 1 2 3 Ormrod, W. M. «Who Was Alice Perrers?». The Chaucer Review, vol. 40, 3, 2006, p. 219–229. DOI: 10.1353/cr.2006.0005. ISSN: 0009-2002. JSTOR: 25094322.
  4. ↑ Ormrod, W. M. «The trials of Alice Perrers». Speculum, vol. 83, 2, 2008, p. 369. DOI: 10.1017/S0038713400013361. JSTOR: 20466215.
  5. ↑ Laura Tompkins, 'Alice Perrers and the Goldsmiths' Mistery: New Evidence Concerning the Identity of the Mistress of Edward III', The English Historical Review, 130:547 (December 2015), p. 1361-1391 doi:10.1093/ehr/cev319
  6. ↑ «Alice Perrers». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 7 novembre 2018].
  7. 1 2 Herman, Eleanor. Sex With Kings: 500 Years of Adultery, Power, Rivalry, and Revenge. (en english). 1st. New York, NY: HarperCollins, 2004.
  8. 1 2 «Alice Perrers, Mistress of the King». Historytheinterestingbits.com, 31-07-2015. [Consulta: 16 maig 2018].
  9. ↑ Gambier-Parry, T.R. «Alice Perrers and Her Husband's Relatives». The English Historical Review, vol. 47, 182, 1932, p. 272–276. DOI: 10.1093/ehr/xlvii.clxxxvi.272.
  10. ↑ Ormrod, W. M. «The trials of Alice Perrers». Speculum, vol. 83, 2, 2008, p. 372. DOI: 10.1017/S0038713400013361. JSTOR: 20466215.
  11. 1 2 Ormrod, W.M. «The trials of Alice Perrers». Speculum, vol. 83, 2, 2008, p. 370. DOI: 10.1017/S0038713400013361. JSTOR: 20466215.
  12. ↑ Laura Tompkins, 'Edward III's Gold-Digging Mistress', Cathleen Sarti, Women and Economic Power in Premodern Royal Courts (Leeds: ARC, 2020), p. 61, 67.
  13. ↑ Braddy, Haldeen «Chaucer and Dame Alice Perrers». Speculum, vol. 21, 2, 1946, p. 222–228. DOI: 10.2307/2851319. JSTOR: 2851319.
  14. ↑ Harley, Marta Powell «Geoffrey Chaucer, Cecilia Chaumpaigne, and Alice Perrers: a closer look». The Chaucer Review, vol. 28, 1, 1993, p. 78–82. JSTOR: 25095830.
  15. ↑ Rogers, William Elford. Interpretation in Piers Plowman. Washington, D.C.: The Catholic University of America Press, 2002. ISBN 978-0-8132-1092-6.
  16. ↑ Laura Tompkins, 'Edward III's Gold-Digging Mistress', Cathleen Sarti, Women and Economic Power in Premodern Royal Courts (Leeds: ARC, 2020), p. 62.
  17. ↑ Ormrod, W.M. «Who was Alice Perrers?». The Chaucer Review, vol. 40, 3, 2006, p. 219. DOI: 10.1353/cr.2006.0005.
  18. ↑ Tompkins, Laura «Alice Perrers and the goldsmith's mistery: New evidence concerning the identity of the mistress of Edward III». English Historical Review, vol. 130, 547, 2015, p. 1362. DOI: 10.1093/ehr/cev319.
  19. ↑ «Alice Perrers: From royal mistress to one of England's wealthiest» (en anglès britànic). Royal Central, 18-08-2021. [Consulta: 18 maig 2022].
  20. ↑ Tompkins, Laura «Alice Perrers and the goldsmith's mistery: New evidence concerning the identity of the mistress of Edward III». English Historical Review, vol. 130, 547, 2015. DOI: 10.1093/ehr/cev319.
  21. ↑ Ormrod, W. M. «Alice Perrers and John Salisbury». English Historical Review, vol. 123, 501, 2008, p. 381. DOI: 10.1093/ehr/cen011.
  22. ↑ «The Legal Documents – De raptu meo» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2022].
  23. ↑ «Robert Skerne». History of Parliament. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2018. [Consulta: 4 agost 2018].
  24. ↑ «Book Talk: Candace Robb finds new voice as Emma Campion». , 04-08-2010.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.