Alida Lütkemann

Plantilla:Infotaula personaAlida Lütkemann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 1869 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1942 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Bussum (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori d'Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant de concerts Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohannes Messchaert Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBram Loman Modifica el valor a Wikidata
FillsJohannes Reinoud Abraham Loman Modifica el valor a Wikidata

Gerarda Alida (Alida) Lütkemann (Amsterdam, 7 de febrer, 1869 – Bussum, 29 de maig, 1942), casada amb els noms d'Oldeboom i Loman, va ser una cantant de concerts i lied neerlandesa amb veu de soprano.

Era filla de l'oficinista Heinrich Friedrich Lütkeman i d'Anna Elisabeth Schmidt. Després que els seus professors de primària notessin el seu talent per al cant, va decidir fer l'examen d'accés al Conservatori d'Amsterdam. Després de l'admissió, va estudiar des de finals de la dècada de 1880 fins a principis de la dècada de 1890.[1] Posteriorment, va rebre classes de cant de Johannes Messchaert durant cinc anys. També va fer diverses actuacions i va ser membre de la societat de cant Amicitiae. L'agost de 1892, es va casar amb el metge Johan Nicolaas Oldenboom.[1]

Després de graduar-se al conservatori, va anar a París per estudiar amb Mathilde Marchesi, Marie Trélat i Fanny Lépine. Després va estudiar amb François-Auguste Gevaert, director del Conservatori Reial de Brussel·les.[1]

Des del 1892, durant tres dècades, va actuar més de setanta-cinc vegades com a solista amb l'Orquestra del Concertgebouw sota la direcció de directors com Willem Kes i Willem Mengelberg, i també sota la direcció d'Edvard Grieg (13 de febrer de 1897, una vetllada de Grieg). També va aparèixer en diversos altres escenaris, com ara al Paleis voor Volksvlijt (Palau de la Indústria) i amb l'Orquestra de la Ciutat d'Utrecht.[1] També va oferir actuacions a Bèlgica i França, inclosa amb Charles-Marie Widor. A Amsterdam, va tenir pràctiques docents.

El novembre de 1904, es va divorciar d'Oldenboom i es va tornar a casar l'agost de 1906 amb el compositor Abraham Dirk Loman. Amb ell, va emprendre una gira per les Índies Orientals Holandeses. Va actuar a Sumatra i Cèlebes i va creuar Java tres vegades. El seu marit va actuar com a empresari, i Evert Cornelis (llavors recent graduat) i Teresita Carreño van actuar com a acompanyants. Després va anar a Austràlia i Nova Zelanda. En total va fer 118 actuacions durant aquest viatge. El 1908 la parella va tornar als Països Baixos. Després d'això, va tornar a actuar als Països Baixos, inclòs el 29 de juny de 1912 durant l'estrena de (parts de) l'oratori Hemeldroom Hanneke, que havia estat compost pel seu marit i interpretat al Stadsschouwburg d'Amsterdam sota la direcció de Willem Mengelberg.[1] Van seguir més col·laboracions amb l'Orquestra Concertgebouw, amb, entre d'altres, Jan van Gilse (la seva Simfonia núm. 3) i de nou Willem Mengelberg (set vegades la Simfonia núm. 4 de Gustav Mahler).

El 27 de març de 1921 va fer la seva última actuació, una interpretació del Faust (Goethe) en una traducció de Carel Steven Adama van Scheltema amb música d'Alphons Diepenbrock, al Teatre de la Ciutat d'Amsterdam.[2]

Es va retirar de la vida activa als 52 anys perquè el públic la recordés d'una manera que

« "estigués en completa harmonia amb el que ella va donar al món musical neerlandès"[1] »

No obstant això, va continuar ensenyant.

Loman-Lütkemann va morir el 29 de maig de 1942 a Bussum als 73 anys. El seu marit va morir dotze anys després, el 17 de setembre de 1954 a Amsterdam als 85 anys. Van tenir un fill, Johannes Reinoud Abraham Loman (1908-1976), que es va convertir en indòleg.[3][1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 Opera Nederland, Reportage: 150ste geboortedag sopraan Alida Loman-Lutkeman, 7 februari 2019
  2. ↑ Leo Samama: Alphons Diepenbrock, componist van het vocale.
  3. ↑ Estudis Indonesis, també coneguts com a Indologia o Estudis Indonesis, són l'estudi de l'indonèsia i de la cultura, la religió i la història d'Indonèsia o de les Índies Orientals Holandeses.

Fonts, notes

  • J.H. Letzer: Musical Netherlands 1850-1910. Diccionari bio-bibliogràfic de músics holandesos - Així com escriptors en l'àmbit de la literatura musical, 2a edició amb addicions i correccions. Utrecht: J.L. Beijers, 1913, pàgina 112;
  • Els nostres músics (1911), Nijgh & Van Ditmar, pàgina 138
  • Lèxic musical il·lustrat, editat pel Sr. G. Keller i Philip Kruseman, amb la col·laboració de Sem Dresden, Wouter Hutschenruijter (1859-1943), Willem Landré, Alexander Voormolen i Henri Zagwijn; publicat el 1932/1949 per J. Philips Kruseman, La Haia; pàgina 409
  • Jozef Robijns, Miep Zijlstra: General Music Encyclopedia, Haarlem: De Haan, 1979-1984, ISBN 978-90-228-4930-9, volum 6, pàgina 81
  • Het Vaderland, 30 de maig de 1942, In Memoriam Alida Lütkemann