Aligot comú
Buteo buteo  | |
|---|---|
 Buteo buteo buteo | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Esperança de vida | 10 anys |
| Envergadura | 1,24 m |
| Pes | 0,925 quilograms 60 g (pes en néixer) 790 g (pes adult, mascle) 966,5 g (pes adult, femella) |
| Cries | 2,8 |
| Incubació de l'ou | 34 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Buteo |
| Espècie | Buteo buteo (Linnaeus, 1758) Buteo buteo |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Falco buteo |
| Subespècies | |
| De 7 a 10 | |
| Distribució | |
 Verd fosc: Present tot l'anyVerd clar/blau: Present a l'estiu/a l'hivern (de l'hemisferi nord) | |
L'aligot comú[1] (Buteo buteo) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Es troba a la major part d'Europa i amplia la seva àrea de reproducció per gran part del Paleàrtic fins al nord-oest de la Xina (Tian Shan), l'extrem occidental de Sibèria i el nord-oest de Mongòlia. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
L'aligot comú mesura de 51 a 56 cm de llargària. Els adults generalment són de color marró fosc i tacats de blanc per sota. De vegades es veuen en petits grups. En ple vol, les ales són amples, i quan s'han desplegat, fan més d'un metre d'envergadura. Tal com fan els seus parents el falcó, el xoriguer, el milà negre, el milà reial i l'esparver vulgar, també aprofita els corrents d'aire per volar sense perdre altura. El seu nom científic prové del llatí buteo, que significa "aligot".[5] També es coneix com a aligany o falcó reial a les Balears i miseroca o bisaroca al gironès.
És present en gairebé tot Europa,[6] si bé al nord i nord-est només hi és present a l'estiu. Els joves de les poblacions centreeuropees hivernen al sud d'Europa, mentre que els adults passen tot l'any als territoris de cria; les poblacions d'Escandinàvia i Rússia, per contra, emigren senceres.[7] A Catalunya el trobem en gran part del territori,[8] on és relativament comú en hàbitats força variats (des de zones alpines a les planes de Lleida), sempre que tinguin bosc per a fer el niu i zones obertes per a caçar.[9]
Pel que fa a la dieta és molt adaptable, però les seves potes dèbils i urpes curtes el capaciten sobretot per caçar animals petits, com esquirols i, sobretot, rates i ratolins, que solen ser la seva principal presa, fins al punt que en castellà es coneix l'aligot com a ratonero. Quan convé, però, també captures llangardaixos, serps, ocells joves i insectes, i no dubta a menjar despulles si troba algun animal mort.[9][7]
Referències
- ↑ «Aligot comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 286. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Eurasian Buzzard. Buteo buteo» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Ortega i Gonzàlez, Enric. Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis - Secció de Ciències Biològiques, 2017. ISBN 9788499653624.
- ↑ RODRÍGUEZ, F. Cuadernos de campo: rapaces del bosque. Barcelona, 1978. Ed. Marín
- 1 2 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Múnic, 1982)
- ↑ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Aligot comú Arxivat 2007-11-11 a Wayback Machine. SCOC, - Mapes de distribució a Catalunya (català)
- 1 2 Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (català)