Alipi de Tagaste

Plantilla:Infotaula personaAlipi de Tagaste
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement360 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tagaste Modifica el valor a Wikidata
Mort430 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Bisbe de Tagaste
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósAgustinians Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat15 d'agost Modifica el valor a Wikidata

Alipi de Tagaste (n. segle IV - segle V) va ser bisbe de Tagaste (a l'actual Algèria) cap a l'any 394. Va ser un amic molt pròxim d'Agustí d'Hipona, al qual probablement va acompanyar durant la seva conversió al cristianisme. Va ser canonitzat i la seva festa se celebra el 15 d'agost.[1][2]

Biografia

Alipi va néixer a Tagaste en una família de l'aristocràtica local.[3] Des de molt jove va formar una afectuosa i íntima amistat amb sant Agustí. Després d'haver estudiat retòrica a Cartago va marxar amb ell a Roma per a estudiar dret i d'allí va acompanyar a Agustí a Milà.

A Roma va resistir enèrgicament les pretensions d'un poderós senador que va intentar induir-lo a cometre una il·legalitat, romanent ferma en la seva postura, resistint tant a les amenaces com als afalacs.[4] La seva amistat amb Agustí el va arrossegar al maniqueisme[5] i amb ell va experimentar el camí de retorn a la fe.[6] Amb Agustí; es va retirar a Cassiciaco (Llombardia) on va participar en les disputes filosòfiques i juntament amb ell va rebre el baptisme el 25 d'abril de 387.[7] A l'any següent, Alipi va tornar a Àfrica i es va retirar a Tagaste amb els seus amics a una vida cenobítica.

L'any 391 va seguir a Agustí al monestir que aquest havia fundat a Hipona. Després va viatjar a Orient, on va entaular amistat amb Jeroni.[8] Va ser apreciat per Paulí de Nola, qui admirava la seva santedat i zel. Fou escollit bisbe de Tagaste el 394, quan Agustí encara era sacerdot. Va romandre al capdavant d'aquesta diòcesi durant gairebé quaranta anys. Durant aquest període va ser reformador del clergat, patrocinador del monaquisme (santa Melània la Jove va passar set anys a Tagaste sota la seva direcció) i defensor de la fe enfront dels donatistes i pelagians. El 411 va participar al Concili de Cartago, i va ser un dels set bisbes catòlics que van defensar l'ortodòxia enfront de la postura dels donatistes. El 416 va participar en el Concili de Milevum, a Numídia i a continuació, juntament amb Agustí, Aureli de Cartago i Evodi, va enviar una carta al papa Innocenci I exposant les conclusions del concili i demanant la seva confirmació.[9]

El 418, en nom del papa Zòsim, va anar a Cesarea de Mauritània per assumptes eclesiàstics i va participar a la disputa d'Agustí amb el bisbe emèrit donatista.[10] Amb motiu del debat sobre les doctrines pelagianes, va viatjar diverses vegades a Itàlia, portador d'obres agustines dirigides al papa Bonifaci.[11]

Les últimes dades documentades d'ell que es troben el situen a Roma, no es coneix la data exacte de la seva mort.[11]

Veneració

Sant per a l'Església Catòlica, celebrat el 15 d'agost. Al martirologi romà es llegeix: "Commemoració de sant Alipi, bisbe de Tagaste a la Numídia, a l'Algèria d'avui, que va ser primer alumne de sant Agustí i després company de conversió, col·lega en la pastoral, extenuant company en les lluites contra heretgia i finalment participant de la glòria celestial".

Amb el breu apostòlic 'Alias a Congregatione' del 19 d'agost del 1672, Climent X va concedir als canonges regulars i a l'ordre de Sant Agustí el permís per celebrar el 16 de maig el culte dels sants Possidi de Calama i Alipi de Tagaste.[11]

Referències

  1. ↑ «Saint Alypius of Thagaste» (en inglés). Augustinian Friends. [Consulta: 16 juliol 2019].
  2. ↑ «Alipio de Tagaste, Santo». Catholic.net. [Consulta: 16 juliol 2019].
  3. ↑ Sant Agustí, Confessions, c. VI. 7, 11.
  4. ↑ Sant Agustí, Confessions, c. VI. 10, 16.
  5. ↑ Sant Agustí, Confessions, c. VI. 11-16.
  6. ↑ Sant Agustí, Confessions, c. VI, 25.
  7. ↑ Sant Agustí, Confessions, c. IX, 14.
  8. ↑ Campbell, Thomas. "St. Alypius." The Catholic Encyclopedia. Vol. 1. New York: Robert Appleton Company, 1907. 31 May 2021. <{{format ref}} http://www.newadvent.org/cathen/01374c.htm>.
  9. ↑ Pius XI, a la seva encíclica Ad salutem humani, del 20.04.1930, cita la carta amb la que el papa Innocenci I els va respondre. En ella alaba les seves «cartes plenes de fe i fortes amb tot el vigor de la religió catòlica».
  10. ↑ Sant Agustí, De Gestis cum Emerito Donatistarum episcopo
  11. 1 2 3 Sant Alipi de Tagaste, {{format ref}} http://www.santiebeati.it/dettaglio/66110

Bibliografia

  • Saint Augustin, Les confessions, Paris, Ed. GF-Flammarion, 1964 (ISBN 2-08-070021-9).
  • nominis.cef.fr [archive] Nominis : Saint Alypius
  • Alìpio, in Treccani.it – Enciclopedie on line, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.