Alisma
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Alismatales |
| Família | Alismataceae |
| Gènere | Alisma L., 1753 Alisma |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Alisma plantago-aquatica |
Alisma és un gènere de plantes angiospermes aquàtiques de la família de les alismatàcies (Alismataceae). Són plantes natives de les zones temperades de l'hemisferi nord i de l'est de l'Àfrica tropical.[1]
Descripció
Són plantes herbàcies aquàtiques emergents, perennes amb rizoma, i que es caracteritzen per contenir substàncies que els donen un gust acre. Les fulles són basals glabres i peciolades, de forma entre ovades, el·líptiques i lanceolades amb l'àpex agut. Les flors s'agrupen en inflorescències, habituament panícules escaposes però en alguns casos en umbel·la. Les flors són hermafrodites, pedicel·lades i amb tres sèpals verds i tres pètals, la corol·la és de color blanc o rosa. A l'androceu acostuma a haver-hi sis estams mentre que al gineceu hi ha nombrosos carpels lliures agrupats en un verticil, entre 11 i 28, els ovaris són uniloculars, cadascun amb un únic òvul. El fruit és un aqueni comprimit lateralment.[2][3][4]
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6]
Espècies
Dins del gènere Alisma es reconeixen les 10 espècies següents:[1]
- Alisma canaliculatum A.Braun & C.D.Bouché
- Alisma gramineum Lej.
- Alisma lanceolatum With.
- Alisma nanum D.F.Cui
- Alisma plantago-aquatica L.
- Alisma praecox Skuratovicz
- Alisma rariflorum Sam.
- Alisma subcordatum Raf.
- Alisma triviale Pursh
- Alisma wahlenbergii (Holmb.) Juz.
D'aquestes, als Països Catalans se n'ha trobat dues: Alisma lanceolatum i Alisma plantago-aquatica. Són bastant semblants entre elles (hom considera A.lancelatum una subespècie de l'altre) i en català s'anomenen plantatge d'aigua.[7]
Sinònims
El següent nom científic és sinònim heterotípic d'Alisma:[1]
- Sinònims heterotípics
- Plantaginastrum Heist. ex Fabr.
Híbrids
S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]
- Alisma × bjoerkqvistii Tzvelev
- Alisma × juzepczukii Tzvelev
- Alisma × rhicnocarpum Schotsman
Referències
- 1 2 3 4 «Alisma L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 desembre 2024].
- ↑ Tutin et alii, 1980, p. 2.
- ↑ «Flora of Pakistan. Alisma» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 23 desembre 2024].
- ↑ Haynes, Les i Holm-Nielsen, 1998, p. 16-17.
- ↑ «Alisma L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 23 desembre 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 342.
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.IV, pàg.20. ISBN 84-7226-698-2.
Bibliografia
- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 5. Cambridge University Press, 1980. ISBN 0-521-20108-X.
- Haynes, R. R.; Les, D. H.; Holm-Nielsen, L. B.. «Alismataceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. IV. Springer, 1998, p. 275-277. DOI 10.1007/978-3-662-03531-3_30. ISBN 3-540-64061-4.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.