Alois Hába

Plantilla:Infotaula personaAlois Hába
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1893 Modifica el valor a Wikidata
Vizovice Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Praga Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Olšany Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicTxecs Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Praga
Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica i educació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bílovice
Praga
Berlín
Kroměříž
Viena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, teòric musical, professor universitari, professor, pedagog musical, pedagog, musicòleg, escriptor de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, música clàssica i microtonalisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBlažena Rylek Staňková Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansKarel Hába Modifica el valor a Wikidata
ParentsEmil Hába, cosí
Miroslav Hába, nebot Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 37975cba-2416-4068-9b55-e684ba609359 Lieder.net (compositor): 4300 Discogs: 955719 IMSLP: Category:Hába,_Alois Allmusic: mn0001637756 Modifica el valor a Wikidata

Alois Hába (Vizovice, Moràvia, 21 de juny de 1893 - Praga, Txèquia, 18 de novembre de 1973) fou un compositor i teòric musical txec.[1][2]

Biografia

Al Conservatori de Praga fou deixeble de Vítězslav Novák (1914-15), al de Viena, de Franz Schreker (1917-20) i al de Berlín, de Busoni. Allà estudià a més, acústica i música exòtica en la universitat.[3] Adepte al folklorisme, com la majoria de compositors de la seva època, des de molt jove es dedicava a recollir, amb fonògraf, les cançons de la Moràvia i Eslovènia. Des de 1923 fou professor del Conservatori de Praga, on tingué entre altres alumnes a Zikmund Schul, Václav Dobiáš.[4] Rudolf Kubin[5] També va ser director de l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic (1945-1951), així com de la Segona Òpera.[6]

Obra

Les seves primeres obres, d'estètica romàntic-nacionalista, són:[7]

  • Variacions per a piano, sobre un cànon de Schumann.
  • Dues peces i Sonata, per a piano.
  • Quartet, de corda.
  • Obertura, per a orquestra.
  • Peces per a piano.

La influència dels cants eslovens, amb elements de la música del Pròxim Orient, així com al coincidir amb les idees de Busoni, el mogueren no sols a estudiar, com aquell, sinó a portar a la pràctica la divisió dels sis tons que es consideren en l'escala, a més dels semitons tradicionals, en quarts de to, d'on resulten escales temperades a 24 sons (micra tonals) en comptes dels 12. La nova divisió tonal presentava una notable complicació, encara que, només interpretativa, pels instruments de so continu: els d'arc, la veu humana i el trombó i antigues trompetes de vares. En canvi, els de teclat, l'arpa i els altres de vent havien de ser construïts expressament, el que van fer a les fabriques Förster i Gotrian-Steinweg.

La seva primera obra en la nova tècnica és el Quartet 1 per a corda (op. 7), al qual succeïren, ja en aquesta línia, Fantasia per a piano i orquestra, Fantasia i música per a violí sol, Música simfònica, les Suites I i II per a piano, els quartets II i III, i una Suite coral. En l'obra següent, un altre Quartet I, op. 14, empra els sisens de to, procediment al que va tornar en algun quartet molt posterior. Més tard va compondre:

  • Suite III i Fantasia I, per a piano.
  • Fantasia. per a solo de violoncel.
  • Fantasia II i III, per a piano.
  • Fantasia I, per a violí i piano.
  • Tres suites (IV i V per a piano, i I) per a clarinet i piano.
  • Les Fantasies IV i V per a piano.
  • Set peces per harmònium.
  • Un Noneto,
  • Un Duet vocal. (1937).

Les òperes

Altres obres

  • El camí de la vida, fantasia orquestral (1934).
  • Per la Pau, (1949).

I diversos treballs per al teatre i el cinema, on va utilitzar una orquestra amb piano, dues arpes i dos clarinets en quarts de to.

Escrits

  • El fonament harmònic del sistema en quarts de to, (1922).
  • Von der Psychologie der musikalischen Gestaltung: Gesetzmäßigkeit der Tonbewegung und Grundlagen eines neuen Musikstils ([traduït]: 'Sobre la psicologia de la composició musical: les lleis del moviment tonal i els fonaments d'un nou estil musical’)[8]
  • Neue Harmonielehre des diatonischen, chromatischen, viertel-, drittel-, sechstel-, und zwölftel-Tonsystems ([traduït]: ‘Nova teoria de l'harmonia dels sistemes diatònic, cromàtic, de quart, tercer, sisè i dotzè to’) (1927).[9]

Referències

  1. ↑ Skinner, Myles Lee. Toward a Quarter-Tone Syntax: Analyses of Selected Works by Blackwood, Haba, Ives and Wyschnegradsky (tesi doctoral) (en anglès). Buffalo: State University of New York at Buffalo, 2007, p. 15.
  2. ↑ Strange, Patricia. The Contemporary Violin: Extended Performance Techniques. Berkeley (California): University of California Press, 2001, p. 165.
  3. ↑ «Aloís Hába». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Václav Dobiáš s Celebration of Proletarian Prague: The Song Cycle: Praho jediná". Consultat 28 desembre 2008.
  5. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 673. (ISBN 84-7291-255-8)
  6. ↑ Editors of the Encyclopædia Britannica, "Alois Hába: Czech Composer", Encyclopædia Britannica Online (consultat el 12 setembre 2016).
  7. ↑ Lubomír Spurný and Jiří Vysloužil, Alois Hába: A Catalogue of the Music and Writings, trans. Paul Victor Christiansen (Prague: Koniasch Latin Press, 2010).
  8. ↑ Hába, Alois; Löwenbach, Josef (trad.). {{{títol}}} (en alemany). Viena: Universal Edition, 1925, p. 56.
  9. ↑ Hába, Alois. Neue Harmonielehre des diatonischen, chromatischen, viertel-, drittel-, sechstel-, und zwölftel-Tonsystems [Nova teoria de l'harmonia dels sistemes diatònic, cromàtic, de quart, tercer, sisè i dotzè to] (en alemany). Leipzig: F. Kistner & C.F.W. Siegel, 1927.

Enllaços externs