Alois Pompanin

Després de graduar-se a l'Institut Vinzentinum de Bressanone i completar els estudis a l'Institut Franciscà de Bolzano, va cursar teologia i filosofia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Més endavant, es va doctorar a la Universitat d'Innsbruck. El 1915 va ser ordenat sacerdot i va dir la primera missa a La Vall d'Aurina. Mentre exercia de professor al seminari, va esdevenir capellà de Terento, Cortina d'Ampezzo i Bressanone. El 1933 va ser nomenat vicari general de la diòcesi de Bressanone pel bisbe Johannes Baptist Geisler i prelat honorari de Sa Santedat.^[3]

Alois Pompanin va ser un dels partidaris més convençuts de l'annexió del Tirol del Sud a Àustria. Un fet notable va ser la seva negativa a beneir la guerra colonial a Etiòpia, tal com havia demanat el govern feixista a totes les diòcesis.^[4] Quan Mussolini va demanar ajuda als italians per sostenir les despeses de la guerra i va endegar la campanya «Or per a la Pàtria»^[5][6]Pompadin va arribar al límit. El seu antiitalianisme, alimentat per una sòlida ideologia pangermànica, el va portar a donar suport al nazisme. El juny de 1940, com a vicari general de la diòcesi de Bressanone, davant la possibilitat que es va oferir als sud-tirolesos d'optar per la ciutadania alemanya, va signar per convertir-se en ciutadà del Tercer Reich, igual que el príncep bisbe Johannes Baptist Geisler,^[7] tot i que que la majoria del clergat de la regió havia optat per conservar el seu estatus italià.^[8]

Pel seu suport a la identitat tirolesa, va ser condecorat pel govern tirolès austríac amb la Ehrenzeichen des Landes Tirol el 22 de febrer de 1958.^[9]

Pompanin va ser un dels principals col·laboradors de la creació de la Ratlines, la ruta de fugida, cap a Sud-amèrica i altres destinacions com Espanya, per a alguns oficials i jerarques nazis.^[10][11] En particular, Pompanin va ajudar Erich Priebke, un dels participants en la massacre de les Fosses Ardeatines, i Adolf Eichmann, «l'arquitecte de l'Holocaust», amb la condició que fossin rebatejats amb el ritual catòlic.^[12] També va ajudar l'esposa de Martin Bormann,^[13] Gerda, que es va refugiar a l'Alto Adige el 1945, amb set dels seus deu fills.^[14][15]

Pompanin va fer imprimir documents d'identitat falsos, per part del municipi de Termeno, i passaports falsos, per part de la Creu Roja Internacional. Així, el juny de 1948, Eichmann es va convertir en Riccardo Klement, nascut a Bolzano, optant a ciutadà del Tirol del Sud, i per tant apàtrida, d'aquesta manera, va poder arribar a Gènova i embarcar-se cap a l'Argentina.^[16] La mateixa història per a Priebke, que el 1948 es va convertir en Otto Pape, també ciutadà de l'Alto Adige i com a optant,va poder embarcar, arribar i establir-se a l'Argentina.^[17][18]