Alois Pompanin

Plantilla:Infotaula personaAlois Pompanin
Biografia
Naixement1889 Modifica el valor a Wikidata
Cortina d'Ampezzo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1966 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Brixen (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, sacerdot, vicari general, prebost Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alois Pompanin (Cortina d'Ampezzo, 23 gener 1889 – Bressanone, 30 giugno 1966) va ser un prevere tirolès. Des del 1933 al 1952 va ser vicari general del Bisbat de Bozen-Brixen. Va estar implicat en les Ratlines, (vies de fuga i ajuda als criminals de guerra nazis).[1]

Biografia

Alois Pompanin va néixer a l'actual municipi de Cortina d'Ampezzo quan formava part de l'Imperi Austrohongarès, però el 1918, després del final de la Primera Guerra Mundial, Ampezzo va passar al Regne d'Itàlia.[2]

Carrera eclesiàstica

Després de graduar-se a l'Institut Vinzentinum de Bressanone i completar els estudis a l'Institut Franciscà de Bolzano, va cursar teologia i filosofia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Més endavant, es va doctorar a la Universitat d'Innsbruck. El 1915 va ser ordenat sacerdot i va dir la primera missa a La Vall d'Aurina. Mentre exercia de professor al seminari, va esdevenir capellà de Terento, Cortina d'Ampezzo i Bressanone. El 1933 va ser nomenat vicari general de la diòcesi de Bressanone pel bisbe Johannes Baptist Geisler i prelat honorari de Sa Santedat.[3]

Política antiitaliana i pronazi

Alois Pompanin va ser un dels partidaris més convençuts de l'annexió del Tirol del Sud a Àustria. Un fet notable va ser la seva negativa a beneir la guerra colonial a Etiòpia, tal com havia demanat el govern feixista a totes les diòcesis.[4] Quan Mussolini va demanar ajuda als italians per sostenir les despeses de la guerra i va endegar la campanya «Or per a la Pàtria»[5][6]Pompadin va arribar al límit. El seu antiitalianisme, alimentat per una sòlida ideologia pangermànica, el va portar a donar suport al nazisme. El juny de 1940, com a vicari general de la diòcesi de Bressanone, davant la possibilitat que es va oferir als sud-tirolesos d'optar per la ciutadania alemanya, va signar per convertir-se en ciutadà del Tercer Reich, igual que el príncep bisbe Johannes Baptist Geisler,[7] tot i que que la majoria del clergat de la regió havia optat per conservar el seu estatus italià.[8]

Pel seu suport a la identitat tirolesa, va ser condecorat pel govern tirolès austríac amb la Ehrenzeichen des Landes Tirol el 22 de febrer de 1958.[9]

Ratline (Línia de les rates)

Pompanin va ser un dels principals col·laboradors de la creació de la Ratlines, la ruta de fugida, cap a Sud-amèrica i altres destinacions com Espanya, per a alguns oficials i jerarques nazis.[10][11] En particular, Pompanin va ajudar Erich Priebke, un dels participants en la massacre de les Fosses Ardeatines, i Adolf Eichmann, «l'arquitecte de l'Holocaust», amb la condició que fossin rebatejats amb el ritual catòlic.[12] També va ajudar l'esposa de Martin Bormann,[13] Gerda, que es va refugiar a l'Alto Adige el 1945, amb set dels seus deu fills.[14][15]

Pompanin va fer imprimir documents d'identitat falsos, per part del municipi de Termeno, i passaports falsos, per part de la Creu Roja Internacional. Així, el juny de 1948, Eichmann es va convertir en Riccardo Klement, nascut a Bolzano, optant a ciutadà del Tirol del Sud, i per tant apàtrida, d'aquesta manera, va poder arribar a Gènova i embarcar-se cap a l'Argentina.[16] La mateixa història per a Priebke, que el 1948 es va convertir en Otto Pape, també ciutadà de l'Alto Adige i com a optant,va poder embarcar, arribar i establir-se a l'Argentina.[17][18]

Honors concedits a Alois Pompanin

Referències

  1. ↑ Redazione. «Il prete caritatevole che aiutò… i nazisti a scappare» (en italià). Morashà, 10-03-2021. [Consulta: 7 febrer 2026].
  2. ↑ Thaler, Werner. «Breve storia del sud-tirolo dal 1918 ai nostri giorni» (en alemany). Südtiroler Freiheit, 01-11-2018. [Consulta: 7 febrer 2026].
  3. ↑ «Alois Pompanin, quando il vento nazista soffiava sulla Chiesa - Cultura e Spettacoli» (en italiano). Alto Adige, 28-06-2020. [Consulta: 7 febrer 2026].
  4. ↑ «Chiesa complice dell'occupazione fascista in Etiopia: ora «un atto di riparazione»» (en italià). [Consulta: 8 febrer 2026].
  5. ↑ «Oro alla Patria: la giornata della fede» (en italià), 17-12-2019. [Consulta: 8 febrer 2026].
  6. ↑ «Ottant'anni fa, l'oro alla patria» (en italià). [Consulta: 7 febrer 2026].
  7. ↑ «La “questione sudtirolese”» (en italià). [Consulta: 7 febrer 2026].
  8. ↑ Scarano, Federico. Tra Mussolini e Hitler, le opzioni dei sud-tirolesi nella politica estera fascista (en italià). Milano: Franco Angeli, 2012, p. 215. ISBN 9788820409180.
  9. ↑ «Le opzioni del 1939 - Novecento.org» (en italià). [Consulta: 7 febrer 2026].
  10. ↑ Redacción. «Nuevos datos ratifican que Priebke fue protegido y huyó desde Italia ayudado por la Iglesia» (en castellà), 15-03-2021. [Consulta: 7 febrer 2026].
  11. ↑ «Las 'ratlines' y la fuga de criminales de guerra nazis» (en castellà), 03-01-2025. [Consulta: 7 febrer 2026].
  12. ↑ Redazione. «Ma la Chiesa ha aiutato anche i nazisti a mettersi in salvo» (en italià), 12-11-2008. [Consulta: 7 febrer 2026].
  13. ↑ «¿Se escondió el nazi Martin Bormann en España?» (en castellà), 24-06-2019. [Consulta: 7 febrer 2026].
  14. ↑ «Gerda Bormann | Hitler Archive | A Biography in Pictures». [Consulta: 7 febrer 2026].
  15. ↑ «Il prete cortinese che fece fuggire Eichmann e Priebke - Corriere del Veneto». [Consulta: 7 febrer 2026].
  16. ↑ «Il Sudtirolo e la seconda vita di Adolf Eichmann. Prima dell’Argentina» (en italià), 02-11-2023. [Consulta: 8 febrer 2026].
  17. ↑ Shraga. «Nazis en fuga» (en castellà), 21-04-2017. [Consulta: 7 febrer 2026].
  18. ↑ SALTO. «Un perfetto sconosciuto | SALTO» (en italià), 27-01-2016. [Consulta: 7 febrer 2026].

Bibliografia

  • Friedrich Wilhelm Bautz, Biographisches Kirchenlexikon, vol.20 Nordhausen, Ekkart Sauser, 2002 ISBN 3-888309-091
  • Gerald Steinacher, La via segreta dei nazisti. Come l'Italia e il Vaticano salvarono i criminali di guerra. Rizzoli, 2010, ISBN 978-88-17-03998-7