Alosa de Jerdon
Plocealauda affinis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 3 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Alaudidae |
| Gènere | Plocealauda |
| Espècie | Plocealauda affinis i Mirafra affinis Blyth, 1845 Plocealauda affinis i Mirafra affinis |
| Nomenclatura | |
| Epònim | T. C. Jerdon |
| Distribució | |
 | |
L'alosa de Jerdon[1] (Plocealauda affinis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels alàudids (Alaudidae).[2][3] Es troba al sud d'Àsia.[4] Antigament es col·locava en el gènere Mirafra i es considerava una subespècie de l'alosa d'Assam (P. assamica). Altres dues espècies del complex inclouen l'alosa d'Indoxina (P. erythrocephala) i l'alosa de Myanmar (P. microptera).[5]
Descripció
L'alosa de Jerdon té taques semblants a puntes de fletxa apuntant cap amunt al pit. És molt semblant a l'alosa de l'Índia (P. erythroptera), però té les lores són de color més apagat, menys blanques darrere de les orelles, més fosques del centre a les cobertes de les ales i les plomes centrals de la cua. La part central de les cobertores primàries és més fosca i prominents i la part superior de les ales és més apagat i de color vermellós. Als Ghats occidentals del sud, la no acceptada subespècie ceylonensis de Sri Lanka és més fosca i més vermellosa a la part inferior i té un bec més llarg. L'alosa de Jerdon té les parts inferiors més pàl·lides i de color marró grisenc.[6]
El cant de l'alosa de Jerdon és un sonall sec i sol cantar des de d'alt d'una perxa.[7]
Distribució i hàbitat
L'alosa de Jerdon té una àmplia distribució al sud-est de l'Índia i Sri Lanka, amb una extensió global estimada d'entre 100.000 i 1.000.000 de quilòmetres quadrats.[8]
S'ha demostrat adaptable a una varietat d'hàbitats oberts fins a una altitud màxima de 1500 m. Alguns d'aquests són perímetres forestals, matolls rocosos, prats de turons i clarianes en boscos de tipus obert, terres de conreu no utilitzades amb vores arbustives i matolls de bambú.[8]
Comportament i ecologia
El cant en vol és similar al de l'alosa de l'Índia, però, a diferència d'aquesta, l'alosa de Jerdon sovint es posa sobre arbres i cables.[6]
Taxonomia i sistemàtica
L'alosa de Jerdon va ser descrita per primer cop l'any 1845 pel zoòleg anglès Edward Blyth amb el nom binomial Mirafra affinis i la localitat tipus "sud de l'Índia".[9]
Antigament, l'alosa de Jerdon es considerava una subespècie de l'alosa d'Assam (com P. assamica affinis) fins que els estudis de diferències en les vocalitzacions i la distribució van fer que fos tractada com una espècie separada.[7] Tanmateix, no totes les autoritats reconeixen que aquesta espècie sigui diferent.[3]
Anys més tard i arran d'un estudi filogenètic molecular del 2023 de la família de les aloses Alaudidae realitzat pe Per Alström i els seus col·laboradors va trobar que el gènere Mirafra contenia profundes divergències genètiques internes.[5][10] Per tant, van dividir Mirafra en quatre gèneres, cadascun corresponent a un clade principal. L'alosa de Jerdon es va traslladar a Plocealauda.[10][5] Tanmateix, aquesta separació no ha estat seguida per les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI) i per tant la descriuen com Mirafra affinis.[11][8]
El nom genèric Plocealauda és un acrónim dels gèneres Ploceus, introduït per Georges Cuvier per als teixidors el 1816, i Alauda, introduït per Carl Linnaeus per a les aloses el 1785[12] i l'epítet específic prové del llatí «adfinis» o «affinis» que significa “relacionat”, “aliat”, “veïnat” i que deriva de «ad», “cap a”; “final”, “límit”.[13]
El nom comú commemora el cirurgià-naturalista Thomas C. Jerdon.[14]
L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.[5]
Galeria
Referències
- ↑ «Alosa de Jerdon». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2021(català)
- ↑ «Mirafra affinis Blyth, 1845» (en anglès). GBIF. [Consulta: 18 març 2026].
- 1 2 «Plocealauda affinis (Jerdon's Bush Lark)». Avibase. [Consulta: 18 març 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 18 març 2026].
- 1 2 3 4 Gill, Frank; Donsker, David. «Nicators, Bearded Reedling, larks – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 16 març 2026].
- 1 2 Rasmussen, Pamela C.; Anderton, John C. Birds of south Asia. 2: Attributes and status. 2. ed. Washington, DC: Smithsonian National Museum of Natural History [u.a.], 2012. ISBN 978-84-96553-85-9.
- 1 2 Alström, Per. «Taxonomy of the Mirafra assamica complex» (PDF). vol.13 p. 97–107. Forktail, 1998. Arxivat de l'original el 2008-03-07. [Consulta: 18 març 2026].
- 1 2 3 «Jerdon's Bushlark Mirafra Affinis Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 18 març 2026].
- ↑ Blyth, Edward. Journal of the Asiatic Society of Bengal. vol.13 (2). Calcuta: Bishop's College Press, 1844, p. 959.
- 1 2 Alström, Per; Mohammadi, Zeinolabedin; Enbody, Erik D.; Irestedt, Martin; Engelbrecht, Derek «Systematics of the avian family Alaudidae using multilocus and genomic data» (en anglès). Avian Research, 14, 2023, p. 100095. DOI: 10.1016/j.avrs.2023.100095.
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 18 març 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Plocealauda» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 18 març 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: affinis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 16 març 2026].
- ↑ Beolens, Bo; Watkins, Michael. Whose bird? men and women commemorated in the common names of birds. Londres: Christopher Helm, 2003, p. 180-181. ISBN 978-0-7136-6647-2.