Alosa de clatell rogenc

Infotaula d'ésser viuAlosa de clatell rogenc
Corypha africana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes3,24 g (pes en néixer)
42 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Cries2,8 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAlaudidae
GènereCorypha
EspècieCorypha africana Modifica el valor a Wikidata
Smith, 1836 Corypha africana Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Mirafra africana Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

L'alosa de clatell rogenc[1] (Corypha africana) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels alàudids (Alaudidae).[2][3] És una espècie molt estesa i conspícua a les praderies lleugerament boscoses, les sabanes obertes i les terres de conreu dels afrotròpics.[4] Els mascles atreuen l'atenció sobre ells mateixos amb un moviment d'ales atrevit i sovint repetit des d'una prominent perxa, que s'acompanya d'una frase xiulada melodiosa i llarga.[2] Aquesta exhibició rudimentària s'ha proposat com la precursora de les exhibicions de bateig d'ales d'altres espècies d'alosa arbustiva.[3] Les plomes de les ales exteriors són de color vermellós i una cresta erèctil curta, però les tonalitats i marques restants del plomatge són individualment i geogràficament variables. Té una mandíbula superior recta, inferior i llarga, corbada.[2]

Descripció

L'alosa de clatell rogenc és una espècie d'alosa bastant grossa i robusta,[3] amb un vol força pesat.[16] Els sexes són semblants, però els mascles, de mitjana, són més grossos i pesats.[13] Els adults són individualment[17][18] i variables geogràficament.[10] Mesura entre 15 i 18 cm des de la punta del bec fins a la punta de la cua[17] i pesa entre 40 i 44 g.[3][19]

Té les parts superiors ratllades, la cresta erèctil curta, les celles cremoses que es fusionen amb les lores i les plomes de vol de color vermellós són característiques fàcilment discernibles.[3] El casquet posterior i el clatell presenten ratlles per la part central[13] mentre que els laterals varien des d'un color castany, ros o rosat a marró grisenc.[3][18] Les ales són ostentoses en vol, mentre que les vores exteriors de les primàries es mostren com un panell de color vermellós no és així amb l'ala tancada.[17] Les cobertores inferiors de les ales són de color vermellós, i les cobertores superiors tenen una àmplia vora marronosa o de color beix (o grises en la subespècie grisescens).[18] La cua és de color marró fosc, però les parts distals de les plomes exteriors de la cua varien des de color beix (africana[13]) fins a bru o vermellós brillant.[17] El mantell és de color marró més clar que el dors, i el carpó encara més fosc.[3] Els flancs són d'una color més fosc que el ventre que és de color rosat tirant a roig,[13] però a escala regional el plomatge també es pot tacar de vermell pel color del terra.[18] La gola no està marcada, però la part superior del pit vermell pàl·lid té ratlles i taques de color marró més fosc.[3][17] Els ulls són de color marró avellana, el bec llarg és negre i rosat, i els peus de color rosa a marró rosat.[3] Els juvenils tenen taques negres al casquet, el mantell i les cobertores alars, totes vorejades de color beix, mentre que les taques del pit són més difuses.[17][2]

Variació geogràfica

C. a. athi (C. athi) de les terres altes de Kenya és típicament de color,[11] però com altres espècies tropicals, no té el clatell vermellós.[9] La majoria de les subespècies acceptades es distingeixen en funció del color del plomatge posterior o inferior, o la quantitat de franges en les cobertores de la zona auricular i els flancs. C. a. nyikae es troba per sobre dels 2.000 metres, té el plomatge de la part superior molt fosc i augment de les vetes dels flancs.[11] C. a. tropicalis que es troba per sobre dels 1.000 metres és d'un marcat color vermellós sobre les parts inferiors.[11] De les subespècies del sud d'Àfrica, les del sud-est són les més grosses i fosques (C. a. africana i C. a. rostrata), amb una tendència cap a plomatges lleugerament ratllats i de color rosa pàl·lid al nord-oest.[12]

Distribució i hàbitat

La subespècie C. a. tropicalis al Masai Mara, Kenya.

L'alosa de clatell rogenc es troba a moltes parts de l'Àfrica subsahariana. Té un abast molt gran però discontinu[20], amb una extensió global estimada d'ocurrència de 5.600.000 km²[1] Es distribueix pel sud-oest de Mali, sud-est de Guinea, Sierra Leone, Libèria, Costa d'Ivori, centre de Nigèria, Camerun, el Gabon, sud-oest de la República Centreafricana, nord i sud-est del Sudan, centre d'Etiòpia, Somàlia. Des de Gabon i Congo fins Angola. Sud i nord-est de la República Democràtica del Congo, Ruanda, Uganda, centre i oest de Kenya i Tanzània, Malawi, Zimbàbue, Zàmbia, fins al centre de Namíbia, sud de Botswana, Moçambic, Eswatini i l'est de Sud-àfrica.[4]

Es creu que la distribució està cada cop més fragmentada al nord, de la qual es dedueix una població en declivi.[21] La població del sud d'Àfrica no s'ha contret ni en l'abast ni en l'abundància, llevat de zones de cultiu extensiu o urbanització. Es creu que la ramaderia ha creat zones nues a les praderies, que l'afavoreixen.[20] S'ha estimat que les poblacions del sud de Moçambic i Eswatini són majors de 50.000 i 100.000 individus respectivament.[3]

Tolera una varietat d'hàbitats secs o mesoàbitats, típicament pastures arbustives o sabana poc boscosa.[17] També apareix al llarg dels marges dels pantans,[18] a les clarianes de boscos o en l'ecotò fragmentat de boscos i prats.[22] Al sud és present des de prop del nivell del mar fins a uns 3.000 metres prop de l'equador.[17] A Zimbabwe es troba entre 900 i 1.800 metres,[18] i a l'Àfrica oriental de 1.000 a 3.000 metres.[11] Vegetació termitària, arbustos, arbres petits o pals de tanca proporcionen perxes per a exhibir-se,[18][16] mentre que una combinació d'herba alta i curta proporciona cobertura i espai per alimentar-se.[22] Al sud d'Àfrica només es troba escassament als fynbos herbosos,[3] karoo herbosos i pastures agres de les terres altes, però té uns índexs elevats d'ocurrència a les terres altes orientals de Zimbabwe, al miombo i a les praderies mixtes.[20]

Comportament i ecologia

Mascles de C. a. transvaalensis, C. a. grisescens i C. a. tropicalis al bategar les ales en exhibició.

L'alosa de clatell rogenc és sedentària, territorial i monògama.[13] Sovint és lenta, cosa que permet una aproximació propera. Les distàncies curtes les cobreix en vol baix, pla o ondulant, o pot fugir d'un intrús corrent i esquivant-lo per l'herba i a l'atzar.[22] Pot ser difícil de veure-la entre l'herba, i passa fàcilment per alt quan no canta.[3]

En qualsevol època de l'any,[3] però sobretot quan comencen les pluges, el mascle passa hores cridant des d'una perxa visible. És típica una frase clara, una mica variable, de tres a cinc síl·labes, que es pot traduir com "tsiip-tsiiouu, tiioou-tiiuii"[13] o "txiwiki-txiwi".[16] El cant pot canviar després de cada 20 o més repeticions.[3] Durant alguns entreactes, bat les ales de forma audible en els pocs segons entre frases. Això provoca un sonall ràpid de "prrrrt" o "phrrrp", i pot aixecar l'ocell de la perxa.[13]També aixeca la cresta durant l'exhibició. Alternativament, pot fer un cant rudimentari que consisteix en xiulets, piulades i trinats[3] (que es distingeixen com a reclams d'imitació)[2] durant els vols curts per sobre l'herba[22] o durant un vol en espiral ascendent, abans de planejar cap avall.[13] La subepècie malbranti en particular, pot cantar mentre fa vola en línia recta i batre les ales per sobre de l'esquena.[9] Els mascles perxats també poden encadenar fragments dels cants de diversos ocells de les pastures.[22] El crit d'alarma és un "piiuit, "twiikirii" o "prii".[3][13]

Dieta i alimentació

L'alosa de clatell rogenc s'alimenta a la base de les herbes, en terrenys nus, incloses les terres de conreu i els guarets, i entre els excrements d'ungulats.[13] També pot capturar tèrmits a l'aire o a mesura que emergeixen del termitari,[3] o insectes de les plantes. La dieta inclou insectes de diversos grups, aranyes, solífugs, milpeus, cucs de terra i a l'hivern[12] algunes llavors d'herbes.[3][13] Pot alimentar-se en pastures cremades immediatament després dels incendis.[3]

Reproducció

El mascle alimentarà la femella per reforçar el vincle de parella o per assegurar-se una oportunitat d'aparellament.[23] El niu és una tassa d'herba seca ben amagada que col·loca en un esquerda profunda[3][24] a la base d'un floc d'herba o d'un arbust. Una cúpula d'herba fràgil o substancial (típica de Mirafra i gèneres relacionats) cobreix el niu mentre deixa una entrada principal.[22] La copa està folrada amb material vegetal més fi, i es ponen de 2 a 3 (rarament 4)[24] ous.[13] Els ous són de color blanc, crema o rosat, i tacats de color marró i gris, especialment prop de l'extrem més rom.[22] Els pollets tenen tres taques negres a la llengua i una prop de la punta de la mandíbula inferior.[3] Estan coberts de plomissol gris pàl·lid.[13] El període d'incubació és d'uns 14 a 15 dies,[25] i el cant del mascle disminueix a mesura que comença la incubació.[24] Ambdós pares alimenten els pollets, encara que principalment ho fa la femella.[25] Els pollets supervivents abandonen el niu després d'uns dotze dies,[13] abans que puguin volar.[24] La muda posterior a la reproducció s'ha registrat a mitjan desembre a Botswana[3] i de juliol a agost a Kenya.[7]

Taxonomia i sistemàtica

L'alosa de clatell rogenc va ser descrita formalment l'any 1836 pel zoòleg escocès Andrew Smith amb el nom binomial Mirafra africana i la localitat tipus la "província oriental del Cap i el país fins a Latakoo".[5][6]

Un estudi filogenètic molecular del 2023 de la família de les aloses Alaudidae realitzat per l'ornitòleg suec Per Alström i els seus col·laboradors va trobar que el gènere Mirafra contenia profundes divergències genètiques internes. Per tant, van dividir Mirafra en quatre gèneres, cadascun corresponent a un clade principal. Per a un d'aquests clades van ressuscitar el gènere Corypha que havia estat introduït originalment per Gray.[7][8][9]

L'any 2024 el mateix Per Alström va publicar un estudi exhaustiu dels tàxons situats en el gènere Corypha que combinava l'anàlisi del plomatge, la morfologia, la vocalització i la filogenètica. Basant-se en les conclusions, l'alosa de clatell rogenc es va dividir en sis espècies.[9][10] Tanmateix, ni la separació de gènere ni la consideració d'espècies de ple dret no ha estat seguida per les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI).[11][12]

L'alosa de clatell rogenc és geogràficament molt variable,[7] i es considera que forma un complex d'espècies amb al·lopàtrica[8] alosa ala-roja (C. hypermetra) de l'Àfrica oriental, i potser amb l'alosa de Somalia (C. somalica). L'alosa de clatell rogenc és d'una mida més petita de la primera, amb el bec més fi i la cua més curta,[9] però les característiques morfològiques i vocals no s'intergraden allà on es troben els respectius rangs de distribució.[10] El clatell vermellós és un caràcter de camp equívoc, absent en les espècies tropicals.[11]

A causa de la variabilitat inherent de l'espècie, es podrien arribar a describir fins a 23-25 subespècies que potser serien insuficientment diferents o clinals. En conseqüència, C. a. rostrata i C. a. zuluensis de vegades es fusionen amb C. a. africana i C. a. okahandjae amb C. a. pallida.[12] D'altra banda, alguns tàxons són, sens dubte, espècies incipients o plenes. Les subespècies de plomatge marcadament més fosc comprèn C. a. nyikae i C. a. nigrescens (C. nigrescencs), i està aïllat altitudinalment de C. a. transvaalensis en la propera Tanzània.[8] C. (a.) malbranti, que abasta des de Gabon fins a Angola, té un vol d'exhibició força diferent, però pot integrar-se en C. a. kabalii (C. kabalii) a Zàmbia.[9]

L'alosa de Sharpe, C. (a.) sharpii, del nord-oest de Somàlia, té les parts superiors gairebé llises i de color vermell coure[13] i per exemple, per Sibley i Monroe i altres importants classificacions taxonòmiques, es considera una espècie separada i en perill d'extinció. El petit abast d'uns 21.200 km² es veu afectat pel pasturatge excessiu i la conversió a terres de conreu.[14][15] No obstant això, pot ser coespecífica amb l'alosa de Somàlia, C. (a.) somalica,[15] que es diferencia pel bec que és molt llarg i les vores blanques de les plomes exteriors de la cua.[13] L'alosa de Somàlia de vegades es considera una subespècie de l'alosa de clatell rogenc, però alternativament es considera una espècie completa a Mirafra, Certhilauda i a Corypha.[9]

Etimologia

El nom genèric Corypha prové del grec antic «κορυφος/koruphos», un ocell desconegut esmentat per l'autor grec Hesiqui d'Alexandria que hi ha força consens en que es tracta d'una alosa[13] i l'epítet específic africana prové del llatí «africanus» que significa “africà” i alhora deriva d'«Àfrica», “Àfrica” (en l'antiguitat un nom originalment restringit al territori de Cartago, més tard estès per incloure la major part del nord d'Àfrica i, en temps moderns, a tot aquell vast continent).[14]

Subespècies

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen onze subespècies:[9]

  • C. a. tropicalis (Hartert, 1900) - est d'Uganda i oest de Kenya fins al nord-oest de Tanzània.
  • C. a. ruwenzoria (Kinnear, 1921) - de l'est de la RD Congo al sud-oest d'Uganda.
  • C. a. chapini (Grant & Mackworth-Praed, 1939) - sud-est de la RD Congo i nord-oest de Zàmbia.
  • C. a. occidentalis (Hartlaub, 1857) – oest d'Angola.
  • C. a. gomesi (White, 1944) – Angola oriental i Zàmbia occidental.
  • C. a. grisescens (Sharpe, 1902) - oest de Zàmbia, nord de Botswana i nord-oest de Zimbàbue.
  • C. a. pallida (Sharpe, 1902) - sud-oest d'Angola i nord-oest de Namíbia.
  • C. a. ghansiensis (Roberts, 1932) - est de Namíbia i oest de Botswana.
  • C. a. isolata (Clancey, 1956) - sud-est de Malawi.
  • C. a. transvaalensis (Hartert, 1900) – Tanzània fins al nord de Sud-àfrica.
  • C. a. africana (Smith, 1836) - sud-est de Sud-àfrica.

Notes taxonòmiques

Les cinc espècies següents es consideraven anteriorment subespècies i es van separar de l'alosa de clatell rogenc sobre la base de diferències morfològiques avalades per dades no publicades que demostren una profunda divergència genètica:[15][16][9]

Referències

  1. ↑ «Alosa de clatell rogenc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2021(català)
  2. ↑ «Mirafra africana A.Smith, 1836» (en anglès). GBIF. [Consulta: 21 març 2026].
  3. ↑ «Corypha africana (alosa de clatell rogenc)». Avibase. [Consulta: 21 març 2026].
  4. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 març 2026].
  5. ↑ Smith, Andrew; Salvin, Osbert. Genus Mrafra. Horsf. (en anglès). Londres: H. Cox, 1880, p. 47 (Sir Andrew Smith's Miscellaneous ornithological papers). DOI 10.5962/bhl.title.23284.
  6. ↑ Mayr, Ernst. Mirafra africana africana- A. Smith. v.9. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1964, p. 12 (Check-list of birds of the world) [Consulta: 21 març 2026].
  7. ↑ Alström, Per; Mohammadi, Zeinolabedin; Enbody, Erik D.; Irestedt, Martin; Engelbrecht, Derek «Systematics of the avian family Alaudidae using multilocus and genomic data» (en anglès). Avian Research, 14, 2023, p. 100095. DOI: 10.1016/j.avrs.2023.100095.
  8. ↑ Gray, George Robert. A List of the Genera of Birds: with an Indication of the Typical Species of Each Genus. Londres: R. and J.E. Taylor, 1840, p. 48.
  9. 1 2 3 4 Gill, Frank; Donsker, David. «Nicators, Bearded Reedling, larks – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 21 març 2026].
  10. ↑ Alström, Per; Mohammadi, Zeinolabedin; Donald, Paul F; Nymark, Marianne; Enbody, Erik D «Integrative taxonomy reveals unrecognised species diversity in African Corypha larks (Aves: Alaudidae)» (en anglès). Zoological Journal of the Linnean Society, 200, 4, 01-04-2024, p. 1080–1108. DOI: 10.1093/zoolinnean/zlad107. ISSN: 0024-4082.
  11. ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 19 març 2026].
  12. ↑ «Corypha» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 21 març 2026].
  13. ↑ «The Key to Scientific Names: Corypha» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 19 març 2026].
  14. ↑ «The Key to Scientific Names: africana» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 21 març 2026].
  15. ↑ Alström, Per; Mohammadi, Zeinolabedin; Enbody, Erik D.; Irestedt, Martin; Engelbrecht, Derek «Systematics of the avian family Alaudidae using multilocus and genomic data» (en anglès). Avian Research, 14, 2023, p. 100095. DOI: 10.1016/j.avrs.2023.100095.
  16. 1 2 «Sharpe's Lark Mirafra Sharpii Species Factsheet» (en anglès). BirdLife Intgernational. [Consulta: 21 març 2026].
  17. ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 21 març 2026].