Alosa fasciculada
Corypha fasciolata  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 2 |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Arecales |
| Família | Arecaceae |
| Tribu | Corypheae |
| Gènere | Corypha |
| Espècie | Corypha fasciolata (Sundevall, 1850) Corypha fasciolata |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Mirafra fasciolata
|
| Protònim | Alauda fasciolata |
| Distribució | |
 | |
L'alosa fasciculada[1] o alosa de Hewitt[2] (Corypha fasciolata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels alàudids (Alaudidae)[3][4] que cria al sud d'Àfrica.[5]
Descripció i ecologia
L'alosa fasciculada és una alosa corpulenta de mida mitjana, amb un bec petit i plomes barrades i ondulades al cap i a les parts superiors, cosa que li dóna un aspecte escamós. El plomatge varia geogràficament, i els ocells sud-africans són més brillants i rovellosos, i els ocells del nord són més apagats i grisos. Les parelles busquen insectes a les praderies, sovint en zones rocoses. Durant la temporada de cria de setembre a febrer, el mascle es posa sobre petites roques o arbustos baixos, abans d'elevar-se de 3 a 5 metres a l'aire amb una exhibició constant picant les ales, després emet una única nota, com un xiulet, "uuuiii" i salta com en paracaigudes a terra amb les ales aixecades. L'alosa del Cap, similar, és més petita i amb una coloració menys vermella al cos i les ales, i l'exhibició és més accelerada.[6]
Taxonomia i sistemàtica
L'alosa fasciculada va ser descrita per primer cop l'any 1850 pel zoòleg suec Carl Jakob Sundevall amb el nom binomial Alauda fasciolata i la localitat tipus "Caffraria superiore; del nord del riu Vaal, Transvaal".[7]
L'alosa del Cap es va classificar originalment en el gènere Alauda i posteriorment va ser traslladada al gènere Mirafra per, finalment, ser una de les diverses espècies que es van traslladar al gènere ressuscitat Corypha basant-se en els resultats d'un gran estudi genètic molecular de l'ornitòleg suec Per Alström i els seus col·laboradors que es va publicar el 2023.[8][9] Tanmateix, la separació de gènere no ha estat seguida per les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI).[10][11]
Aquesta espècie i l'alosa del Cap (C. apiata) es consideraven anteriorment coespecífiques com a "alosa del Cap" (C. apiata) fins que es van separar a partir d'una anàlisi genètica.[12][8] L'alosa fasciculada i l'alosa del Cap es consideren com a superespècie amb l'alosa brunzidora (Amirafra rufocinnamomea), que es troba més al nord.[13]
Etimologia
El nom genèric Corypha prové del grec antic «κορυφος/koruphos», un ocell desconegut esmentat per l'autor grec Hesiqui d'Alexandria que hi ha força consens en que es tracta d'una alosa[14] i l'epítet específic fasciolata del llatí medieval «fasciolatus» que significa “embenat” que alhora deriva de «fasciola», “banda petita” i aquest és un diminutiu de «fascia», “banda”.[15]
Subespècies
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen cinc subespècies:[8]
- C. f. reynoldsi (Benson & Irwin, 1965) – nord de Namíbia, nord de Botswana i sud-oest de Zàmbia.
- C. f. jappi (Traylor, 1962) – Zàmbia occidental.
- C. f. nata (Smithers, 1955) - nord-est de Botswana.
- C. f. damarensis (Sharpe, 1875) - nord, centre de Namíbia i oest, centre de Botswana.
- C. f. fasciolata (Sundevall, 1850) - centre sud de Botswana i nord, centre de Sud-àfrica.
Hàbitat i distribució
Habita praderies, arbusts i zones rocoses de l'Àfrica Meridional, al sud-oest de Zàmbia, nord i est de Namibia, Botswana i Sud-àfrica central i oriental.
Referències
- ↑ «Alosa fasciculada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2021(català)
- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 20 març 2026].
- ↑ «Mirafra fasciolata (Sundevall, 1850)» (en anglès). [Consulta: 20 març 2026].
- ↑ «Corypha fasciolata (alosa de Hewitt)». Avibase. [Consulta: 20 març 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 20 març 2026].
- ↑ «Eastern Clapper Lark» (en anglès). eBird. Arxivat de l'original el 2026-02-19. [Consulta: 20 març 2026].
- ↑ Sundevall, Carl Jakob. Öfversigt af Kongl. Vetenskaps-akademiens forhandlingar (en llatí). Traducció: Resum de les actes de la Reial Acadèmia de Ciències. Estocolm: P. A. Norstedt & Söner, 1851, p. 99.
- 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Nicators, Bearded Reedling, larks – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 20 març 2026].
- ↑ Alström, Per; Mohammadi, Zeinolabedin; Enbody, Erik D.; Irestedt, Martin; Engelbrecht, Derek «Systematics of the avian family Alaudidae using multilocus and genomic data» (en anglès). Avian Research, 14, 2023, p. 100095. DOI: 10.1016/j.avrs.2023.100095.
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 19 març 2026].
- ↑ «Corypha» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 21 març 2026].
- ↑ Alström, Per; Barnes, Keith N.; Olsson, Urban; Barker, F. Keith; Bloomer, Paulette «Multilocus phylogeny of the avian family Alaudidae (larks) reveals complex morphological evolution, non-monophyletic genera and hidden species diversity» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 69, 3, 12-2013, p. 1043–1056. DOI: 10.1016/j.ympev.2013.06.005.
- ↑ Keith, Stuart; Urban, Emil K.; Martin, Woodcock; Ian, Willis. The birds of Africa. 6. Londres: Acad. Press, 2000. ISBN 978-0-12-137306-1.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Corypha» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 19 març 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: fascioalata» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 20 març 2026].