Alquemil·la

Infotaula d'ésser viuAlquemil·la
Alchemilla Modifica el valor a Wikidata

Peu de lleó Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deplanta comestible Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereAlchemilla Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Alchemilla Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Alchimilla P. Miller, 1754
  • Lachemilla (Focke) Rydb.
  • Zygalchemilla Rydb.

[1]

Epònimalquímia Modifica el valor a Wikidata
TipusAlchemilla vulgaris Modifica el valor a Wikidata
Herba estelada o peucrist (Alchemilla alpina)

Alquemil·la (Alchemilla) és un gènere de plantes amb flor de la família de les rosàcies.

Particularitats

Les alquemil·les són plantes pròpies de les zones muntanyenques, en especial de les muntanyes alpines: A la península ibèrica, les més de 80 espècies descrites viuen totes elles als Pirineus i/o les muntanyes del sistema Cantàbric. Només algunes poden trobar-se també al sistema Ibèric (al voltant de 16), al sistema Central (més o menys 7) o algunes poques (5) arriben a Sierra Nevada.[2]

Tenen generalment fulles més o menys peciolades, glabres o peludes, amb forma palmada, més o menys dividides, de vegades compostes (sobretot a la secció alpina). Les flors són molt petites i no tenen pètals. Malgrat aquest fet, habitualment el periant té dos verticils de peces florals: per fora del calze (format pels sèpals) hi ha un calicle (una mena de segon calze que es present també en altres gèneres propers, com Potentilla) Aquestes petites flors s'agrupen en glomèruls axilars i són normalment de color verd groguenc.[3]

Algunes espècies que abans formaven part del gènere Alchemilla, han passat a esser classificades en el gènere Aphanes[3][4] , com Aphanes microcarpa (Boiss. et Reut.) Rothm., anomenada abans Alchemilla microcarpa Boiss. et Reut, o l'àfanes arvense. Les espècies d'aquest gènere afí, a diferència de les Alchemilla sensu stricto es troben més àmpliament distribuïdes i viuen també en ambients més mediterranis. Malgrat presentar moltes afinitats amb les alquemil·les, morfològicament són bastant diferents i es poden distingir amb facilitat, cosa que fa que sigui pràctic mantenir els dos gèneres per separat.[4]

Gairebé totes les espècies d'alquemil·la dels Països Catalans es coneixen amb els noms populars de peu de lleó, herba botera o pota de lleó.[5]

Taxonomia

Aquest gènere és un d'aquests considerats difícils: Moltes poblacions es reprodueixen asexualment mitjançant partenogènesi (són espècies apomíctiques). De manera que cada població evoluciona independentment, sense barrejar-se amb poblacions veïnes i sense que les diferències morfològiques tinguin gaire a veure amb diferències ecològiques. Per a la correcta determinació dels exemplars cal disposar d'espècimens que tinguin les fulles inferiors de la roseta basal i les inflorescències ben presents.[3]

A la Flora dels Països Catalans es presenten únicament, amb un criteri molt sintètic, les següents cinc espècies:[3] Alchemilla alpina, Alchemilla pentaphyllea,[6] Alchemilla hybrida, Alchemilla vulgaris i Alchemilla fissa.

I agrupen sota la categoria de subespècie a moltes de les microespècies que s'hi havien descrit en el moment de la seva publicació i que més habitualment es consideren espècies acceptades:[2][7]

A la Península Ibèrica, segons el criteri de Flora Iberica, s'han descrit més de 80 taxons diferents, dividits en 14 subgrups: 12 seccions de les quals una (Alpinae) tindria 2 sèries. D'aquestes 80, més de la meitat han estat localitzades als Països Catalans, normalment únicament als Pirineus en sentit més o menys estricte. Si no incloem les espècies del gènere Aphanes (com proposa "Flora Iberica"), només hi ha una espècie (Alchemilla oscensis) que s'ha trobat de manera molt rara a les muntanyes de Castelló, al Penyagolosa:[2]

En total hi ha més de 800 espècies acceptades que es poden consultar en les bases de dades online que existeixen, o en aquesta pàgina: Llista completa d'espècies del gènere Alchemilla. Algunes, havien estat citades als Països Catalans com a integrants d'espècies més grans però que ara (al descriure's multitud de microespècies diferents) han deixat d'existir als Pirineus. Això passa per exemple amb Alchemilla subsericea , Alchemilla subcrenata o la mateixa Alchemilla vulgaris que en sentit ampli estan presents als Pirineus[3] però en el sentit restringit que es tendeix a acceptar avui en dia no arriben al vessant sud de la serralada.[7]

Referències

  1. ↑ Alchemilla - GRIN
  2. 1 2 3 Fröhner, Sigurd E. «Alchemilla» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 10 desembre 2025].
  3. 1 2 3 4 5 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.398-408. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
  4. 1 2 Frost-Olsen, Peter. «Aphanes» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 10 desembre 2025].
  5. ↑ UIB - Herbari virtual
  6. ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.822. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
  7. 1 2 «Alchemilla L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 2 setembre 2025].

Enllaços externs

  • Taxonomia
  • C. Kalkman: Rosaceae. In: Klaus Kubitzki (Hrsg.): The Families and Genera of Vascular Plants - Volume VI - Flowering Plants - Dicotyledons - Celastrales, Oxalidales, Rosales, Cornales, Ericales. Springer-Verlag, Berlin 2004, S. 361, ISBN 978-3-540-06512-8