Altea (mitologia)
![]() | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Ares i Dionís |
| Cònjuge | Eneu |
| Mare | Eurítemis i Deidamia |
| Pare | Testi |
| Fills | Melèagre, Toxeu (fill d'Eneu), Tireu, Gorge, Climen (fill d'Eneu), Perimede, Ageleu, Deianira, Eurímede (filla d'Eneu) i Melanippe (en) |
| Germans | Leda |

D'acord amb la mitologia grega, Altea (en grec antic: Άλθαία) era una heroïna, filla de Testi, heroi etoli.[1]
Es va casar amb Eneu, rei de Calidó, i va ser la mare de Melèagre i de Deianira. Quan Melèagre va fer set dies, les Moires, que són les fades del destí, se li van aparèixer i li van dir que el seu fill viuria tant de temps com trigués a consumir-se un tió que acabaven de posar al foc.[2] Altea el va treure tot seguit, el va ruixar amb aigua i el va amagar dins un cofre en un lloc secret. Algunes tradicions diuen que aquest tió màgic era una branca d'oliver que Altea havia parit juntament amb el seu fill.[3]
Però al cap d'uns anys, es va saber que Melèagre durant la cacera del senglar de Calidó, havia mort en una discussió els seus oncles Plexip i Toxeu, germans d'Altea. Aquesta, enutjada, va cercar la manera de venjar-los. Llavors va recordar que tenia amagat el tió, el va trobar i el va tornar a encendre. Quan es va cremar del tot, efectivament, Melèagre va morir;[2] però Altea no va poder suportar el remordiment i es va penjar.[3]
Algunes tradicions diuen que el pare dels dos fills d'Altea no era Eneu, sinó dues divinitats. Melèagre hauria estat fill d'Ares, i Deianira de Dionís. Dionís s'hauria enamorat d'Altea i Eneu, en saber-ho, li va cedir la dona. En agraïment, el déu li hauria donat un cep i li hauria ensenyat l'art de cultivar la vinya i a fer vi.[4][3][5]
Referències
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 8, 1-2
- 1 2 Pausànias. Descripció de Grècia, X, 31, 4
- 1 2 3 Grimal, Pierre. Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 26. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Higí. Faules, 129
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur Diccionaris, número 20). ISBN 84-297-4146-1.
