Althupita

Althupita
Fórmula química	AlTh(UO₂)₇(PO₄)₄O₂(OH)₅(H₂O)₈·7H₂O
Epònim	composició química, alumini, tori, urani i fòsfor
Localitat tipus	pegmatita Kobokobo, Mwenga, Kivu Sud, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EC.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EC.25
Dana	42.4.13.1
Heys	19.11.33
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,953Å; b = 18,567Å; c = 13,504Å; α = 72,64°; β = 68,20°; γ = 84,21°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	groc
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	vítria, subvítria
Color de la ratlla	groc
Diafanitat	transparent
Densitat	3,91 g/cm³ (mesurada); 3,98 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,620 nβ = 1,661 nγ = 1,665
Birefringència	δ = 0,045
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 31°, calculat: 34°
Dispersió òptica	r < v forta
Fluorescència	aparentment no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1986-003
Any d'aprovació	1986
Símbol	Ahp
Referències	[1]

L'althupita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el seu nom l'any 1987 per Paul Piret i Michel Deliens pels seus elements constitutius: Al, Th, U i P (alumini, tori, urani i fòsfor).

L'althupita és un fosfat de fórmula química AlTh(UO₂)₇(PO₄)₄O₂(OH)₅(H₂O)₈·7H₂O.^[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1986. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de cristalls tabulars prims, aplanats en {100} i acabats per {011} i {021}, de fins a 0,1 mm, i en grups paral·lels.^[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'althupita pertany a «08.EC: Uranil fosfats i arsenats, amb relació UO₂:RO₄ = 3:2» juntament amb els següents minerals: françoisita-(Nd), furalumita, upalita, françoisita-(Ce), arsenuranilita, dewindtita, kivuïta, fosfuranilita, yingjiangita, dumontita, hügelita, metavanmeersscheïta, vanmeersscheïta, arsenovanmeersscheïta, mundita, furcalita i bergenita.

És un mineral secundari que es troba a la zona uranífera d'una pegmatita de granit alterat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: upalita, triangulita, threadgoldita, ranunculita, furalumita, mundita, meta-autunita, columbita i beril. Va ser descoberta l'any 1986 a la pegmatita Kobokobo, a Mwenga, Kivu Sud (República Democràtica del Congo), l'únic indret on ha estat trobada.