Aluminocopiapita

Infotaula de mineralAluminocopiapita

Agregats botrioides aplanats de color taronja d'aluminocopiapita, del Turó de Montcada (Barcelona) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAlFe³⁺₄(SO₄)₆O(OH)(H₂O)₁₄·6H₂O
Epònimalumini i copiapita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusTemple Mountain Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DB.35
Nickel-Strunz 9a ed.7.DB.35 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.10.5.7
Heys25.11.25
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 7,3(1) Å; b = 18,8(2) Å; c = 7,31(1) Å; α = 91,5(2)°; β = 102,3(1)°; γ = 98,7(1)°
Grup puntual1 - pinacoide
Colorgroc llimona clar a groc intens
Exfoliacióperfecta en {010}
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)2 a 3
Lluïssorvítria
Color de la ratllasense data
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,163 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,525 nβ = 1,535 a 1,540 nγ = 1,585 a 1,590
Birefringènciaδ = 0,060 a 0,065
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 45°, calculat: 40°
Dispersió òpticano en té
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1947
SímbolAcpi Modifica el valor a Wikidata

L'aluminocopiapita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la copiapita. Rep el nom en al·lusió a la seva composició, ja que conté alumini en substitució de ferro fèrric, i per la seva relació amb la copiapita.

Característiques

L'aluminocopiapita és un sulfat de fórmula química AlFe³⁺₄(SO₄)₆O(OH)(H₂O)₁₄·6H₂O.[1] Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls es troben en forma d'escales diminutes i eflorescències.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la l'aluminocopiapita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, rostita, jurbanita, minasragrita, ortominasragrita, anortominasragrita, bobjonesita, amarantita, hohmannita, metahohmannita, calciocopiapita, copiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.

Formació i jaciments

Es tracta d'un mineral secundari típicament format per l'oxidació de la pirita en pissarres i carbó; pot ser un producte de reacció en fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com la pirita.[2] Aquest mineral va ser descrit a partir de mostres de dues localitats nord-americanes diferents: Mosquito Fork (Southeast Fairbanks Census Area, Alaska) i Temple Mountain (Emery, Utah).[3]

A dins dels territoris de parla catalana va ser trobada per primera vegada a la mina de Bescaran (Alt Urgell).[4] També ha estat descrita a la pedrera Asland del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Barcelona) i a les mines d'Alum de La Vilella Alta, al Priorat (Tarragona).

Referències

  1. ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 91». Mineralogical Magazine, 29 maig 2026, p. 1–6. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10236 [Consulta: 29 maig 2026].
  2. 1 2 «Aluminocopiapite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 juliol 2016].
  3. ↑ «Aluminocopiapite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juliol 2016].
  4. ↑ Mata i Perelló, Josep M. «Nota sobre la troballa de l'aluminocopiapita». Mineralogistes de Catalunya, 1, 10, 10-1980, p. 27 [Consulta: 29 novembre 2023].