Aluminocopiapita
![]() Agregats botrioides aplanats de color taronja d'aluminocopiapita, del Turó de Montcada (Barcelona) | |
| Fórmula química | AlFe³⁺₄(SO₄)₆O(OH)(H₂O)₁₄·6H₂O |
| Epònim | alumini i copiapita |
| Localitat tipus | Temple Mountain |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DB.35 |
| Dana | 31.10.5.7 |
| Heys | 25.11.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,3(1) Å; b = 18,8(2) Å; c = 7,31(1) Å; α = 91,5(2)°; β = 102,3(1)°; γ = 98,7(1)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | groc llimona clar a groc intens |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | sense data |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,163 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,525 nβ = 1,535 a 1,540 nγ = 1,585 a 1,590 |
| Birefringència | δ = 0,060 a 0,065 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 45°, calculat: 40° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1947 |
| Símbol | Acpi |
L'aluminocopiapita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la copiapita. Rep el nom en al·lusió a la seva composició, ja que conté alumini en substitució de ferro fèrric, i per la seva relació amb la copiapita.
Característiques
L'aluminocopiapita és un sulfat de fórmula química AlFe³⁺₄(SO₄)₆O(OH)(H₂O)₁₄·6H₂O.[1] Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls es troben en forma d'escales diminutes i eflorescències.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la l'aluminocopiapita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, rostita, jurbanita, minasragrita, ortominasragrita, anortominasragrita, bobjonesita, amarantita, hohmannita, metahohmannita, calciocopiapita, copiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.
Formació i jaciments
Es tracta d'un mineral secundari típicament format per l'oxidació de la pirita en pissarres i carbó; pot ser un producte de reacció en fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com la pirita.[2] Aquest mineral va ser descrit a partir de mostres de dues localitats nord-americanes diferents: Mosquito Fork (Southeast Fairbanks Census Area, Alaska) i Temple Mountain (Emery, Utah).[3]
A dins dels territoris de parla catalana va ser trobada per primera vegada a la mina de Bescaran (Alt Urgell).[4] També ha estat descrita a la pedrera Asland del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Barcelona) i a les mines d'Alum de La Vilella Alta, al Priorat (Tarragona).
Referències
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 91». Mineralogical Magazine, 29 maig 2026, p. 1–6. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10236 [Consulta: 29 maig 2026].
- 1 2 «Aluminocopiapite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 juliol 2016].
- ↑ «Aluminocopiapite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juliol 2016].
- ↑ Mata i Perelló, Josep M. «Nota sobre la troballa de l'aluminocopiapita». Mineralogistes de Catalunya, 1, 10, 10-1980, p. 27 [Consulta: 29 novembre 2023].
