Amanita

Infotaula d'ésser viuAmanita Modifica el valor a Wikidata

Reig de fageda Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAmanitaceae
GènereAmanita Modifica el valor a Wikidata
Pers., 1797 Amanita Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Aspidella
TipusAmanita muscaria Modifica el valor a Wikidata

Amanita és un gènere de bolets agaricals de la família de les amanitàcies (Amanitaceae)[1] que inclou espècies comestibles (com ara, l'ou de reig -Amanita caesarea-), d'al·lucinògenes (Amanita muscaria, etc.) i de tòxiques mortals (exemple de la farinera borda -Amanita phalloides-, el bolet verinós que més morts provoca a tot el planeta). Són bolets de mida generalment gran amb un peu amb anell i volva.[2]

Taxonomia

El nom del gènere probablement deriva d'Amanon (una muntanya de Cilícia) i va ésser descrit per Christian Hendrik Persoon el 1797.[3] Sota el International Code of Botanical Nomenclature, el concepte de Persoon sobre Amanita, amb Amanita muscaria (L.) Pers. com espècie tipus s'ha conservat oficialment contra l'antic concepte de Amanita de Boehm (1760) el qual es considera sinònim de Agaricus L.[4] Inclou diversos centenars d'espècies, entre elles:[5][6][7]

  • Amanita argentea Huijsman
  • Amanita battarrae (Boud.) Bon, 1985
  • Amanita beckeri Huijsman
  • Amanita brunnescens G.F. Atk.
  • Amanita caesarea (Scop. ex Fr.) Grev.
  • Amanita calyptroderma G.F. Atk. & V.G. Ballen
  • Amanita ceciliae (Berk. & Broome) Bas
  • Amanita chlorinosma (Peck) Lloyd
  • Amanita citrina (Schaeff.) ex Roques
  • Amanita crocea (Quél.) Sing., 1951
  • Amanita echinocephala (Vitt.) Quél.
  • Amanita eliae Quél.
  • Amanita flavescens (E.-J. Gilbert & S. Lundell) Contu
  • Amanita flavoconia G.F. Atk.
  • Amanita franchetii (Boud.) Fayod
  • Amanita friabilis (Karst.) Bas
  • Amanita fulva (Schaeff.) ex Pers.
  • Amanita gemmata (Fr.) Bertill.
  • Amanita inopinata D.A. Reid & Bas
  • Amanita lepiotoides Barla
  • Amanita lividopallescens (Secr. ex Boud.) Kühner & Romagn.
  • Amanita magnivolvata Aalto
  • Amanita mairei Foley, 1949
  • Amanita muscaria (L. ex Fr.) Hook. pemtinella, cogoma
  • Amanita mutabilis Beardslee
  • Amanita nivalis Grev.
  • Amanita olivaceogrisea Kalamees
  • Amanita ovoidea (Bull.) Link
  • Amanita pachyvolvata (Bon) Krieglst.
  • Amanita pantherina (DC.) Kromb.
  • Amanita phalloides (Fr.) Link
  • Amanita porphyria Alb. & Schwein.
  • Amanita pseudorubescens Herff.
  • Amanita punctata (Cleland & Cheel) D.A. Reid
  • Amanita regalis (Fr.) Michael
  • Amanita rubescens (Pers. ex Fr.) S. F. Gray
  • Amanita singeri Bas
  • Amanita solitaria (Bull. :Fr.) Merat
  • Amanita spissa (Fries) Kummer
  • Amanita strobiliformis (Paulet ex Vittad.) Bertill.
  • Amanita submembranacea (Bon) Gröger
  • Amanita vaginata (Bull. ex Fr.) Vitt. amanita vera, cogoma
  • Amanita verna (Bull.) ex Roques
  • Amanita virosa (Fr.) Bertillon
  • Amanita vittadinii (Moretti) Sacc.

Toxicitat

Algunes de les seves espècies són famoses per la seua toxicitat car poden causar insuficiència hepàtica i la mort. A tall d'exemple, la farinera borda (Amanita phalloides) conté fal·loïdina, un alcaloide molt tòxic que causa lesions irritatives gastrointestinals, diarrea intensa i risc de deshidratació.[8] Altres espècies verinoses semblants a aquella són Amanita virosa, Amanita bisporigera, Amanita ocreata i Amanita verna. D'altra banda, n'hi ha d'altres que causen insuficiència renal aguda com són Amanita smithiana (al nord-oest de l'Amèrica del Nord), Amanita pseudoporfiria (al Japó) i Amanita proxima (al sud d'Europa).[9]

Referències

  1. ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  2. ↑ «amanita | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 novembre 2025].
  3. ↑ Persoon, C.H. (1797) Tent. disp. meth. fung.: 65
  4. ↑ J. McNeill et al. (eds), 2006. International Code of Botanical Nomenclature (Vienna, 2005), Appendix IIIA Nomina generica conservanda et rejicienda, B. Fungi http://ibot.sav.sk/icbn/main.htm
  5. ↑ Rodham E. Tuloss and Zhu-liang Yang's Amanita site – Llista de 600 espècies d'Amanita amb fotos.
  6. ↑ uBio (anglès)
  7. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  8. ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  9. ↑ Saviuc P., Daniel V., 2006. "New Syndromes in Mushroom Poisoning". Toxicological Reviews 25 (3): 199-209.

Bibliografia

  • Ridley, G.S., 1991: The New Zealand species of Amanita (Fungi: Agaricales). Australian systematic botany, 4: 325-354.
  • Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256

Enllaços externs