Ambassis gymnocephalus

Infotaula d'ésser viuAmbassis gymnocephalus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaAmbassidae
GènereAmbassis
EspècieAmbassis gymnocephalus Modifica el valor a Wikidata
(Lacépède, 1802)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims

Ambassis gymnocephalus és una espècie de peix pertanyent a la família dels ambàssids.[5]

Descripció

  • Fa 16 cm de llargària màxima.
  • 7-8 espines i 8-10 radis tous a l'aleta dorsal.
  • 3 espines i 8-10 radis tous a l'anal.[6][7]

Alimentació

Menja principalment (durant la nit) crustacis i, en menor mesura, peixets i ous i larves de peixos.[8]

Hàbitat

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal, amfídrom i de clima tropical (22 °C-28 °C).[6]

Distribució geogràfica

Es troba des del mar Roig i Sud-àfrica fins a les Filipines, la Xina, Taiwan i el nord d'Austràlia.[6]

Ús comercial

Es comercialitza en salaó.[9]

Observacions

És inofensiu per als humans.[6]

Referències

  1. ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisième. Des poissons de la famille des perches, ou des percoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Lacépède, B. G. E., 1802. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 4: i-xliv + 1-728, Pl. 1-16.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. 1 2 3 4 FishBase (anglès)
  7. ↑ Maugé, L.A., 1986. Ambassidae. p. 297-298. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel·les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, París. Vol. 2.
  8. ↑ Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.
  9. ↑ Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, 265 p.

Enllaços externs