Amficcíon

Infotaula personatgeAmficcíon
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCrànae Modifica el valor a Wikidata
MarePirra Modifica el valor a Wikidata
PareDeucalió Modifica el valor a Wikidata
FillsItonos, Fiscos i Etol (fill d'Amficcíon) Modifica el valor a Wikidata
GermansHel·len Modifica el valor a Wikidata
Altres
CàrrecRei d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
EquivalentAmficcíon (epònim) Modifica el valor a Wikidata

Amficcíon (en grec antic: Ἀμφικτύων), va ser un rei de l'Àtica. Era el fill segon de Deucalió i de Pirra.[1]

Es va casar amb Crànae, una filla de Crànau, rei d'Atenes, i va expulsar el seu sogre per quedar-se el tron.[2] Una altra tradició diu que va expulsar el seu cunyat Colè, que llavors era el rei. Amficcíon va regnar durant deu anys, fins que Erictoni el va deposar. Segons alguns autors, Amficcíon va ser el que va donar el nom a la ciutat d'Atenes, i la va consagrar a la deessa Atena, fundant la festa de les Panatenees.[3] També sota el seu mandat va arribar Dionís a la ciutat.[4]

Alguns autors li han atribuït la creació de la institució de l'Amfictionia, una lliga política i religiosa que comprenia l'assemblea dels dotze pobles més importants de Grècia amb seu a Delfos.[5] També es diu que abans de rei d'Atenes va ser rei de les Termòpiles,[6] un dels llocs on es reunia l'Amfictionia.[4]

Anficcíon va tenir un fill, Itonos, que al seu torn en va tenir d'altres que van tenir un paper en les llegendes beòcies. Una filla seva va ser mare de Cercíon. Un dels seus descendents va ser Locros, epònim dels locris.[4]

Pausànias diu que segons Queril d'Atenes, Triptòlem era un seu net.[7]

Referències

  1. ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 7, 2
  2. ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 2, 6
  3. ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 14, 6
  4. 1 2 3 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 28. ISBN 978-84-96061-97-2.
  5. ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X, 8, 1-2
  6. ↑ Heròdot. Històries, VII, 200
  7. ↑ Pausànias. Descripció de Grècia. I, 14, 3

Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 17. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1